Fundació Casa Ducal de Medinaceli

institució cultural privada espanyola

La Fundació Casa Ducal de Medinaceli és una institució cultural privada, creada el 1978 i aprovada el 1980, encarregada de la conservació, restauració i difusió del patrimoni històric vinculat a la casa de Medinaceli. El seu president és el duc de Sogorb, Ignacio de Medina.[1]

Infotaula d'organitzacióFundació Casa Ducal de Medinaceli
Dades
Tipusfundació privada
base de dades en línia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació20 octubre 1980 Modifica el valor a Wikidata
FundadorVictoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaIgnacio de Medina y Fernández de Córdoba Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfundacionmedinaceli.org Modifica el valor a Wikidata

La història de la fundació es remunta a 1978, quan la duquessa de Medinaceli, Victoria Eugenia Fernández de Córdoba,[2] va decidir crear la institució principalment per impossibilitar la separació o dispersió del patrimoni familiar de la casa ducal i evitar que es repetissin els casos de 1956, quan a la mort del seu pare els fons documentals de les cases de Cardona i de Lerma van passar a propietat dels nous ducs.[3] L'entitat fou aprovada per ordre ministerial el 20 d'octubre de 1980.[4] La fundació compta amb 14 monuments nacionals qualificats de Bé d'Interès Cultural (BIC): la Casa de Pilatos (Sevilla), l'Hospital de Tavera (Toledo) i diversos palaus situats a diferents llocs com Úbeda, Medinaceli, Pontevedra, San Miguel das Penas, entre d'altres. Integra col·leccions artístiques amb obres d'artistes com Piombo, El Greco, Zurbarán, Luca Giordiano, Carreño de Miranda, Michelangelo, Berruguete o Benlliure.[2] Posteriorment, el seu fill Ignacio, com a president de l'entitat, va integrar la resta de béns patrimonials de la seva mare dintre de la societat per desvincular-los de possibles guerres familiars per l'herència.[5]

La institució s'encarrega de la conservació, restauració, reintegració, estudi i difusió del patrimoni històric material i immaterial vinculat de la casa ducal de Medinaceli. Fomenta l'ús cultural i turístic del seu patrimoni i valors, així com la restauració dels seus béns i la protecció dels entorns naturals on s'integren. La voluntat de la fundació és no dependre d'un tercer, sinó que en base a les visites que es fan als monuments es pugui fer el manteniment dels mateixos, si bé en alguns casos els ingressos no són del tot constant i cerca altres fórmules per al seu finançament.[2][6]

Així mateix, la fundació gestiona l'Arxiu Ducal de Medinaceli, els orígens del qual se situen a la Catalunya carolíngia, considerant-se la data de fundació el 1078 quan el comte Ponç I va donar instrucció al seu testament de formar un dipòsit documental a la seva fortalesa de Quermançó a fi de preservar i protegir els documents.[7][8] Posteriorment s'hi van integrar altres cases i senyories de diferents territoris de la península. Inicialment, cada arxiu tenia la seva pròpia estructura i no es van fusionar fins a la reforma de segle xviii, quan es van organitzar en quatre blocs: l'arxiu dels ducs de Sogorb i de Cardona, el dels ducs de Medinaceli, el dels ducs de Santisteban del Puerto i el dels marquesos de Camarassa. Actualment, l'arxiu està dividit en dues seus, una a la Casa de Pilatos i l'altra a l'Hospital de Tavera, on de fet s'ha centralitzat bona part de l'arxiu a causa de la gestió de la fundació. Està compost de 5.000 unitats d'instal·lació (format per lligalls, caixes, carpetes...) i estructurat en 85 seccions en gran manera reflex dels productors originals de la documentació.[8][2]

ReferènciesModifica

  1. «Órganos de gobierno y dirección» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 5 setembre 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Díaz de Miranda Macías, María Dolores «La Fundación Casa Ducal de Medicinal crea un taller-laboratorio de restauración y conservación de documento gráfico» (en castellà). Revista PH. Institut Andaluz del Patrimonio Histórico, núm. 100, 2020, pàg. 24-26.
  3. Llach i Palmada, Emma; Puig i Amat «L'arxiu del Vescomtat de Cabrera i Bas, Comtat d'Osona i de Mòdica». Quaderns de la Selva, núm. 17, 2005, pàg. 195.
  4. «La Fundación» (en castellà). Fundación Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 5 setembre 2020].
  5. Pina, Marina «La guerra judicial y familiar de los Medinaceli por 20 títulos». El Mundo, 10-09-2016.
  6. «Los Medinaceli, una noble familia descendiente de los Reyes de Castilla» (en castellà). Hola, 19-08-2016.
  7. «Castell de Quermançó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 agost 2014].
  8. 8,0 8,1 «Archivo Ducal de Medinaceli» (en castellà). Censo-Guía de Archivos de España e Iberoamérica. Ministeri de Cultura i Esport. [Consulta: 5 setembre 2020].