Fundació Phonos
| Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
| Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
La Fundació Phonos, també coneguda simplement com a Phonos, és una institució pionera a Espanya en l'àmbit de la música electroacústca. Neix al 1974 de la mà de Josep Mestres Quadreny, Andrés Lewin-Richter i Lluís Callejo. Gabriel Brncic hi crea la seva escola per la qual passaran la major part dels músics electroacústics del país. Des de l'any 1994 la Fundació està vinculada a la Universitat Pompeu Fabra, des d'on promou la utilització dels nous mitjans tecnològics en la creació i difusió musical.
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | fundació organització de música electrònica | ||||
| Forma jurídica | fundació | ||||
| Història | |||||
| Fundador | Josep Maria Mestres Quadreny, Andrés Lewin-Richter i Lluís Callejo i Creus | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Presidència | Xavier Serra | ||||
| Secretari general | Andrés Lewin-Richter | ||||
| Lloc web | phonos.upf.edu | ||||
Història modifica
La Fundació Phonos es va constituir l'any 1974 a Barcelona per Josep Mestres Quadreny, Andrés Lewin-Richter i Lluís Callejo, amb l'objectiu de consolidar el Laboratori de Música Electroacústica Phonos, que havia iniciat la seva activitat al 1968. Es van establir al barri de Sarrià de Barcelona amb l'objectiu de formar als compositors interessats en les noves tecnologies electròniques. Es va equipar seguint el model dels laboratoris d'electroacústica de referència del moment i va ser pioner i únic durant mols anys a Espanya. Les primeres investigacions van focalitzar en el disseny i la construcció d'aparells electrònics com mescladores, moduladors d'anell i filtres.
L'any 1975 Lluís Callejo va construir el generador de sons Stokos IV a partir d'algunes idees de Mestres Quadreny i va començar a investigar amb el Rockwell AIM 65. Durant els anys vuitanta, amb l'adquisició de sintetitzadors analògics com l'EMS Synth AKS, les seves investigacions van començar a centrar-se en el desenvolupament de programes informàtics per a la composició. La integració d'ordinadors com l'Apple II en les seves investigacions va permetre fer més assequible l'experimentació musical a través de les tecnologies informàtiques. Durant aquests anys també treballen i experimenten amb eines com l'RSF, el Polymoog o l'AKA S1100.
Des de 1975 el compositor d'origen xilè Gabriel Brncic, que més tard es convertiria en director artístic i pedagògic de la fundació, comença a impartir cursos de composició pels que passaran molts dels músics i compositors de música electroacústica espanyols. Aquest cursos van cobrir durant anys la manca d'oferta formativa per part dels centres oficials d'educació musical en l'àmbit de la composició electroacústica. Aquests compositors formats a Phonos, van contribuir a crear altres institucions dedicades a la música electrònica com el Centre d'iniciatives i Experimentació per a Joves (CIEJ) de la Fundació Caixa de Pensions, promogut per Josep Manuel Berenguer (aleshores, secretari del patronat de Phonos i director de la fundació fins al 1992), Jep Nuix i Oriol Graus; un estudi al Conservatori Superior Municipal, promogut per Albert Llanas; o l'Associació de Música Electroacústica d'España (AMEE) promoguda per Lluís Callejo i Gabriel Brncic amb Eduardo Polonio com a primer president i Josep Manuel Berenguer com a primer secretari.
Espais Sonors va ser el primer concert de Phonos i va tenir lloc a la Fundació Miró el 1976. S'hi van presentar les primeres obres realitzades al laboratori i va donar lloc a establir-hi un cicle de concerts regulars que va culminar amb el trasllat del Laboratori Phonos l'any 1987 a les instal·lacions de la Fundació Miró. Aquest període va ser molt productiu a nivell de creació i difusió, ja que va permetre el desenvolupament i la promoció d'una música poc comercial. Phonos es va convertir en un espai obert on es reunien compositors i investigadors que tenien en comú l'interès per la música i la tecnologia.
A partir de 1982, Phonos es converteix en Phonos Fundació Privada, essent adscrit al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya dos anys després.
Al 1994 es va vincular a la Universitat Pompeu Fabra i es va traslladar al Campus de Comunicació de Poblenou on continua actualment. Xavier Serra, aleshores director de la fundació, s'incorpora com a professor de la UPF i crea el Music Technology Group (MTG), que en pocs anys es consolida com a grup de referència internacional. A partir d'aquest moment Phonos i l'MTG estan estretament vinculats.
Als noranta la composició i la producció musical van començar a poder realitzar-se en un mateix dispositiu informàtic, com és el cas de l'ordinador NeXT, amb el qual Eduard Resina va crear L'esquizofrènia dels sons, i Oriol Graus La tolerància, obres que es van presentar a la primera edició del festival Sónar.
La col·laboració entre músics i enginyers ha propiciat la creació de projectes molt rellevants tant musical com tecnològicament. Cal destacar algunes resultats d'aquestes unions com la creació de Vocaloid en col·laboració amb Yamaha; el desenvolupament de l'instrument Reactable, creat per un equip liderat per Sergi Jordà, o la posada en marxa de la web Feesound.org, que permet compartir sons amb llicencies Creative Commons. Actualment Phonos ofereix cicles regulars de concerts en diversos espais de la ciutat, de caràcter gratuït i amb el fi de promoure la música electroacústica. Entre les seves activitats destaca el projecte Sons de Barcelona que fomenta l'interès entre els joves pel so com a eina per entendre i interactuar amb el nostre entorn. El seu objectiu continua sent el dels seus inicis promoure la creació i la difusió musicals apropant les tecnologies musicals al món cultural i la societat.
Activitats modifica
Des dels seus orígens, una de les raons de ser de Phonos era la necessitat de posar en comú els coneixements i recursos que es requerien per dissenyar i construir els instruments electrònics necessaris que constituïssin el seu laboratori per a la investigació i composició de música electroacústica. En aquest aspecte, Lluís Callejo com a enginyer electrònic va tenir un paper fonamental. Per la seva voluntat de promocionar la música electroacústica, Phonos va posar el laboratori i els seus instruments a disposició de compositors, intèrprets, professors i alumnes des del primer moment. Avui en dia l'accés a les tecnologies electròniques necessàries per a la composició i interpretació de música electroacústica és molt més fàcil, per això Phonos no ha de dedicar tants recursos a aquesta activitat. Alguns dels instruments electrònics pioners formen part avui de la col·lecció permanent del Museu de la Música de Barcelona.[1]
Totes les activitats que ofereix Phonos es poden consultar a la seva web i es divideixen en diferents categories.
Concerts de Phonos modifica
Els cicles de concerts de Phonos es divideixen en quatre temàtiques:
- Interferències sonores és un cicle d'electrònica mixta.
- Altaveus! és un cicle de música acusmática (octofonia).
- Barcelona Laptop Orchestra és una orquestra resident que actualment s'ubica a l'ESMUC.
- Art Music of the world és un cicle de músiques clàssiques no occidentals.
Tallers Sonors modifica
El programa de tallers sonors va néixer al voltant de la plataforma freesound.org del Music Technology Group. Els tallers van dirigits a diferents edats i col·lectius, i els participants aprenen a escoltar, pensar i treballar amb el so del nostres entorn mitjançant exercicis i estratègies creatives. A més es fa èmfasis en la difusió i la col·laboració en xarxa mitjançant l'ús de llicències obertes Creatives Commons. Actualment trobem tres projectes en marxa d'aquest caràcter:
- Sons de Barcelona, desenvolupat per un equip de professionals vinculats a la pedagogia, la creació artística i la tecnologia. Es realitza en col·laboració amb diferents institucions. L'any 2011 va rebre el Premi del Consell Audiovisual de Catalunya i el 2012 l'EngageU (European Competition for best in University Outreach and Public Engagement) concedit per l'Oxford Internet Institute.
- Mapes Sonors de la Naturalesa, amb el suport de la Fundació Espanyola per la Ciència i la Tecnologia (FCYT), promou el coneixement i l'interés dels estudiants de secundària i batchillerat pel medi natural i la tecnologia mitjançant el treball del so. Es tracta de tallers d'escolta i gravacions de sons de la naturalesa amb els quals es crea un mapa sonor d'espais naturals.
- El So de les Cultures, amb el suport d'Obra Social "La Caixa", planteja treballar el so com a mecanisme per conèixer millor i preservar la riquesa cultural de la ciutat. A partir de tallers participatius es traven sons que s'incorporen en una plataforma web interactiva creada per l'artista i compositor Xavier Bonfill on qualsevol persona pot interactuar amb els sons i crear diferents composicions online a temps real.
Ajudes a la creació modifica
El programa d'ajudes a la creació té com a objectiu promoure i estimular la creació d'obres sonores que facin ús dels sistemes informàtics pel control i la creació musical, especialment els projectes que utilitzen tecnologies desenvolupades pel Music Technology Group de la Universitat Pompeu Fabra.
Referències modifica
Enllaços externs modifica
- Pàgina web de la Fundació Phonos Arxivat 2017-02-04 a Wayback Machine.
- La Música Electroacústica en España - AMEE (en castellà)
- Phonos, 40 anys d'una idea - Revista Musical Catalana
- Conversación con Andrés Lewin-Richter (en castellà)