Frederic Enric d'Orange-Nassau

Frederic Enric d'Orange-Nassau (Delft, 29 de gener de 1584 - La Haia, 14 de març de 1647) fill de Guillem I i de la seva quarta esposa Lluïsa de Coligny, estatúder de les Províncies Unides i Príncep d'Orange (1625-1647).

Plantilla:Infotaula personaFrederic Enric d'Orange-Nassau

Frederic Enric retrat per Michiel Jansz van Mierevelt.
Nom original(nl) Frederik Hendrik van Oranje Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 gener 1584 Modifica el valor a Wikidata
Delft (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 març 1647 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
la Haia (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNieuwe Kerk, Països Baixos Països Baixos 
Stadhouder
maig 1625 – 14 març 1647
← Maurici de NassauGuillem II d'Orange-Nassau →
Príncep d'Orange
23 abril 1625 – 14 març 1647
← Maurici de NassauGuillem II d'Orange-Nassau → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i exèrcit Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball La Haia (1625–1647) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, cap militar, oficial, col·leccionista d'art Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Conflicteguerra dels Trenta Anys Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolKniaz Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Orange-Nassau Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAmàlia de Solms-Braunfels Modifica el valor a Wikidata
FillsFrederic de Nassau-Zuylestein, Guillem II d'Orange-Nassau, Lluïsa Enriqueta de Nassau, Enriqueta Amèlia de Nassau, Elisabet de Nassau, Isabel Carlota de Nassau, Albertina Agnès d'Orange-Nassau, Enriqueta Caterina de Nassau, Enric Lluís de Nassau, Maria de Nassau Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillem I d'Orange-Nassau Modifica el valor a Wikidata  i Lluïsa de Coligny Modifica el valor a Wikidata
GermansLluïsa Juliana d'Orange-Nassau
Elisabet d'Orange-Nassau
Emília Secunda d'Orange-Nassau
Emília d'Orange-Nassau
Catarina Bèlgica d'Orange-Nassau
Carlota Flandrina d'Orange-Nassau
Carlota Brabantina d'Orange-Nassau
Maria de Nassau
Anna de Nassau
Felip-Guillem d'Orange-Nassau
Justí de Nassau
Maurici de Nassau
Maria d’Orange-Nassau Modifica el valor a Wikidata
ParentsElisabet Carlota de Wittelsbach, neboda
Frederic IV del Palatinat, cunyat
Frederic Guillem de Brandenburg, gendre, besnebot
Jordi Guillem de Brandenburg, consogre Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

En perdre el seu pare molt petit -tenia 5 mesos de vida-, havia rebut de la seva mare una educació curosa; el seu germanastre Maurici de Nassau li va proporcionar la millor formació militar que pogués rebre's a Europa. Frederic Enric va ser millor diplomàtic i polític que el seu germà, i des del punt de vista militar, la seva habilitat en conquerir ciutats el va fer famós a tota Europa.

Política

modifica

A la mort de Maurici el 1625 sense descendència legítima, Frederic Enric el va succeir en les seves dignitats i finques, i també en els stadtholders de les cinc províncies d'Holanda, Zelanda, Utrecht, Overijssel i Gueldre, i en els llocs importants de capità i almirall general de la Unió.[1]

La Lliga Catòlica, l'aliança entre els Habsburg alemanys i els Habsburg hispànics, va provocar l'aliança de tots els seus potencials enemics i rivals a Europa i Espanya va entrar en una fase defensiva terrestre, mentre l'emperador Ferran estava ocupat amb la invasió danesa de la Guerra dels Trenta Anys, donant l'oportunitat a la República de passar a l'ofensiva. Va ser possible en part gràcies al tractat de subvencions de 1624 pel que va rebre el suport financer de França i el tractat de Southampton de 1625, que va fer entrar al Regne Unit en la guerra amb Espanya. El 1627, Frederic Enric va conquerir la fortalesa de Groenlo; dos anys després 1629 en un setge dirigit magistralment, la plaça de 's-Hertogenbosch, considerada inexpugnable, -i a la qual tantes vegades el seu germà, havia posat setge i mai no la va poder prendre-. El 1631 conqueria Maastricht, Breda el 1637, i d'Hulst el 1645. Durant la major part de la seva administració l'aliança amb França contra Espanya havia estat l'eix de la política exterior de Frederic Enric, però en els seus últims anys va sacrificar l'aliança francesa en nom de concloure una pau separada amb Espanya, de manera que les Províncies Unides van obtenir a partir d'aquest poder i els acords de la Pau de Westfàlia tots els avantatges que havien estat cercant durant vuitanta anys.[2]

Matrimoni i fills

modifica
 
Frederic Enric, la seva esposa Amàlia de Solms-Braunfels i les seves tres filles menors, pintura realitzada per Gerard van Honthorst.

Es va casar amb Amàlia de Solms-Braunfels. D'aquesta unió van néixer nou fills:

Frederic Enric va morir el 14 de març 1647 a la Haia. Va deixar una esposa, un fill Guillem II, príncep d'Orange, quatre filles i un fill il·legítim Frederick Nassau de Zuylenstein.

A la seva mort, va ser enterrat amb gran pompa al costat del seu pare i germà a Delft. El tractat de Munster, donant fi a la llarga lluita entre els holandesos i els espanyols, no va ser signat realment fins al 30 de gener de 1648, la malaltia i la mort de l'estatúder va causar un retard en les negociacions. Frederic Enric va deixar un relat de les seves campanyes en el seu Mémoires de Frédéric Henri (Amsterdam, 1743). See Cambridge Mod. Hist. vol. iv. chap. 24.

El seguici fúnebre de Frederic Enric, gravat en color, 225 mm × 565 mm

Referències

modifica
  1. 't Hart, Marjolein C. The Making of a Bourgeois State: War, Politics and Finance During the Dutch Revolt (en anglès). Manchester University Press, 1993, p. 21. ISBN 9780719038075. 
  2. Israel, 1998, p. 506-545.

Bibliografia

modifica
  • Israel, Jonathan I. The Dutch Republic: Its Rise, Greatness, and Fall 1477-1806 (en anglès), 1998.