Frederic Mompou i Dencausse

Compositor català
(S'ha redirigit des de: Frederic Mompou)

Frederic Mompou i Dencausse[nota 1] (Barcelona, 16 d'abril de 1893[1] - Barcelona, 30 de juny de 1987) fou un compositor català, conegut sobretot per les seves peces per a piano sol.[2]

Infotaula de personaFrederic Mompou i Dencausse

Frederic Mompou al Palau de la Generalitat de Catalunya el 1980 (1980) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Federico Mompou Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 abril 1893 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juny 1987 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montjuïc Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
FormacióConservatori Superior de Música del Liceu Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perCompositor
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeCarme Bravo Modifica el valor a Wikidata
GermansJosep Mompou i Dencausse Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0597406 Spotify: 25OpIkirunuJjVw6TgTV9M Musicbrainz: dfdae2ad-92b8-4409-9b62-3f7aca5b0606 Lieder.net: 1908 Discogs: 3884800 IMSLP: Category:Mompou,_Federico Allmusic: mn0000016484 Find a Grave: 14530388 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

De la fàbrica de Tarbes (Alts Pirineus), van arribar per establir-se a Barcelona, a finals de segle xix, Jean i Pierre Dencausse; es van situar a la falda de Montjuïc. Prop d'aquest lloc, vivien els Cominal, també d'origen francès i ell director de la Catalana de Gas de Barcelona. La seva filla, Ignàsia Modesta, es casaria amb Jean Dencausse; la més gran de les seves tres filles, seria Josefina. Els Mompou, rics terratinents de Ginestar (Ribera d'Ebre), volien fer del seu fill, Frederic Mompou Montmany (1856-1908), un bon doctor en Medicina, com ho havia ja estat el seu avi matern; no obstant això, es va inclinar per les lleis i va arribar fins al notariat, després d'estudiar a la Universitat de València. Es va casar[3] amb Josefina Dencausse Cominal (1868-1953)[4] i van tenir tres fills: el primer, Josep Joan Modest, mort prematurament;[5] el segon, Josep (1888-1968), admirat pintor que aconseguiria justificat renom, i el tercer, Frederic, batejat a la catedral de Barcelona.[6]

Mompou era conegut com a minimalista musical, destacant-se per les seves composicions breus i aparentment improvisades. Les seves principals influències provenien de l'impressionisme francès, creant un estil que posava èmfasi en petites formes musicals. Incorporava elements com obstinats, imitacions de campanes i una qualitat sonora meditativa, descrita com "la veu del silenci" per Lionel Salter.[7][8][9]

 
 
Mompou. El pianista experimentà amb les sonoritats dels "acords metàl·lics", com s'explica en aquest teclat a la sala d'interactius del Museu de la Música de Barcelona amb motiu de l'exposició temporal que se li dedicà

L'abril de 2011 s'estrenà a Berlín, al Theaterforum Kreuzberg, una versió teatralitzada de l'àlbum Suburbis de Frederic Mompou. La companyia escènica 360° Theaterensemble fou la promotora i creadora d'aquest espectacle inèdit que encara es programa a teatres catalans i alemanys.

Fundació

modifica

L'any 2006 va ser creada per la pianista Carme Bravo, cònjuge i hereva universal de Frederic Mompou, l'entitat Joventuts Musicals de Barcelona i Joan Millà i Francolí[10] la Fundació Frederic Mompou per a la difusió de l'obra del compositor. Entitat que l'any 2008 presentà una quarantena de peces per a piano inèdites, datades entre 1911 i 1920, així com algunes de la dècada dels 40. Enguany la Fundació Frederic Mompou segueix investigant i difonent l'obra i la persona de Frederic Mompou.

 
Piano de Mompou, al Museu de la Música de Barcelona

A la Biblioteca de Catalunya es conserva el fons personal, donació de la pianista Carme Bravo. Posteriorment van ingressar clixés fotogràfics estereoscòpics en vidre.[11]

 
Cançó i dansa n.1, portada de la partitura

Composicions per a piano sol

modifica
  • Música callada (1r quadern, 1951; 2n quadern, 1962; 3r quadern, 1965; 4t quadern, 1967). Tots quatre quaderns: 1 hora aproximadament.
  • Impressions íntimes - 16 minuts
  • Charmes - 10 minuts
  • Cançons i danses - 58 minuts
  • Variacions sobre un tema de Chopin - 20 minuts
  • Suburbis - 12 minuts
  • Cants màgics - 10 minuts
  • Paisatges - 11 minuts
  • Preludis - Tots junts: 33 minuts
  • Escenes d'infants - 10 minuts
  • Fêtes Lointaines - 10 minuts
  • Souvenir de l'exposition - 6 minuts
  • Pessebres - 7 minuts
  • Dialogues - 6 minuts
  • Le pas - 3 minuts i 30 segons
  • Cançó de bressol - 4 minuts

Altres composicions

modifica
  • Suite compostelana, per a guitarra sola
  • Els Improperis, oratori per veu i orquestra (1963), 27 minuts
  • 5 Melodies de Paul Valéry, per veu i orquestra (1973)
  • Combat del Somni, per veu i piano
  • La vaca cega, per cor (1978)
  1. Totes les inscripcions antigues relacionades amb el matrimoni Mompou-Dencausse i dels naixements dels 3 fills del matrimoni porten el cognom escrit com a Mompón, no com a Mompou. Però a la inscripció del bateig a la Catedral de Barcelona (registre 1765 del llibre del primer semestre de 1893) porta el cognom Monpou (no pas Mompou).

Referències

modifica
  1. La inscripció del naixement de Mompou al llibre registre de naixements de Barcelona indica que va néixer el 28 d'abril de 1893 al número 1 de la placeta de Sant Pau i no pas el 16 d'abril (llibre de l'any 1893, número de registre 2560). Per contra, a l'Arxiu Capitular de Barcelona (llibre del primer semestre de 1893, número de registre 1765) consta la data de naixement del 16 d'abril i el bateig el 30 d'abril. El carrer de Fontrodona i la placeta de Sant Pau són el mateix indret.
  2. Estapé, Víctor «Semblanzas de compositores españoles, Nueva serie: Federico Mompou (1893-1987)». Revista de la Fundación Juan March, 392, 2010, pàg. 2-7.
  3. Frederic Mompou i Monmany i Josefa Dencausses i Caminal van contreure matrimoni el 12 de setembre de 1885 a l'església de Sant Cugat del Rec de Barcelona. Llibre Registre de Matrimonis de Barcelona, any 1885, número de registre 1450.
  4. «Artícle Frederic Mompou de Montserrat Albet». Arxivat de l'original el 2019-01-22. [Consulta: 7 juny 2024].
  5. Josep Joan Modest, havia mort el 8 de gener de 1887 als 13 mesos d'edat, havent-hi nascut el 21 d'octubre de 1886 segons l'Arxiu Capitular de Barcelona o el 26 d'octubre del mateix any segons el Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona. Llibre Registre de Naixements de Barcelona, any 1886, número de registre 5535 i Llibre Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1887, número de registre 301.
  6. Iglesias, Antonio. «Biografia» (en castellà). Real Academia de la Historia. Arxivat de l'original el 1 de maig 2021. [Consulta: 27 març 2021].
  7. Frederic Mompou citat per Clara Janés a La vida callada de Federico Mompou. Editorial Ariel, Esplugues de Llobregat (Barcelona), 1975. ISBN 84 344 4227 2
  8. «Gitano (Frederic Mompou). Xavier Astor & Compañía (Granada, 11.12.2011) - Vídeo». Arxivat de l'original el 2024-04-02. [Consulta: 7 juny 2024].
  9. «El festival de jazz de la Politécnica arranca con música de Mompou. Juan Manuel Játiva (El País, 27.11.2012).». Arxivat de l'original el 2016-10-12. [Consulta: 7 juny 2024].
  10. «Dades de la fundació». Arxivat de l'original el 27 de gener 2019. [Consulta: 2 desembre 2018].
  11. «Consulta en línia». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 7 juny 2024].
  12. Frederic Mompou citat per Clara Janés a La vida callada de Federico Mompou. Editorial Ariel, Esplugues de Llobregat (Barcelona), 1975. ISBN 84 344 4227 2

Bibliografia

modifica
  • Comellas, Jaume; Millet, Lluís; Barce, Ramón. Frederic Mompou. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Boileau, 1993 (Col·lecció Compositors Catalans; 3). ISBN 84-8020-034-0. 
  • Iglesias, Antonio. Frederic Mompou : (la seva obra per a piano). Madrid: Fundació Güell, 1978. ISBN 84-600-1211-5. 
  • Centenari Frederic Mompou (1893-1993). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1993. 
  • Clara Janés: La vida callada de Federico Mompou. Editorial Ariel, Esplugues de Llobregat (Barcelona), 1975. ISBN 84 344 4227 2. Reeditat el 2012 per Vaso Roto, ISBN 978-84-15168-45-4.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica