Obre el menú principal

Front Obrer de Catalunya

El Front Obrer de Catalunya fou un moviment socialista de l'època franquista que formava part de la resistència a la dictadura de Franco. Fou fundat el 1961 com a hereu de l'Associació Democràtica Popular de Catalunya (ADPC), i els seus referents eren la revolució hongaresa del 1956, la revolució cubana del 1959, la resistència algeriana d'Ahmed Ben Bella i l'exemple de l'autogestió iugoslava.

Infotaula d'organitzacióFront Obrer de Catalunya
Dades bàsiques
Tipus entitat moviment (no partit convencional) socialista català
Ideologia Socialisme
Autogestionari
Antiimperialista
Federalista
Història
Fundació 1961
Successor els seus militants van anar a: PSUC, MCC, LCR, CSC
Dissolució 1970
Organització i govern
Seu central 
Publicació Revolució (1961-62), Presencia Obrera (1964-5) i Poder Obrero (1969)
Afiliació nacional lligams amb el FLP i l'ESB
Modifica les dades a Wikidata

Tot i que els seus integrants eren de procedències diverses, adoptà un socialisme d'esquerres antiimperialista i dissident de la línia comunista oficial. Es definien com a socialistes, populistes i federalistes. La militància era molt jove i amb tendència a trencar els esquemes existents. No tenien estatuts formals i per això mai no es van constituir com a partit. Entre els seus dirigents destacaren Isidre Molas i Batllori, José Ignacio Urenda i Bariego, Pasqual Maragall i Mira, Alfons Carles Comín, Daniel Cando Cando, Josep Antoni González i Casanova, Josep Maria Vegara i Carrió i Miquel Roca i Junyent, entre d'altres. Els seus òrgans d'expressió foren, successivament, Revolució (1961-62), Presencia Obrera (1964-5) i Poder Obrero (1969).

Va mantenir lligams federals amb el Frente de Liberación Popular (FLP) i l'Euskadiko Sozialisten Batasuna (ESB). Competí amb el PSUC pel control del naixent moviment de les Comissions Obreres, i aconseguí dominar-ne la coordinació local fins al 1968 (comitès d'empresa de La Maquinista Terrestre i Marítima, AEG, Harry Walker i altres). El 1970 es va dissoldre i els seus militants s'escamparen per les diferents organitzacions d'esquerres de la clandestinitat antifranquista (PSUC, COC, MCC i LCR ), tot i que molts varen confluir finalment amb la fundació de Convergència Socialista de Catalunya i, després, del PSC.

Enllaços externsModifica

  • Tret de Marxists.org (sota llicència GFDL).
  • "El Front Obrer de Catalunya" «PDF». IV Jornades d'Història del Socialisme Fundació Rafael de Campalans 3 i 4 de novembre de 1994.