Obre el menú principal

Fraxinus americana (freixe blanc, freixe blanc d'Amèrica, freixe d'Amèrica) és una de les espècies més conegudes del gènere Fraxinus, de fins a 35 m d'alçària. És nativa de l'est de Nord-amèrica, podent ser trobada en boscos mesòfils des de Quebec fins al nord de Florida.

Infotaula d'ésser viuFraxinus americana
Glacier Pools Preserve (21) (19052549854).jpg
Planta
Tipus de fruit sàmara
Estat de conservació
Status iucn3.1 CR-ca.svg
En perill crític
UICN 61918430
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaOleaceae
GènereFraxinus
EspècieFraxinus americana
L.
Distribució
Fraxinus americana range map.svg
Distribució natural
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

 
Il·lustració
 
Fulles
 
Vista de l'arbre

La fusta és clara, forta, granosa. Les fulles tenen de 2 a 3 cm de longitud, pinnaticompostes amb 7 (ocasionalment 5 o 9) folíols, de 6 a 13 cm de longitud. Es tornen groguenques, vermelles o porpres a la tardor. Les cultivars que tenen molt marcat el color de la tardor són Autumn Applause i Autumn Purple.

Aquest arbre és decidu, amb sexes separats. La floració succeeix a la primavera després de 30 a 55 dies segons el grau de creixement. El fruit és una sàmara de 3 a 5 cm de longitud, la llavor mesura d'1,5 a 2 cm amb una ala marró pàl·lid d'1,5 a 3 cm de longitud, i pot ser arrossegat pel vent a bona distància. La vida d'aquests arbres és d'uns 100 anys. És una bona fusta per bats de beisbol i per a eines de mà.

Aquesta espècie és molt similar en aparença a Fraxinus pennsylvanica, amb identificació difícil. El revers de les fulles del Fraxinus americana és més brillant que el feix, mentre que Fraxinus pennsylvanica té les fulles exactament iguals amunt i avall. Alhora, cada espècie ocupa diferents nínxols ecològics: F. americana de zones altes humides i F. pennsylvanica a boscos humits i inundables, tot i que solen solapar-se en la distribució.

PropietatsModifica

Les arrels s'usen com a astringent, tònic, sudorífic, diürètic, purgant i emmenagog. Les llavors s'han fet servir per a l'obesitat.[1]

TaxonomiaModifica

Fraxinus americana va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 2: 1057. 1753.[2]

EtimologiaModifica

  • Fraxinus: nom genèric que és el nom en llatí d'aquest gènere.[3]
  • americana: epítet geogràfic que fa al·lusió a la seva localització a Amèrica.

SinonímiaModifica

  • Fraxinus biltmoreana Beadle
  • Fraxinus americana var. biltmoreana (Beadle) J. Wright ex Fernald
  • Fraxinus americana var. crassifolia Sarg.
  • Fraxinus americana var. curtissii (Vasey) Small
  • Fraxinus americana var. juglandifolia (Lam.) Rehder
  • Fraxinus americana var. microcarpa A. Gray[4]

ReferènciesModifica

  1. «Fraxinus americana». Plantas útiles: Linneo. [Consulta: 15 març 2014].
  2. «Fraxinus americana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 15 març 2014].
  3. Fraxinus a Nombres Botánicos.
  4. «Fraxinus americana» a EOL. Data consulta: 13 de juliol de 2014.

BibliografiaModifica

  • CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
  • Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  • Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  • Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  • Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  • Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Paz.
  • Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  • Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  • Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  • Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
  • Wallander. 2008. Systematics of Fraxinus (Oleaceae) and evolution of dioecy. Pl. Syst. Evol. 273(1–2): 25–49.
  • Zuloaga, F. O. 1997. Catálogo de las plantas vasculares de la Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.

Enllaços externsModifica