Funció d'aptitud (algorisme genètic)
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Una funció de d'aptitud (fitness en anglès) és un tipus particular de funció objectiu que quantifica com és d'òptima una solució (és a dir, un cromosoma) en un algorisme genètic de manera que aquell cromosoma particular es pugui comparar amb tots els altres cromosomes. Cromosomes òptims, o com a mínim cromosomes que són més òptims, es deixen criar i barregen els seus conjunt de dades per qualsevol d'unes quantes tècniques, produint una generació nova amb la intenció d'obtenir cromosomes encara més aptes.
Una altra manera de mirar funcions d'aptitud és en termes d'un paisatge d'aptitud, que mostra l'aptitud per a cada cromosoma possible.
Una funció de d'aptitud ideal es relaciona de prop amb l'objectiu de l'algorisme, i tanmateix es pot computar de pressa. La velocitat d'execució és molt important, ja que algorisme genètic típic ha de ser iterat moltíssimes vegades per a produir un resultat útil per a un problema no trivial.
La definició de la funció d'adequació no és directa en gaires casos i sovint es realitza iterativament si les solucions més aptes produïdes per l'algorisme no són el que es desitja. En alguns casos, és molt difícil o impossible de proposar fins i tot una suposició de quina definició de funció d'adequació podria ser l'adequada. Els algorismes genètics interactius tracten aquesta dificultat amb avaluació de subcontractació a agents externs (normalment humans).