Fundació Enciclopèdia Catalana

La Fundació Enciclopèdia Catalana és una fundació catalana constituïda com a tal el 22 de juliol de 1980. Des de 2018, el seu president és Xavier Cambra i Vergés.[1][2]

Infotaula d'organitzacióFundació Enciclopèdia Catalana
lang=ca
Actual seu del Grup Enciclopèdia Catalana i de la Fundació Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusfundació Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicafundació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació22 juliol 1980
Governança corporativa
Seu
PresidènciaXavier Cambra i Vergés (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Propietari de

Lloc webgrupenciclopedia.cat… Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map
La casa Garriga Nogués, antiga seu de la Fundació

Història modifica

Va ser fundada per Antoni Forrellad i Solà, Joan Casablancas i Bertran, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Joan Martí i Mercadal i Antoni Perramon i Dalmau.

Tot i que ja el 1969 es va publicar el primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana, no seria fins al 1980 que es crearia la Fundació.[3]

Amb l'objectiu de tenir una organització forta que actués en el camp cultural, el llavors President de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol va demanar a diversos empresaris que cedissin part dels seus actius a la Fundació. Així ho va fer, per exemple, Joan B. Cendrós, qui el 1983 va cedir els quatre segells de l'editorial Aymà.[4] Aquell mateix any també es va fer públic que la fundació publicaria el Premi Sant Jordi de novel·la, un dels més destacats de les lletres catalanes via Edicions Proa.[4]

Durant els anys 80 es van anar publicant títols com Gran geografia comarcal de Catalunya, Catalunya Romànica, Història natural dels Països Catalans, Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, Tradicionari o el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, entre molts altres.

Entre 1983 i 2004, va tenir la seu a la casa Garriga Nogués, a l'Eixample de Barcelona.[4]

El 1992 la Fundació va començar a gestionar el segell La Galera, i el 1997 l'Editorial Pòrtic.[4]

Durant els anys 2000 la Fundació va començar a organitzar activitats com el Certamen nacional infantil i juvenil de lectura en veu alta (des de 2004)[3] El 2008 va organitzar el 1r Dictat en català obert a tothom. dins els actes de la Setmana del Llibre en Català. La Fundació és membre fundador del Centre Català de la UNESCO, i ja el 2008 va donar suport econòmic a algunes activitats realitzades per aquesta. Més endavant van obrir la Llibreria Proa Espais, especialitzada en llibre en català, que tenia com a objectiu posar a l'abast del públic la totalitat dels fons editorials catalans vius. La llibreria tancaria el 2011 per motius financers. El 2013 va tenir un pressupost anual d'1,8 milions d'euros.[5]

Actualment, la Fundació és la propietària del Grup Enciclopèdia, que al seu torn és propietari de diverses empreses i projectes editorials. Ha realitzat projectes de col·laboració amb diverses entitats culturals, entre les quals destaquen Acció Cultural País Valencià, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i Pen Català, entre d'altres.[5] Té la seu actual al carrer Josep Pla, 95, de Barcelona.

Patronat (2021)[6] modifica

Vocals

Premis literaris modifica

La Fundació és la responsable d'atorgar diversos premis. Té relació (fundant, dotant o participant) amb diversos premis literaris:[8]

Presidents modifica

Llista de presidents de la Fundació:[8]

Fons d'art modifica

El 1988, la Fundació va instituir el Premi Obra Gràfica, atorgat anualment a un artista emergent. Gràcies a aquest premi la fundació ha anat creant un fons d'art propi, un recull de les obres guanyadores d'aquest premi, així com d'altres encàrrecs fets per artistes ja consagrats en el sector. Inclou obres d'artistes com Josep Maria Subirachs, Josep Guinovart, Albert Ràfols-Casamada, Josep Serra Llimona, i d'autors més joves com Jordi Pintó o Neus Martín Royo. El 2006 aquest fons es va poder veure en una exposició al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.[14]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Enciclopèdia Catalana renova la presidència i la direcció general amb Xavier Cambra i Joan Abellà». Diari ARA, 04-07-2018 [Consulta: 21 agost 2019].
  2. «El empresario Xavier Cambra, nuevo presidente de Enciclopèdia Catalana». La Vanguardia, 04-07-2018 [Consulta: 21 agost 2019].
  3. 3,0 3,1 «Dossier d'activitats 2008». Web. Memòria Fundació Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 27 de novembre 2014. [Consulta: 9 juliol 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Amat, Jordi. «Una Enciclopèdia del poder català». El País, 02-02-2024. [Consulta: 4 febrer 2024].
  5. 5,0 5,1 «Fundació Enciclopèdia Catalana». Coordinadora catalana de fundacions. [Consulta: 4 juliol 2014].
  6. «Fundació Enciclopèdia». [Consulta: 27 desembre 2022].
  7. «Resum d’activitats 2020 - Grup Enciclopèdia». Grup Enciclopèdia Catalana, 2020. [Consulta: 19 octubre 2021].
  8. 8,0 8,1 «Fundació Enciclopèdia Catalana | enciclopedia.cat». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 desembre 2022].
  9. «Fundació Enciclopèdia Catalana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Agustí Montal, nou president de la Fundació Enciclopèdia Catalana». Web. Vilaweb. [Consulta: 4 juliol 2014].
  11. «Relleu a Enciclopèdia Catalana». e-noticies.com, 2006 [Consulta: 4 juliol 2014].
  12. «Resum d'activitats 2011». Fundació Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 31 juliol 2014].
  13. «Antoni Subirà, nou president de la Fundació Enciclopèdica Catalana». VilaWeb, 20-01-2016. Arxivat de l'original el 18 d’octubre 2016 [Consulta: 15 octubre 2016]. Arxivat 18 October 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
  14. «Exposició del fons d'art de la Fundació Enciclopèdia Catalana al col·legi d'enginyers industrials». Web. Òmnium cultural. [Consulta: 4 juliol 2014].

Enllaços externs modifica