Frederic Miquel del Palatinat-Zweibrücken

Frederic Miquel del Palatinat-Zweibrücken (Ribeauvillé, 27 de febrer de 1724 - Schwetzingen, 15 d'agost de 1767) va ser un membre de la casa dels Wittelsbach. Fill del comte palatí Cristià III del Palatinat-Zweibrücken i de la comtessa Carolina de Nassau-Saarbrücken. Va ser pare del rei Maximilià I Josep de Baviera.

Frederic Miquel del Palatinat-Zweibrücken

Nom original	(de) Friedrich Michael von Pfalz-Zweibrücken-Birkenfeld
Biografia
Naixement	27 febrer 1724 Ribeauvillé (França)
Mort	15 agost 1767 (43 anys) Schwetzingen
Sepultura	església de Sant Miquel de Múnic
Comte Rappolstein
1746 – 1767 ← Cristià IV del Palatinat-Zweibrücken – Carles II August del Palatinat-Zweibrücken →
Dades personals
Formació	Universitat de Leiden
Activitat
Ocupació	aristòcrata, oficial
Carrera militar
Rang militar	mariscal de camp mariscal de camp
Conflicte	Batalla de Maxen
Altres
Títol	Duc
Família	Dinastia Wittelsbach
Cònjuge	Maria Francesca de Sulzbach (1746–)
Fills	Maximilià I Josep de Baviera, Maria Anna de Zweibrücken-Birkenfeld, Carles II August del Palatinat-Zweibrücken, Amàlia de Zweibrücken-Birkenfeld, Carl Friedrich Stephan
Pares	Cristià III de Zweibrucken-Birkenfeld   i Carolina de Nassau-Saarbrücken
Germans	Cristià IV del Palatinat-Zweibrücken, Cristiana Enriqueta del Palatinat-Zweibrücken i Carolina de Zweibrucken-Birkenfeld
Premis  Gran Creu de Cavaller de l'orde militar de Maria Teresa  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or

Guerra dels Set Anys

Frederic Miquel va ser Mariscal de camp del Palatinat, governador de Mannheim i finalment, el 1758, Mariscal de camp del Sacre Imperi Romanogermànic i comandant en cap de l'Exercit Imperial durant la Guerra dels Set Anys contra Frederic el Gran. Després de la Batalla de Rossbach, va aconseguir tornar a aixecar l'exèrcit imperial batut, pel qual va rebre la Gran Creu de l'Ordre Militar Maria Teresa. A la tardor de 1758 va envair Saxònia, va prendre la fortalesa Sonnenstein i va assetjar Leipzig. L'any següent, Leipzig, Torgau, Wittenberg i Dresden van ser conquerides. Va protegir el mariscal Daun a la batalla de Maxen i va lluitar victoriós en la batalla de Strehlen. El 1761, va dimitir del càrrec i lliurà les tropes imperials al mariscal de camp Johann von Serbelloni. Després de la pau de Hubertusburg, Frederic Miquel va rebre el Comandament General a Bohèmia.

Núpcies i descendents

Es va casar amb comtessa palatina Maria Francesca de Sulzbach, neta de l'elector del Palatinat Carles III Felip, de la qual tingué cinc fills:

• Carles August Cristià, (1746-1795). Duc de Zweibrücken.
• Clement August (1749-1750).
• Amàlia (1752-1828). Casada amb Frederic August I de Saxònia, elector i rei de Saxònia.
• Maria Anna (1753-1824). Casada con el duc Guillem de Baviera.
• Maximilià Josep (1756-1825). Rei de Baviera.

També va tenir de un fill il·legítim amb la seva amant Louise Cheveau:

• Carles Frederic d'Otting-Fünfstetten (1767-1834). Baró de Schönfeld (1813), Comte d'Otting i Fünfstetten (1817). La seva filla Lluïsa es va casar amb August von Senarclens de Grancy.

Bibliografia

• Wilhelm Edler von Janko: Friedrich Michael (1.Art.). In: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). Band 7, Duncker & Humblot, Leipzig 1877, p. 627.
• Constantin von Wurzbach: Zweybrück-Birkenfeld, Friedrich Michael Pfalzgraf am Rhein. In: Biographisches Lexikon des Kaiserthums Oesterreich. Band 60. Verlag L. C. Zamarski, Wien 1891, p. 335 f.
• Richard Du Moulin Eckart: Pfalzgraf Friedrich Michael von Zweibrücken, Cotta, 1892
• Karl Theodor von Heigel: Friedrich Michael (2.Art.). In: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). Band 49, Duncker & Humblot, Leipzig 1904, p. 134–139.
• Artur Brabant: Das Heilige römische Reich teutscher Nation im Kampf mit Friedrich dem grossen, Paetel, 1911, p. 41 ff.
• Lebenslust und Frömmigkeit, Kurfürst Carl Theodor zwischen Barock und Aufklärung, Handbuch, 1999 ISBN 3-7917-1679-4 y Ausstellungskatalog ISBN 3-7917-1679-4