Un funeral d'estat és una cerimònia funerària pública i molt solemne realitzada per honorar caps d'estat o figures de gran rellevància. La majoria dels estats tenen costums o regles formals sobre qui pot rebre aquest honor i que són les formes.[1]

A països de tradició catòlica solen organitzar cerimònies religioses força solemnes: sovint es declara un dol nacional, el funeral es concelebra en l'església o catedral més important amb el cim de la jerarquia política, eclesiàstica i militar, s'interpreta l'himne nacional, mentre el fèretre està cobert per la bandera i de vegades un grup d'oficials de la força pública en uniforme de gala el vigila.[2] Aquest ritual tradicional es subjecte de crítica com que no respecta la pluralitat d'opinió de la població i es preconitza l'organització de cerimònies civils o ecumèniques,[3] conforme als principis constitucionals de llibertat de culte i de separació de l'església i de l'estat.[4][5]

Uns exemples de persones que van rebre un funeral d'estat: Mare Teresa de Calcuta (1997), l'expresident dels Estats Units Ronald Reagan (2004), el papa Joan Pau II (2005) o l'exprimer ministra britànica Margaret Thatcher (2013), Adolfo Suárez (2014), Helmut Schmidt (1918-2015) o les víctimes del vol 9525 de Germanwings (2015).[3]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Funeral d'estat
  1. J.C. «What is a State Funeral?» (en anglès). The Economist, 09-04-2013.
  2. «Funeral d'estat». Àltima, 03-03-2013.
  3. 3,0 3,1 Bedoya, Juan G. «El funeral d'Estat per l'accident dels Alps és una missa catòlica. El cardenal arquebisbe de Barcelona imposa el seu criteri i fa enfadar la Generalitat». El País, 06-04-2015.
  4. Domènech, Marta «La inexistent separació entre estat i església». La Republica, 25-04-2015.
  5. Torrens, Josep. «Funeral per les víctimes de Germanwings. A Barcelona no veurem aquesta imatge.». Església Plural, 25-04-2015. Arxivat de l'original el 2016-05-05. [Consulta: 19 abril 2016].