Obre el menú principal

Front Nacional de Catalunya (2013)

partit polític xenòfob i independentista català
Aquest article tracta sobre el partit actual. Vegeu-ne altres significats a «Front Nacional de Catalunya».

El Front Nacional de Catalunya (FNC) és un partit polític xenòfob[1][2] i independentista[3] català. A les eleccions municipals del 2019 va obtenir una regidora a Ripoll, Sílvia Orriols.[1]

Infotaula d'organitzacióFront Nacional de Catalunya
(ca) Front Nacional de Catalunya
Dades bàsiques
Nom curt FNC
Tipus partit polític català
Ideologia política independentisme català i catalanisme
Alineació política ultradreta
Forma jurídica
Data de creació o fundació 18 novembre 1999
Activitat
Àrea d'operació Catalunya
Organització i govern
Regidors a
Catalunya
1 / 9.069

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: frontnacionaldecatalunya Twitter: front_nacional Instagram: frontnacional Youtube: UCg47s_IZ37ZTASJwOclruQQ
Modifica les dades a Wikidata

El partit es va registrar el 1999 amb el mateix nom que el Front Nacional de Catalunya, dissolt el 1990.[4] Es va presentar públicament el 2013 de la mà de Jordi Casacuberta, que havia estat militant del Front Nacional de Catalunya, Estat Català, Esquerra Republicana de Catalunya, Unitat Nacional Catalana i Reagrupament. Davant d'això, antics militants del FNC original van fer un comunicat afirmant que s'havien dissolt el 1990, que s'havia aprovat a l'última Assemblea General que cap militant faria servir les sigles en un futur i que la ideologia del FNC actual s'allunyava del progressisme que defensava el FNC original.[5]

Ideologia

La seva ideologia política és el patriotisme recuperador del estatus d'Estat anterior l'11-09-1714. Proposen de recuperar Lleis, Drets i Territori de tota la Nació catalana, fins i tot les Constitucions Catalanes de 1702-1705, i actualitzar-les després mitjançant una Llei de Transitorietat Jurídica a partir de les pròpies lleis, i, per tant, consideren el Decret de Nova Planta, el Tractat dels Pirineus, i totes les altres lleis espanyoles il·legals al Principat perquè no han estat aprovades en Corts Catalanes, i a Espanya com a potència colonial invasora, tal i com es va poder sentir i escoltar al discurs de presa de possessió de la regidora Sílvia Orriols.[cal citació]

A banda del seu independentisme ferm, és objecte de controvèrsia el seu pensament respecte a la immigració. Si bé té polítiques segons les quals vol restringir la immigració amb criteris culturals i morals (per exemple, s'oposa a la islamització de Catalunya), no va contra la immigració en si, i la considera natural i amb els mateixos drets que els ciutadans nadius. Proposa una integració activa dels immigrants, és a dir, una assimilació plena al seu país d'acolliment.[cal citació]

Si bé no proposa un catalanisme i/o independentisme ètnic com feien persones com Daniel Cardona o l'associació Nosaltres Sols! a l'època de la república, sí que practica un nacionalisme que, actualment, és qualificat de radical.[cal citació]

S'oposa a l'oficialitat del castellà.[cal citació]

Al contrari que d'altres partits independentistes, el FNC utilitza un llenguatge contundent quan es refereix als ciutadans de Catalunya que no s'han adaptat a la llengua, cultura, i manera de ser catalana, emprant termes com "substitució lingüística" o "colonització".[cal citació]

És acusat de xenòfob pels partits hegemònics malgrat que ells no s'hi han declarat mai i neguen que ho siguin.[cal citació]

En resum, es podria situar el partit dins el nacionalisme defensiu d'una nació sense estat.[cal citació]

Referències