Friedrich Kiel
Friedrich Kiel (Puderbach, Palatinat, 8 d'octubre de 1821 - Berlín, 13 de setembre de 1885) fou un compositor i professor de música alemany.[1]
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 octubre 1821 ![]() Puderbach (en) ![]() ![]() |
Mort | 13 setembre 1885 ![]() Berlín ![]() |
Causa de mort | Accident ![]() ![]() |
Sepultura | Alter Friedhof der Zwölf-Apostel-Gemeinde (en) ![]() ![]() |
Dades personals | |
Nacionalitat | ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Compositor, professor de música |
Ocupador | Universitat de les Arts de Berlín ![]() |
Gènere | Música clàssica ![]() |
Estil | Romanticisme |
Professors | Siegfried Wilhelm Dehn i Kaspar Kummer ![]() |
Alumnes | Waldemar von Baußnern, Jacob Adolf Hägg i Moritz Moszkowski ![]() |
Instrument | Piano i violí ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Dotat d'una gran precocitat, als onze anys ja escrivia composicions força correctes, i després de perfeccionar els seus estudis i de desenvolupar diversos càrrecs, el 1865 ingressà en l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín, on tingué, entre altres professors, Kaspar Kummer; el 1866 fou nomenat professor de composició del Conservatori Stern, on tingué, entre altres alumnes, Reinhold Ludwig Herman, i el 1870 de la Reial Acadèmia de Berlín, en la qual formà un gran nombre d'alumnes notables.
Les seves composicions, malgrat que no revelen gran originalitat, mereixen un lloc important en la història de la música, tant per la perfecció de la factura com per la delicadesa de la inspiració.
A excepció del dramàtic, cultivà tota classe de gèneres. Mereixen consignar-se entre les seves obres dos Rèquiem, una Missa solemnis, l'oratori Christus, un Stabat Mater, un Tedéum i gran nombre de peces instrumentals.
Llista d'alumnes de KielModifica
- Zygmunt Noskowski,[2]
- Siegfried Ochs,[3]
- Waldemar E von Baußnern,[4]
- Leonhard Emil Bach,[5]
- Max Puchat,[6]
- Arthur Somervell,[7]
- Georg Riemenschneider,
- Ernst Eduard Taubert,
- Emile Sjögren,[8]
- Bernhard Stavenhagen,
- Carl Dorius Johannes Fuchs,[9]
- Charles Villiers Stanford,
- Ernst Flügel[10]
- Jean Louis Nicodé,
- Gustav Hollaender,[11]
- Silas G. Pratt,[12]
- Franz Ries (1846-1932).[13]
ReferènciesModifica
- ↑ Enciclopèdia Espasa (en castellà). Volum núm. 28, segona part, p. 3,436. ISBN 84-239-4582-0.
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 939. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ *Edita SARPE v. III, pàg. 951, (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 122. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ * Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 82 (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 48, pàg. 40 (ISBN 84-239-4548-0)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, p. 327. ISBN 84 239-4557-X.
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 1369 (ISBN 84-239-4579-0)
- ↑ Enciclopèdia Espasa (en castellà). Apèndix núm. 24, p. 1439. ISBN 84-239-4577-4.
- ↑ Enciclopèdia Espasa (en castellà). núm. 24, p. 188. ISBN 84-239-4524-3.
- ↑ *Enciclopèdia Espasa v. 28, 2.ª part, pàg. 159, (ISBN 84-239-4582-0)
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 46, pàg. 1298. (ISBN-84-239-4546-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1213. (ISBN|84-7291-226-4)
Vegeu tambéModifica
- Oskar Eichberg, compositor i musicògraf.