Fred Hoyle

astrònom britànic

Sir Fred Hoyle (n. Bingley, Yorkshire, Anglaterra, 24 de juny de 1915 - Bournemouth, Anglaterra, 20 d'agost de 2001) var ser un eminent astrofísic i escriptor britànic.

Infotaula de personaFred Hoyle
Institute of Astronomy, Statue of Sir Fred Hoyle.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juny 1915 Modifica el valor a Wikidata
Bingley (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort20 agost 2001 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Bournemouth (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEmmanuel College
St John's College, Cambridge
Bingley Grammar School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiRudolf Peierls, Paul Dirac i Maurice Pryce Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióGuionista, astrònom, escriptor, físic, professor d'universitat, matemàtic, escriptor de no-ficció, escriptor de ciència-ficció i astrofísic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Cornell Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJayant Narlikar, Cyril Domb, John Moffat, Leon Mestel i Raymond McLenaghan Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGeoffrey Hoyle Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webhoyle.org.uk Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0398378 Musicbrainz: 40b69df4-e4f6-400b-b3c6-1981c6424eeb Modifica els identificadors a Wikidata

Va treballar en quasi tots els camps de l'astrofísica. Hoyle va ser un dels astrofísics més polèmics, i a pesar d'això àmpliament respectat. Hoyle és famós principalment per la proposta de dues teories de caràcter heterodox. La primera, el seu model d'univers estacionari o teoria de l'estat estacionari i, la segona, la seva proposta, junt amb Chandra Wickramsinghe, el 1978, de la teoria de la panspèrmia.

DescobrimentsModifica

Nivells d'energia atòmica del carboniModifica

El 1958, va realitzar el seu descobriment més fonamental pel que serà recordat com un dels científics més eminents del segle xx. En aquell moment, era difícil explicar la nucleosíntesi del carboni, com est element s'havia format en l'interior de diferents estreles i havia estat prou abundant per a fer possible la vida en el nostre planeta. Hoyle va predir teòricament els diferents nivells d'energia que els àtoms de carboni havien de tenir. La seva predicció es basava en la necessitat d'estos nivells concrets perquè aquest element poguera produir-se en reaccions nuclears a partir d'elements més simples en nuclis estel·lars. El seu treball sobre estes reaccions i les seves extenses contribucions a l'estudi de les estructures internes estel·lars van permetre aprofundir en el coneixement de la nucleosíntesi, la generació d'elements pesats a partir d'hidrogen i heli en l'interior de les estrelles, permetent explicar la formació d'elements com l'heli, carboni, silici i oxigen. Aquest descobriment fonamental va ser realitzat en conjunt amb el físic nord-americà William Fowler, va rebre per això el Premi Nobel de Física el 1983, compartit amb Subrahmanyan Chandrasekhar, un altre dels grans astrofísics que van estudiar l'interior de les estrelles.

TeoriesModifica

Teoria de l'estat estacionariModifica

Amb enormes aportacions en el camp de l'evolució i estructura de les estreles, Hoyle va ser més conegut pel seu, avui en dia poc canònic, model de l'univers estacionari, conegut com a teoria de l'estat estacionari. Est model sostenia que l'univers mai va tenir un origen, sinó que sempre va existir de la mateixa manera com el coneixem avui. Explicava l'expansió descoberta per Hubble amb la permanent creació de protons i electrons, que passen a formar l'hidrogen que posteriorment s'agrupa en estreles i galàxies. Hoyle va arribar a batejar humorísticament la teoria alternativa d'expansió de l'univers a partir d'una singularitat inicial com a teoria del big bang, nom pel qual ara es coneix la teoria. El seu nom també està lligat a diferents formulacions del principi antròpic.

Teoria de la panspèrmiaModifica

La teoria de la panspèrmia afirma que la vida no va sorgir en la Terra sinó que va arribar al nostre planeta a bord de cometes capaços de dispersar el mateix tipus de vida per diferents mons.

ObraModifica

També va destacar com a autor de nombrosos treballs de divulgació científica i d'obres de ciència-ficció. Com a divulgador científic, va realitzar una sèrie de conferències per a la BBC el 1950 arreplegades en el llibre The nature of the Universe. Entre les seves obres de ciència-ficció destaca El núvol negre (1957). El 1961, va realitzar una sèrie de ciència-ficció per a la televisió titulada A for Andromeda i protagonitzada per Julie Christie (la versió novel·lada d'aquesta darrera sèrie va ser publicada en castellà per Plaza & Janés el 1963). Va ser nomenat cavaller el 1972. Sir Fred Hoyle va rebre, el 1997, el Premi Crafoord.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fred Hoyle