La Caixa
La Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona és una entitat que assumí tota l'obra social i cultural de l'antiga Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, més coneguda com «La Caixa», dissolta el 18 de juliol del 2014.[1][2] És la primera fundació de l'Estat i la tercera del món en actius, després de la Fundació Bill i Melinda Gates i del Wellcome Trust,[3] amb participacions en CaixaBank, Gas Natural Fenosa, Abertis, Suez, Cellnex, Inbursa, Vithas o Saba, entre d'altres, mitjançant la societat de cartera Criteria Caixa.[4]
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | fundació cultural caixa d'estalvis (1990–2014) | ||||
| Indústria | grup d'empreses | ||||
| Forma jurídica | fundació | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Fundació «la Caixa» (2014) | ||||
| Fundador | Francesc Moragas i Barret i Lluís Ferrer-Vidal i Soler | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
| 1844 | creació: Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona | ||||
| 1904 | creació: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears | ||||
| 1990 | fusió empresarial | ||||
| 2014 | fundació bancària | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Isidre Fainé i Casas | ||||
| Filial | |||||
| Propietari de | |||||
| Altres | |||||
Premis | |||||
| Lloc web | fundacionlacaixa.org | ||||
    | |||||
HistòriaModifica
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i BalearsModifica
| S'ha proposat que «Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2022 |
La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (CPVE) va ser fundada l'any 1904 per l'empresari Lluís Ferrer-Vidal i Soler, l'advocat Francesc Moragas i Barret i diverses institucions de la societat civil amb fins benèfics.[5] A la segona dècada del segle xx va obrir sucursal a Mallorca i va inaugurar la seva primera seu social, l'edifici situat a la cantonada de la Via Laietana i el carrer de Jonqueres, obra de l'arquitecte Enric Sagnier.[6]
Després de l'ocupació franquista l'entitat va respectar els dipòsits en pessetes republicanes, la qual cosa li va donar gran prestigi. A partir de la segona meitat de la dècada del 1970, de la mà de Josep Vilarasau com a director general, l'entitat va iniciar una important expansió basada en una estratègia de proximitat (obertura de noves oficines) i la innovació tecnològica, que cap a la meitat de la dècada del 1980, va arribar als clients sobretot amb la instal·lació massiva de caixers automàtics, activats amb les tradicionals llibretes d'estalvi. La Caixa de Pensions en aquesta dècada aglutinava el 49,6% de dipòsits de les 13 caixes catalanes.[7]
També en aquesta època va potenciar diversos productes d'estalvi en forma d'assegurances, que podia comercialitzar directament, atès que des de la fundació podia actuar com a entitat asseguradora (caixa de pensions). L'entitat va mantenir un pols amb l'administració d'hisenda espanyola, que li exigí la informació amb les dades dels titulars de les pòlisses. Després de mesos de recursos i litigis «la Caixa» va haver de lliurar aquesta informació.
La Caixa de Pensions va absorbir diverses entitats al llarg del segle xx, entre elles Caixa d'Estalvis de Vilanova (1932)[8] i Caixa de Lleida (1979).[9]
Fusió de les dues entitats i creació de «la Caixa»Modifica
El 27 de juliol del 1990 es va produir la fusió de la Caixa de Pensions i la Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona),[10] aleshores presidides respectivament per Joan Antoni Samaranch i Josep Joan Pintó amb la creació de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, el nom comercial de la qual era «La Caixa». Aquest ja havia estat utilitzat per la CPVE els darrers anys,[11] i després de la fusió va continuar amb aquesta denominació comercial.
L'any 1992 es va crear el Grup Caifor (actual VidaCaixa Grup) juntament amb Fortis, per gestionar les assegurances.[12]
Participacions industrials i sortida a borsaModifica
«La Caixa» va realitzar un fort increment en el seu volum de negoci durant els darrers anys del segle xx i l'any 2000 va crear CaixaHolding, un grup que aglutinava les participacions industrials i el grup assegurador. Posteriorment l'any 2007 l'empresa va canviar la denominació social per Criteria CaixaCorp i va sortir a borsa.[13]
ExpansióModifica
A la darreria del segle xx, «la Caixa» va començar augmentant la seva presència en el sector bancari amb la compra de diversos bancs. Per una banda, l'any 1992 va comprar Isbanc i el va convertir en CaixaBank. Anteriorment era anomenat Banco de las Islas Canarias i tenia seu a les illes Canàries però el principal accionista, Xavier Aguilar, va traslladar la seu a Barcelona. El banc aglutinava una trentena d'oficines a les illes Canàries i va ser reduït a cinc oficines a Barcelona, Madrid, Palma, las Palmas i Santa Cruz de Tenerife.[14]
El 1994 va comprar el Banc d'Europa,[15] que tenia seu a Barcelona.[16] En va canviar la denominació a MicroBank (MicroBank de la Caixa SA),[17] i en va fer una entitat especialitzat en microcrèdits. Arribà a ser líder a Europa en aquest sector[18] tot mantenint acords amb el Fons Europeu d'Inversions (FEI) i el Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (CEB).[19]
L'any 1997, CaixaBank es va dissoldre i traspassar-ne els actius a MicroBank.[20] La marca CaixaBank també la va utilitzar en tres filials bancàries a l'estranger, CaixaBank Andorra, CaixaBank France i CaixaBank Monaco. En la dècada del 2000 va vendre la filial andorrana a Credit Andorrà i la francesa a Boursorama i la marca va desaparèixer temporalment.
El 2010, «la Caixa» va absorbir Caixa Girona i el 2011 el negoci financer de Bankpime.[21]
BancaritzacióModifica
El 2011, el govern espanyol va anunciar una reforma del sistema financer que va generar un procés de conversió de les caixes d'estalvis en bancs, ja que el govern demanà a les caixes (i entitats que no capten capital als mercats) unes ràtios de solvència superiors als dels bancs i als requeriments dels acords de Basilea II i Basilea III.
El 27 de gener del 2011, el consell d'administració de «la Caixa» va acordar el traspàs del negoci bancari de «la Caixa» a Criteria CaixaCorp, que passà a ser un grup bancari denominat CaixaBank, mentre que Criteria CaixaCorp traslladà les participacions a Gas Natural Fenosa (35%), Abertis (24,6%), Agbar (24%), BME (5%) i Port Aventura (100%) a la societat de cartera Criteria Caixa, participada al 100% per «la Caixa».[22] Amb aquesta reestructuració, el grup es posicionà com la desena entitat financera d'Europa.[23]
El negoci financer i part de l'industrial va passar a ésser gestionat a través de CaixaBank, i part del negoci industrial passà al nou grup «la Caixa» que fa les aportacions a l'obra social. Així, «la Caixa» preservà la seva naturalesa jurídica i es mantingué com l'accionista majoritari de CaixaBank, el nou banc cotitzat a través del qual l'entitat exercia la seva activitat financera de manera indirecta.
El grup «la Caixa» gestionava un volum total de negoci bancari que ascendia a més de 503 milions al desembre de 2013, amb uns recursos totals de clients de més de 303.604 milions d'euros. L'entitat fou la caixa d'estalvis més important d'Europa i la primera entitat financera de Catalunya (març de 2012).[24]
El 26 de març de 2012 els consells de «la Caixa» i de CaixaBank van aprovar la compra de Banca Cívica, banc que integra Caja Navarra, Cajasol, Caja Canarias i Caja Burgos, per 977 milions, operació amb la qual CaixaBank va passar a ser la principal entitat financera d'Espanya.[24]
Des del 2014, el director general és Gonzalo Gortázar, qui va substituir Joan Maria Nin,[25] que havia substituït Isidre Fainé, que va passar a ser president de l'entitat.[26]
Transformació en fundació bancàriaModifica
L'antiga caixa d'estalvis i la fundació «la Caixa», gestora de l'obra social, foren finalment dissoltes el 2014 i van ser substituïdes per la Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, quedant Fundació «la Caixa» únicament com a marca de la nova entitat.
LogotipModifica
El 1979, la Caixa de Pensions va encarregar a l'empresa Landor Associates de crear la seva identitat corporativa. D'entre totes les propostes presentades, es va decidir demanar a Joan Miró una creació seva per fer-la servir com a representació visual de l'entitat. Miró va acceptar-ho i amb Josep Royo va fer el Tapís de la Caixa del qual es pogués aïllar algun element emblemàtic.[27] El 1980, l'estrella i els seus colors —que simbolitzen un infant dipositant una moneda en una guardiola— es van convertir en el símbol de l'entitat.[28]
Premis i reconeixementsModifica
- L'any 2005 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
NotesModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «FUNDACIÓ BANCÀRIA CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA “la Caixa”». Directori de fundacions. Coordinadora Catalana de fundacions.
- ↑ Registre Mercantil de Barcelona. tom 20.397, p. foli 1, full B-5.614, número 3.003.
- ↑ «Fundación La Caixa, la tercera mayor del mundo por volumen de activos, con 24.000 millones» (en castellà). Europa Press, 02-04-2018. [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Qui som». Fundació Bancària «La Caixa». Arxivat de l'original el 2017-03-03. [Consulta: 2 març 2017].
- ↑ Roca i Rossell, Francesc «Primeres empreses col·lectives». L'Econòmic, 08-01-2011, pàg. 31.
- ↑ Cartés, Josep Maria «De Moragas a Fainé» (en castellà). La Vanguardia, 28-01-2011.
- ↑ Primer Congrés Català de Geografia: II. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Puig Rovira, Francesc Xavier. Vilanova i la Geltrú, 1936-1939: guerra civil, revolució i ordre social. L'Abadia de Montserrat, 2005.
- ↑ «Variacions produïdes en el mapa de caixes d'estalvi des de 1977» (PDF). Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- ↑ «Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Evolució i perspectives de futur de l'agricultura a les contrades de parla catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1987, p. 287.
- ↑ «SegurCaixa Holding S. A., nova denominació de CaiFor, el Grup Assegurador de “la Caixa”» (PDF). VidaCaixa, 12-02-2009. Arxivat de l'original el 2011-09-04. [Consulta: 2 febrer 2011].
- ↑ «Caixaholding cambia su nombre por Criteria» (en castellà). El Mundo, 19-07-2007 [Consulta: 2 febrer 2011].
- ↑ Baratech, Feliciano «Caja banquera» (
PDF) (en castellà). La Vanguardia, 23-02-1992, p. 83 [Consulta: 28 gener 2011].
- ↑ Maruny, Albert «La Junta del Banco de Europa aprueba la venta del 75 por 100 del grupo a la Caixa» (PDF) (en castellà). ABC, 06-12-1994 [Consulta: 4 febrer 2011].
- ↑ «Banc d'Europa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Registros oficiales de entidades. Variaciones producidas en mayo de 2007» (en castellà). Banc d'Espanya, maig de 2007. Arxivat de l'original el 2009-12-14. [Consulta: 31 gener 2011].
- ↑ «MicroBank lidera el sector de los microcréditos en Europa» (en castellà). Extraconfidencial.com, 11-05-2010 [Consulta: 28 gener 2011].
- ↑ «MicroBank lidera el sector de los microcréditos en Europa» (en castellà). Libertad digital, 18-05-2010 [Consulta: 28 gener 2011].
- ↑ «Registro oficial de entidades.». Banc d'Espanya. Arxivat de l'original el 2011-08-15. [Consulta: 28 gener 2011].
- ↑ «La Caixa formatliza la compra de Bankpime». Vilaweb, 01-12-2011.
- ↑ «La Caixa tindrà el 81% de CaixaBank, el nou banc en què es convertirà Criteria». Lamalla.cat, 27-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-08-07. [Consulta: 28 gener 2011].
- ↑ Font Manté, Àlex «CaixaBank naixerà abans de l'estiu i serà el desè banc europeu». Diari Ara, núm. 60, 28-01-2011, pp. 6-7 [Consulta: 28 gener 2011].
- ↑ 24,0 24,1 Grau, Olga «CaixaBank compra Banca Cívica per 977 milions». El Periodico, 26 març del 2012.
- ↑ Trillas, Ariadna «La Caixa ficha como director general al consejero delegado del Sabadell» (en castellà). El País, 08-06-2007 [Consulta: 20 maig 2013].
- ↑ «El lobi Club de Roma aterra a Barcelona amb seu pròpia i vocació mediterrània». Ara, 18-04-2013 [Consulta: 20 maig 2013].
- ↑ Barroso, Carmen; García, Francisco «The Rhetorical Construction of Corporate Logos» (en anglès). Arte, 27, 2, 2015, pàg. 289-309. DOI: DOI: 10.5209/rev_ARIS.2015.v27.n2.44667.
- ↑ «L'estrella de «la Caixa»». Caixabank, 19-12-2012.
Vegeu tambéModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Caixa |