Friedrich Paschen
Friedrich Louis Carl Heinrich Paschen (Schwerin, Mecklemburg-Pomerània Occidental, 22 gener 1865 - Potsdam, Brandenburg, 25 febrer 1947) fou un físic alemany, principalment conegut pels seus treballs sobre els descàrregues elèctriques i, especialment, pel descobriment de la sèrie de Paschen de l'espectre atòmic de l'hidrogen en la zona de l'infraroig.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 gener 1865 Schwerin |
| Mort | 25 febrer 1947 (82 anys) Potsdam |
| Sepultura | Südwestkirchhof Stahnsdorf |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Estrasburg Universitat Humboldt de Berlín |
| Director de tesi | August Kundt |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Lloc de treball | Tübingen |
| Ocupació | físic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Tübingen Universitat de Bonn Universitat de Münster Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Hannover Physikalisch-Technische Bundesanstalt |
| Membre de | |
| Alumnes | Ernst Emil Alexander Back |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Ernst Emil Alexander Back, Georg Joos, Walther Gerlach, Raimond Götze i Fritz Wacker (en)  |
Premis
| |
Vida modifica
Paschen naixé en una família luterana d'inclinacions científiques tant militars com civils. El seu avi patern, H.C. Friedrich Paschen (1804-1873), fou director del servei geodèsic de Mecklenburg i astrònom. Un oncle, Carl Paschen (1835-1911), almirall de la marina alemanya, fou un reconegut hidrògraf. Malgrat Paschen seguí la carrera militar arribant al grau de tinent, reaccionà contra l'estructura autoritària i les actituds sociopolítics dels militars alemanys. Pel que sembla, contra els desitjos de la seva família, i sense ingressos independents, decidí seguir una carrera acadèmica.[1]
Obra modifica
Paschen fou ajudant del químic Hittorf a la universitat de Münster, on investigà sobre espectroscòpia emprant les primeres làmpades de descàrrega. El 1889, establí la corba de Paschen utilitzada en física de plasma, segons la llei que porta igualment el seu nom, la llei de Paschen.[2]
Mentre que és professor a l'institut de física de la universitat de Tübingen, és el primer a observar el 1908 les ratlles espectrals de l'hidrogen a la zona de l'infraroig, conegudes ara sota el nom de sèrie de Paschen. Ho aconseguí gràcies a les millores que introduí a l'espectrògraf còncau de Rowland proposant un nou muntatge utilitzant un rail circular sobre el qual hi muntà la xarxa de difracció i l'escletxa, i diverses plaques fotogràfiques. Aquest nou muntatge, que evita l'ús de peces mòbils, permet fotografiar simultàniament diversos ordres de l'espectre amb una gran estabilitat.[3] Amb el seu ajudant Ernst Back, descobrí a continuació l'efecte Paschen-Back descrivint la interacció entre un àtom i un camp magnètic intens.
De 1924 a 1933, fou president de l'Institut Físico-tècnic de Berlín, i professor honorari a la universitat de Berlín a partir del 1925.
Referències modifica
- ↑ «PASCHEN, LOUIS CARL HEINRICH FRIEDRICH». Complete Dictionary of Scientific Biography. Encyclopedia.com, 2008. [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ F. Paschen, Sur la différence de potentiel nécessaire à la formation d'arc électrique dans de l'air, de l'hydrogène et du gaz carbonique sous différentes pressions (trad. Über die zum Funkenübergang in Luft, Wasserstoff and Kohlensäure bei verschiedenen Drücken erforderliche Potentialdifferenz), Wied.
- ↑ Born, Max. Cambridge University Press. Principles of optics (en anglès), 1999. ISBN 978-0-521-64222-4.