Obre el menú principal

Els Pares Crucífers o Fratres Cruciferi formaren un orde religiós de frares mendicants que es difongué a Itàlia al segle XII i, potser, a Anglaterra poc després, tot i que aquest orde podria haver estat un altre, de canonges regulars, del mateix nom. Foren coneguts, per això i respectivament, com a Crucífers d'Itàlia i Frares Crucífers Anglesos. Foren suprimits, a Anglaterra al segle XVI, per Enric VIII d'Anglaterra, i a Itàlia en 1656 pel papa Alexandre VIII.

Infotaula d'ordeFrares Crucífers
Statue Of 'Two Crutched Friars'.jpg
Tipus Orde mendicant
Nom oficial Frares Crucífers
Nom oficial llatí Fratres Cruciferi
Altres noms Croats, Crucífers d'Itàlia
Hàbit Marró o negre (blau des del s. XV), amb estrella vermella al pit; creu de fusta a les mans
Objectiu apostolat, assistència a necessitats
Fundació segle XII, Palestina ?
Regla Regla de Sant Agustí (s. IV)
Patrons Sant Ciríac de Jerusalem
Supressió 1656 per Alexandre VII
Fundacions destacades Bolonya, Venècia, Roma, Milà i Nàpols
Fundacions a terres de parla catalana Mai no n'hi ha hagut
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

 Crucífers Anglesos
 
Dos frares crucífers, escultura de Michael Black )1985) a Crutched Friars (Aldgate, Londres)
Tipus Orde de canonges regulars
Nom oficial Frares Crucífers Anglesos
Nom oficial llatí Fratres Cruciferi
Altres noms English Crutched Friars
Hàbit Marró o negre (blau des del s. XV), amb estrella vermella al pit; creu de fusta a les mans
Objectiu apostolat, assistència hospitalària
Fundació des del 1298, a Anglaterra
Regla Regla de Sant Agustí (s. IV)
Supressió 1536 per Enric VIII d'Anglaterra
Fundacions destacades Colchester, Londres, York, Oxford
Fundacions a terres de parla catalana Mai no n'hi ha hagut
 

El seu origen és incert. Segons el mateix orde, però amb poc fonament històric, havia estat fundat a Palestina al segle I pel papa Anaclet I i hauria estat reorganitzada i refundada al segle IV pel patriarca ortodox Ciríac de Jerusalem.

A banda d'aquest origen llegendari, l'orde es troba a Itàlia al segle XII, on hauria arribat a mitjan segle. En 1169, el papa Alexandre III va atorgar constitucions a l'orde i unes constitucions i regla basada en la regla de Sant Agustí. Pius II prescrigué que els Crucífers portessin un hàbit blau i una creu petita d'argent, ja que fins llavor en portaven una gran de fusta a les mans, fet que els donà el nom de crucífers ("que porten la creu").

Van arribar a tenir 208 monestirs a Itàlia, constituïts en cinc províncies eclesiàstiques: Bolonya, Venècia, Roma, Milà i Nàpols. La casa mare de l'orde era a Santa Maria di Morella (Bolonya), per decret del papa Climent IV. A Trento tingueren un hospital i un monestir fins al 1593.

El seu nombre disminuí i la disciplina se'n relaxà; a causa d'aquest relaxament, en 1656 quan només tenien unes cinquanta cases, Alexandre VII va decretar la dissolució de l'orde i el suprimí.

Crucífers anglesosModifica

De la casa de Bolonya s'establiren comunitats a Anglaterra, que es troben a Anglaterra en 1244, al sínode de Rochester, on demanen d'instal·lars-s'hi amb l'aval del papa.

Els anomenats Crucífers Anglesos, o English Crutched Friars portaven la creu de fusta a les mans i una creu vermella brodada a l'hàbit, marró o negre, canviat a blau per Pius II. De tota manera, aquests crucífers no eren mendicants, sinó un orde de canonges regulars, per la qual cosa, corresponien a un altre orde diferent, del que no se sap res més, o si tenien relació amb els Crucífers de Flandes. Tingueren vuit cases a Anglaterra: la primera, la de Colchester o Reigate, de 1245; seguiren: Londres (1249), prop de Tower Hill, Oxford (1348), York, Great Weltham (Suffolk), Barham, Wotten-under-Edge (Gloucestershire), Brackley (Northants) i Kildale (Yorkshire).

Foren dissolts, com els altres ordes religiosos, durant els conflictes del regnat d'Enric VIII d'Anglaterra.

Altres ordes de crucífersModifica

N'hi hagué altres ordes religiosos amb el nom de crucífers o "portadors de la creu"; els més coneguts foren:

BibliografiaModifica