Funny Girl

Funny Girl
Fitxa
Direcció	William Wyler
Protagonistes	Barbra Streisand; Omar Sharif; Kay Medford; Anne Francis; Walter Pidgeon; Mae Questel; Frank Faylen; Frank Sully; Gerald Mohr; John Harmon; Lee Allen
Producció	Ray Stark
Dissenyador de producció	Gene Callahan
Guió	Isobel Lennart
Música	Jule Styne
Fotografia	Harry Stradling Sr.
Muntatge	William Sands (en)
Vestuari	Irene Sharaff
Productora	Columbia Pictures i Rastar
Distribuïdor	Columbia Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1968
Durada	151 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Nova Jersey i Santa Monica
Color	en color
Pressupost	14.100.000 $
Descripció
Basat en	Funny Girl
Gènere	comèdia romàntica, cinema musical, cinema biogràfic, comèdia dramàtica i drama
Lloc de la narració	Nova York i Baltimore
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1969); Oscar a la millor actriu secundària (1969); Oscar a la millor actriu (1969); Oscar a la millor fotografia (1969); Oscar al millor muntatge (1969); Oscar a la millor música original (1969); Oscar al millor so (1969) ;
Premis	Oscar a la millor actriu (1967) ;

Funny Girl és una pel·lícula musical estatunidenca de William Wyler estrenada el 1968, basada en la comèdia musical del mateix nom d'Isobel Lennart, Bob Merrill i Jule Styne creada al Winter Garden Theatre de Broadway el 1964. Ha estat doblada al català.^[1]

ArgumentModifica

Biografia novel·lada de l'actriu americana Fanny Brice.^[2]

La intriga és directament inspirada de la biografia de Fanny Brice^[3] Estrella còmica de cinema i de Broadway, així com la seva relació agitada amb l'empresari i jugador Nicky Arnstein.
L'adaptació per a la pantalla reuneix Barbra Streisand^[4] i Omar Sharif. Kay Medford reprèn el seu paper de la comèdia musical i Walter Pidgeon interpreta Florenz Ziegfeld. Anne Francis interpreta la show-corista Georgia James, encara que la majoria de la seva actuació hagi estat deixada de costat al muntatge. El paper interpretat per Jean Stapleton en escena va tornar a Mae Questel. Els seguidors de la versió original de Broadway van quedar consternats per descobrir que la majoria de les seves cançons havien estat eliminades.
El 1975, una continuació va sortir a sales sota el títol de Funny Lady amb James Caan en el paper del segon marit de Brice, l'empresari Billy Rose, que va ser un èxit comercial.
Una altra pel·lícula americana, basada en la vida de Fanny Brice, va sortir el 1939 sota el títol de Rose of Washington Square, amb els actors Alice Faye, Tyrone Power i Al Jolson. Pren tantes llibertats amb la realitat com les pel·lícules següents.
El 2006, la pel·lícula va aconseguir el 16è lloc a la llista de les millors comèdies musicals, segons l'American Film Institute.

Oscar a la millor actriu per Barbra Streisand, compartida amb Katharine Hepburn per El león a l'hivern (1968).
Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per Barbra Streisand
David di Donatello a la millor actriu estrangera per Barbra Streisand

Oscar a la millor pel·lícula per Ray Stark
Oscar a la millor actriu secundària per Kay Medford
Oscar a la millor fotografia per Harry Stradling Sr.
Oscar al millor so per Robert Swink, Maury Winetrobe, William Sands
Oscar a la millor cançó original per Jule Styne (música) i Bob Merrill (lletra) per la cançó "Funny Girl".
Oscar a la millor banda sonora per Walter Scharf
Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
Globus d'Or al millor director per William Wyler
Globus d'Or a la millor cançó original per Jule Styne (música) i Bob Merrill (lletra) per la cançó "Funny Girl".
BAFTA a la millor actriu per Barbra Streisand
BAFTA a la millor fotografia per Harry Stradling Sr.
BAFTA al millor vestuari per Irene Sharaff

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Funny Girl