Fructà
Els fructans són homopolímers de la fructosa lligats al residu fructosil o glucosil d'una molècula de sacarosa. Les plantes els sintetitzen pels microorganismes a partir de la sacarosa. Els fructans són, com el midó, una reserva de carboni pels organismes que els acumulen.
Estructura i propietats modifica
Hi ha quatre categories de fructans segons el tipus de lligam present entre les unitats de fructosa .[1]
- La inulina, un fructà acumulat per les plantes dins la família Asteraceae, constituït per residus de fructosa lligats osídicament β(2→1).
- Fructans de tipus levans produït per bacteris que són constituïts per residus de fructosa lligats per β(2→6).
- Els fructans de tipus neosèrie lligats amb residus glucosil de la molècula de sacarosa.
- Les plantes gramínies (Poaceae) acumulen un altre tipus de fructans amb els dos tipus de lligams.
Els fructans són glúcids no reductors. La seva mida és variable i s'expresssa en graus de polimerització.
Fonts modifica
Molts aliments contenen fructans :
| Forma consumida | Nom científic de la planta | Contingut |
|---|---|---|
| ordi (molt jove) | Hordeum vulgare | 22%[2] |
| Pataca | Helianthus tuberosa | 16,0 - 20,0%[3] |
| cacau | Theobroma cacao | 9,4%[3] |
| ceba | Allium cepa | 1,1 - 10,1%[3] |
| sègol | Secale cereale | 7%[4] |
| llavors del sègol | Secale cereale | 4,6 - 6,6%[4] |
| carxofa | Cynara scolymus | 2,0 - 6,8%[3] |
| espàrrec | Asparagus officinalis | 1,4 - 4,1%[3] |
| farina blanca | Triticum aestivum ssp. aestivum | 1 - 4%[2] |
| pasta alimentària | Triticum turgidum ssp. durum | 1 - 4%[3] |
| pa blanc | Triticum aestivum ssp. aestivum | 0,7 - 2,8%[3] |
Aplicacions modifica
Els fructans afavoreixen el desenvolupament de la flora intestinal i són prebiòtics sembla que prevenen el càncer de còlon.
Se’n fa industrialment un edulcorant poc calòric.
La síntesi química dels fructans permet produir molts composts útils com l'etanol, 'hidroximetilfurfural (un compost per fer detergents o bé l'àcid levulínic (un precursor dels polièsters i les poliamides).
Notes modifica
- ↑ Université de Caen Métabolisme des fructanes chez Lolium perenne L.: Identification de deux gènes codant des fructane exohydrolases (FEHs) et étude de la régulation de l'activité FEH par les sucres solubles 2006, (disponible en línia[Enllaç no actiu])
- ↑ 2,0 2,1 (anglès) Department of Food Science and Nutrition, University of Minnesota, Joanne L. Slavin, PhD, RD, "Mechanisms for the Impact of Whole Grain Foods on Cancer Risk," Journal of the American College of Nutrition, Vol. 19, No. 90003, 300S-307S (2000) (disponible en línia Arxivat 2007-12-08 a Wayback Machine.)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 (anglès) J Susan, M Shepherd, R Peter & MD Gibson, "Fructose Malabsorption and Symptoms of Irritable Bowel Syndrome: Guidelines for Effective Dietary Management," J Am Diet Assoc 2006:106:1631-1639.(Disponible en línia en pdf Arxivat 2011-03-14 a Wayback Machine.)
- ↑ 4,0 4,1 (anglès) Karppinen, Sirpa. Dietary fibre components of rye bran and their fermentation in vitro. Espoo 2003. VTT Publications 500. 96 p. + app. 52 p. (disponible en línia en PDF
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
PDF Métabolisme des fructanes chez Lolium perenne L.: Identification de deux gènes codant des fructane exohydrolases (FEHs) et étude de la régulation de l'activité FEH par les sucres solubles[Enllaç no actiu] Thèse- PDF Le métabolisme des fructanes chez Lolium perenne L. : Clonage et expression fonctionnelle de deux fructosyltransférases; implication dans la croissance et la tolérance à la défoliation[Enllaç no actiu] Thèse
- INRA UMR950 - Equipe : Carbone - Défoliation
- Terminologia del fructà sur CISMeF.
