Fundació Balmesiana
La Fundació Balmesiana és una institució dedicada a la promoció i difusió de la cultura catòlica, situada al carrer Duran i Bas, 9, davant de la plaça del Vuit de Març, de Barcelona. Entre les entitats que alberga es troben l'Institut Filosòfic de Balmesiana i l'Institut Sant Tomàs, que tenen com a òrgan de difusió la Revista Espíritu.[1] Disposa d'una biblioteca amb més de 50.000 volums.[2]
 El doble edifici de la Balmesiana  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | fundació |
| Forma jurídica | fundació |
| Història | |
| Creació | 1923 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
HistòriaModifica
En 1923 el P. Ignasi Casanovas, S.J. va crear la Biblioteca Balmes com una secció de l'obra pia Foment de Pietat, fundada per mossèn Eudald Serra i Buixó el 1916. Totes dues institucions estaven situades al carrer de Duran i Bas 9-11, de Barcelona.
La persecució religiosa de 1936 no va arribar a la casa , però es van perdre molts col·laboradors: Ignasi Casanovas, Pedro Ginebra, José Casanellas, José Forn, Félix Treserra, Pedro Pous, Ramón Ejarque, José Vinyeta, Alfonso Parell i José Salvans. Després de la guerra civil, les activitats de l'antic Foment de Pietat van ser assumides per dues fundacions canòniques i civils: Fundació Balmesiana (successora de les activitats de la Biblioteca Balmes), que s'ocuparia de la promoció i difusió de la cultura catòlica, i la Fundació Cultura Religiosa (successora del Foment de Pietat), que mitjançant l'Editorial Balmes es dedicaria a publicar i difondre llibres de pietat, de litúrgia i d'espiritualitat. Mossèn Eudald Serra va dirigir la Fundació Cultura Religiosa fins a la seva mort (1967); el succeí Àngel Fàbrega i Grau i després Ramon Corts i Blay.
La direcció última de la Fundació està a càrrec d’un Patronat que presideix l'arquebisbe de Barcelona i n'és president un sacerdot de la Companyia de Jesús. Al pare Casanovas el van seguir com a presidents de la Fundació Balmesiana Fernando Mª Palmés, Cándido Dalmases, José O’Callaghan, Joan Roig Gironella -que va crear el 1951 l'Institut Filosòfic de Balmesiana- Pedro Suñer –que va crear el 2002 l'Institut Santo Tomás-, Josep Maria Benítez i Riera i, actualment, Héctor Vall.[3][4]
L'edifici: el Palau de la BalmesianaModifica
El palau conegut com la Balmesiana és un conjunt de dos edificis contigus construïts en dues fases i situats en un lateral de la plaça del Vuit de Març, sobre el carrer de Duran i Bas, número 9-11, de Barcelona. Conserven i reutilitzen alguns dels elements dels antics casals preexistents sobre els quals es bastiren, com ara algunes llindes de portes, algunes finestres o unes valuoses pintures murals del segle xiii.[5]
Tots dos edificis van ser projectats per Joan Rubió i Bellver, deixeble i col·laborador de Gaudí. Les façanes exteriors dels edificis tenen un aire de castell medieval o d’edifici romànic: els carreus de pedra, la torre de merlets, les galeries triforades amb arcs de mig punt. La façana posterior dona al carrer de Montsió i presenta un portal de mig punt amb una imatge de santa Teresa de Jesús, obra de Josep Maria Camps Arnau. Els patis interiors, en canvi, imiten els palaus gòtics. Les façanes interiors estan decorades amb pintures al fresc de Darius Vilàs, que recreen escenes evangèliques.[5][6]
El primer edificiModifica
Va ser construït entre 1919 i 1923 per a albergar la seu del Foment de Pietat, una entitat destinada a publicar llibres d'espiritualitat catòlica. Té planta baixa i tres pisos i s’articula entorn d’un pati interior al qual aboquen les diverses sales, entre les quals la sala de juntes. En el pati central hi ha un balcó de fusta llaurada en forma de tribuna. A la planta principal d’aquest edifici hi hagué la Biblioteca Balmesiana, fundada el 1923 i en la qual hi havia, entre d’altres llibres d’espiritualitat, uns 150 volums de la col·lecció particular de Jaume Balmes. La Biblioteca fou traslladada al nou edifici contigu per construir en el recinte la sala d'actes i la residència de l'administrador de la casa. En els pisos més alts hi ha la seu de l’Editorial Balmes i la residència del conserge.[5][7][6]
El segon edificiModifica
L'any 1928 es va iniciar l'edifici annex, més gran, les obres del qual van ser interrompudes per la Guerra Civil i no es va concloure fins a l'any 1940. A la planta baixa d'aquest segon edifici hi ha la Llibreria Balmesiana. Al pis principal hi ha la gran sala d'actes i la imponent capella, de regust modernista. Al segon pis, l’actual biblioteca i en el tercer hi havia hagut una residència sacerdotal.[5][7]
-
Finestra del segle XVI
-
Balcó-tribuna al pati interior
-
Sala d'Actes
-
Retaule
-
Detall de la capella
-
Clau de volta i llums
-
Làmpada modernista
-
Sagrari
La capellaModifica
Un dels elements més característics del palau és la capella, obra també de Joan Rubió i Bellver. Presenta un estil que barreja elements neoromànics i neogòtics amb altres d'inspiració bizantina i modernista, com la gran làmpada de fusta i vidre que presideix la sala.[8]
La capella està presidida per un retaule i una crucifixió, que és obra de Josep Llimona, com també ho són les figures que decoren les nervadures. A banda i banda del Sant Crist hi ha les imatges de la Mare de Deu i sant Joan, obra de Josep Maria Camps Arnau i l'efecte de la sala es completa amb vitralls a banda i banda del retaule i al cimbori, Un conjunt de làmpades suspeses del sostre i un gran llum modernista completen la decoració del lloc. El sagrari va ser dissenyat per Pedro Cendoya. Els dos altars laterals, de marbre, estan dedicats a la Mare de Deu de Montserrat i a Santa Teresa de l'Infant Jesús.[8][7]
ReferènciesModifica
- ↑ «El jesuita, la cantante y la guardia pretoriana - In saecula saeculorumIn saecula saeculorum». [Consulta: 17 abril 2017].
- ↑ «L'Arquebisbat de Barcelona impulsa la Facultat Antoni Gaudí d'Història de l'Església, Arqueologia i». La Vanguardia.
- ↑ Bohigas, Joaquim. «El gironí Pere Suñer deixa la direcció de la Balmesiana». Diari de Girona, 25-10-2008. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Fundació Balmesiana | Biblioteca Balmes». [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «La Balmesiana (Barcelona - Santa Anna - Barcelonès)». Pobles de Catalunya. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ 6,0 6,1 Sales Encinas, Ramón. «La Balmesiana II: Los patios interiores». Redescubriendo Barcelona y más allá, 21-03-2017. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Casinos, Xavi. «El tesoro oculto de la Balmesiana» (en castellà). La Vanguardia, 05-08-2017. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ 8,0 8,1 «La Balmesiana: capella (Barcelona - Santa Anna - Barcelonès)». Pobles de Catalunya. [Consulta: 27 desembre 2020].