Frederick Gowland Hopkins
Frederick Gowland Hopkins OM PRS (Eastbourne, Anglaterra, 1861 - Cambridge, 1947) fou un bioquímic, metge i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1929.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 juny 1861 Eastbourne (Anglaterra) |
| Mort | 16 maig 1947 (85 anys) Cambridge (Regne Unit) |
| 45è President de la Royal Society | |
| 1930 – 1935 ← Ernest Rutherford – William Henry Bragg → | |
| Dades personals | |
| Religió | Agnosticisme |
| Formació | King's College de Londres Universitat de Londres Trinity College Guy's Hospital Imperial College School of Medicine |
| Director de tesi | Thomas Stevenson |
| Activitat | |
| Camp de treball | Bioquímica |
| Ocupació | professor d'universitat (1914–), bioquímic, metge, químic |
| Ocupador | King's College de Londres Universitat de Cambridge |
| Membre de | |
| Alumnes | Luis Federico Leloir, John Burdon Sanderson Haldane, Ernst Boris Chain i Rudolph Peters |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Malcolm Dixon i John Burdon Sanderson Haldane |
Premis
| |
 | |
Biografia modifica
Va néixer el 20 de juny de 1861 a la ciutat d'Eastbourne, situada al comtat de Sussex. Va estudiar química a la Universitat de Londres i posteriorment medicina al Kings's College de Londres. Va ser professor de fisiologia clínica a la Universitat de Cambridge, on tingué sota la seva supervisió Luis Federico Leloir, i des de 1914 professor de bioquímica, on entre 1921 i l'any 1943 va ocupar la càtedra Dunn de bioquímica.
Membre de la Royal Society des de 1905, en fou nomenat president entre 1930 i el 1935, i des de l'any 1933 ho fou de la British Association for the Advancement of Science. L'any 1925 fou nomenat Cavaller per part del rei Jordi V del Regne Unit. Morí el 16 de maig de 1947 a la seva residència de Cambridge.
Recerca científica modifica
La seva recerca se centrà en el coneixement de les substàncies elementals, posteriorment denominades vitmanina, aquelles que l'organisme necessita adquirir de la dieta i que la seva falta comporta l'aparició d'una malaltia. Va descobrir que uns aliments tenien relació directa amb el creixement, comprovant que el consum de llet aconseguia reprendre el creixement aturat d'un ésser viu en formació.
L'any 1892 descobrí nous mètodes per a apreciar quantitativament l'àcid úric de l'orina, el 1901 mètodes d'anàlisis del triptòfan (aminoàcid cristal·litzat) i, el 1921 mètodes per a aïllar el glutatió, compost aminoàcid important en l'autoxidació cel·lular.
L'any 1929 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de les vitamines estimuladores del creixement. Compartí el premi amb el neerlandès Christiaan Eijkman seu descobriment de les vitamines antineurètiques.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frederick Gowland Hopkins |
- «Frederick Gowland Hopkins» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.