Frederic Armangué i Feliu
Frederic Armangué i Feliu (Barcelona, 24 de gener de 1894 - Neckargerach, 10 de gener de 1945), conegut com a Fric Armangué, fou un pilot d'automobilisme i empresari català. Germà de Josep Maria Armangué i Feliu i Antoni Armangué i Feliu, i cosí de Lluís Armangué i Ferrer, amb qui participà en la fundació de l'empresa fabricant d'autocicles David, Fric fou una figura destacada en el desenvolupament de l'automobilisme català durant les dècades de 1910 i 1920.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Frederic Armangué i Feliu  24 gener 1894 Barcelona |
| Mort | 10 gener 1945 (50 anys) Neckargerach |
| Dades personals | |
| Altres noms | Fric Armangué |
| Es coneix per | Promotor de l'Autòdrom de Terramar i cofundador de David |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, pilot d'automobilisme |
| Esport | automobilisme |
| Família | |
| Pare | Josep Armangué i Tuset |
| Germans | Josep Maria Armangué i Feliu |
| Parents | Lluís Armangué i Ferrer (cosí) |
Membre del RACC, del RMCC i de la Penya Rhin,[2] fou un dels promotors i el director de les obres de l'Autòdrom de Sitges-Terramar (inaugurat en setembre de l'any 1923).[3][4] Per tal d'endegar el seu projecte, fundà la Societat Autódromo Nacional, SA, en promogué la construcció i hi organitzà les primeres curses.[2]
Èxits esportius modifica
El 4 de juny de 1916 guanyà, com a copilot, amb el seu cosí Lluis Armangué i Ferrer de pilot, amb un dels seus autocicles David, la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona,[5] organitzada pel Reial Moto Club de Catalunya, amb un temps total de 28 hores, 28 minuts i 24 segons.[6] Corregué la cursa fent equip amb el seu cosí Lluís i amb un David dissenyat pel seu germà Josep Maria. El 26 de novembre del mateix any guanyà la Prova del Quilòmetre Llançat, també amb el David.[6]
El 29 de desembre de 1918 guanyà la I Copa Costa de l'Ordal. El 29 d'octubre de 1922 quedà segon en el II Trofeu Armangué.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Frederic Armangué Feliu». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 9 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Del Arco 1990: «Autòdrom Nacional de Sitges-Terramar» p. 54-55
- ↑ Del Arco 1990: «Noms propis» p. 261
- ↑ Merlos, Josep Lluís. «L'Autòdrom de Terramar vol renéixer». ara.cat. Ara, 18-01-2014. [Consulta: 20 gener 2016].
- ↑ «Lluís Armangué Ferrer». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 9 febrer 2016].
- ↑ 6,0 6,1 Del Arco 1990: «La Volta a Catalunya» p. 24-25
Bibliografia modifica
- Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990. ISBN 84-320-6249-9.