Funicular de Sant Joan

funicular de Montserrat

El Funicular de Sant Joan és un dels funiculars de Montserrat juntament amb el funicular de la Santa Cova. Els altres dos mitjans de transport que hi ha a Montserrat que també salven un desnivell, però que no són estrictament funiculars, són l'Aeri de Montserrat –que enllaça la Muntanya de Montserrat amb l'estació de Montserrat-Aeri de la línia Barcelona-Martorell-Manresa dels FGC– i el Cremallera de Montserrat, que comunica la mateixa Muntanya amb l'estació de Monistrol de Montserrat de la mateixa línia dels FGC.

Infotaula xarxa de transportsFunicular de Sant Joan
Montserrat-Monestir - Sant Joan
Inauguració1918
Longitud503 m
Passatgers580920 (2018) Modifica el valor a Wikidata
OperadorFGC
Dades tècniques
Vehicles2
Capacitat vehicles48
Capacitat transport480 pers./h
Desnivell248 m
Velocitat1,5 m/s
Ample ferroviari1.000 mm
Enllaç amb:
Funicular F.Santa Cova
Telefèric A.Montserrat
Cremallera C.Montserrat

Història

modifica

Aquest funicular, a càrrec de la companyia i concessionària Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents,[1] al mig del Torrent dels Avellaners,[2] fou construït per accedir a l'ermita de Sant Joan, ubicada a la part alta del massís, i des d'on s'ofereix una espectacular vista panoràmica de la muntanya de Montserrat. Era la primera fase d'un projecte, tot i que mai no es va dur a terme, de crear una connexió fins al cim de Sant Jeroni,[3] considerat a l'època de la construcció com «un dels més atrevits d'Europa».[4]

El primer funicular va ser construït per la Compañía Anónima de Funiculares y Ascensores (CAFA)[5] i inaugurat el 1918; i comunicava la part exterior del Monestir de Montserrat amb la placeta Pla de les Taràntules, a prop de l'ermita de Sant Joan (1000 m). Per la seva situació a la part alta del massís, es va aprofitar per construir-hi un mirador i un restaurant. L'èxit va propiciar que el 1926 se'n fes un de nou de més capacitat. Tenia el mateix traçat que l'anterior, si bé amb cabines de més grans i ample de via de 1000 mm.[6] El 1982, la Generalitat de Catalunya va adquirir la majoria de les accions de la concessionària i va començar-ne la modernització.[1] L'any 1997 es va reformar totalment i s'hi van incorporar uns vehicles moderns amb sostre panoràmic.[7] El 2017 es va modernitzar la sala de màquines.[8]

Funiculars de Montserrat
         
Monistrol de Montserrat      
 
 
 
 
 
    Aeri de Montserrat
Pont del centenari
         
  Línia Llobregat-Anoia de FGC
Monistrol Vila
         
Cremallera de Montserrat
     
 
 
Aeri de Montserrat
         
La Santa Cova
         
Funicular de la Santa Cova
Montserrat-Monestir
 
 
 
 
 
Montserrat-Monestir
Funicular de Sant Joan
         
Ermita de Sant Joan
         
 
Estació superior del funicular
 
La inclinació arriba al 65%

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Funicular de Sant Joan
  1. 1,0 1,1 «Funicular de Sant Joan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Molas i Rifà, Jordi. Guia oficial de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998, p. 61 (Aspectes de Montserrat núm. 11). ISBN 84-7826-946-0. 
  3. Fatjó i Gené, Josep. Història de l'escalada a Montserrat. 1. ed. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 27. ISBN 84-8415-722-9. 
  4. Ribera, Bonaventura; Aragonès, Jacint. Album meravella: llibre de prodigis d'art i natura. volum 2. Editorial Ibérica, 1928, p. 14. 
  5. «Funiculars de Montserrat - Funicular de Sant Joan». [Consulta: 23 març 2021].
  6. Laudo, Susana. «Funicular de Sant Joan». Patronat de la Muntanya de Montserrat, s.d. [Consulta: 24 juny 2020].
  7. «Funicular de Sant Joan». Patronat de la Muntanya de Montserrat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 gener 2017].
  8. «Obres al funicular de Sant Joan a Montserrat». El Punt Avui (ed. Catalunya Central), 03-11-2017, pàg. 21 [Consulta: 24 juny 2020].