Frederic-Pau Verrié i Faget

historiador de l'art espanyol
Infotaula de personaFrederic-Pau Verrié i Faget Creu de Sant Jordi 1984
Frederic-Pau Verrié.jpg
Frederic-Pau Verrié rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol (2001)
Naixement 1920
Girona
Mort 11 febrer 2017
Ocupació historiador de l'art, arqueòleg, editor
Premis
Modifica dades a Wikidata

Frederic-Pau Verrié i Faget (Girona, 1920 - 11 de febrer de 2017)[1] fou un historiador de l'art, arqueòleg i editor català.

Contingut

BiografiaModifica

Estudià a l'Escola Massana de Barcelona i història a la Universitat de Barcelona, on va ser deixeble d'Agustí Duran i Sanpere als Estudis Universitaris Catalans.[2] El 1946 fou nomenat arxiver a l'Institut Municipal d'Història, i fou un dels fundadors de la revista Ariel.[3] Es casà amb una germana del seu col·lega Joan Ainaud de Lasarte.

El 1953 fou processat per activitats socialistes i fou expulsat de la feina fins al 1963. El 1970-1972 i el 1980-1985 fou director del Museu d'Història de Barcelona. Com a arqueòleg va dirigir l'excavació del primitiu baptisteri cristià de Barcelona i va participar en la renovació del subsòl arqueològic, la recuperació de l'espai sota les voltes del Tinell, i també redactà el projecte d'ampliació i reforma general del museu el 1982.

Era especialista en pintura gòtica catalana, camp en què publicà articles a Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona i a Serra d'Or (sobre Ferrer Bassa, 1965). Publicà obres de divulgació, monografies i guies. També el 1950 va fer anotacions a la Crònica del regnat de Joan I. També va dur a terme tasques d'edició, i en aquest terreny va publicar les Elegies de Bierville, de Carles Riba el 1943 i La pell de brau, de Salvador Espriu el 1960, i preparà el volum Versions de poesia catalana (1962), en deu idiomes, amb Albert Manent, Joaquim Molas i Joan Triadú. Des del 1985 publicava Parva Archaeologica, i encara al segle XXI, amb una edat força avançada, continuava produint diverses publicacions.[3]

Fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya —el 16 de juliol de 1978—,[1] i en reconeixement tant a la seva tasca editorial com invesigadora el 2001 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.[4]

ObresModifica

  • La iglesia de los Santos Justo y Pastor(1942)
  • Catálogo monumental de Barcelona (1947) amb Joan Ainaud de Lasarte i Josep Gudiol Ricart
  • El pintor Pidelaserra, ensayo de biografía crítica (1947)
  • Mil joyas del arte español (1948, amb Alexandre Cirici i Pellicer)
  • Mallorca (1948)
  • Montserrat (1950)
  • Barcelona antigua (1952)
  • Pedralbes y sus pinturas (1951)
  • La vida del artista medieval (1953)
  • L'art català (1955-1961)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Mor Frederic-Pau Verrié, fundador del PSC». ElNacional.cat. [Consulta: 11 febrer 2017].
  2. Aramon i Stein, Núria «Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Estudis Romànics. Institut d'Estudis Catalans, 29, 2007, pp. 653-654.
  3. 3,0 3,1 «Mor Frederic-Pau Verrié i Faget, historiador de l'art, arqueòleg i editor» (en ca). Ara.cat.
  4. «Persones guardonades amb la Creu de Sant Jordi 2001» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 febrer 2017].

BibliografiaModifica

  • Diversos autors: A Pau Verrié, Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat, 2005.

Enllaços externsModifica