«fura» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «fura (desambiguació)».

Les fures o furons (Mustela putorius furo) són mamífers carnívors de la varietat domèstica del turó comú. Les fures solen tenir un pelatge marró, negre, blanc o mesclat, tenen una mida mitjana d'aproximadament cinquanta centímetres (incloent-hi una cua d'uns tretze centímetres), pesen vora un quilogram,[1] i tenen una longevitat natural d'entre set i deu anys.[2][3][4]

Infotaula d'ésser viuFura
Mustela putorius furo modifica
Mustela putorius furo.jpg
Una fura domèstica
Mustela putorius furo on hand.jpg
Dades
Període de gestació42 dies modifica
Període
  • Recent
  • (sense comptar la varietat salvatge)
Estat de conservació
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaMustelidae
GènereMustela
EspècieMustela putorius
SubespècieMustela putorius furo modifica
Linnaeus, 1758

Són uns mustèlids que foren domesticats pels egipcis cap al 3000 aC, però no van entrar a Europa com a animal de caça fins al 900 dC. Més tard pels volts del 1700 als EUA, els començaren a utilitzar per a exterminar rosegadors.

La fura domesticada que coneixem actualment, prové de l'espècie europea Mustela putorius furo.

AnatomiaModifica

Aparell musculo-esquelèticModifica

  • És un animal tubular capaç de doblegar-se 180° (fet que li permet desplaçar-se per caus, llodrigueres...)
  • Té una estructura toràcica molt llarga (15-16 costelles, fins darrere del cor, que es troba entre la 6 i la 8)
  • Té un os penià en forma de J, que tot sovint es fractura i pot produir seccions de la uretra peniana.
  • Té 5 dits a cada extremitat i cada dit té una ungla no retràctil.

Aparell digestiuModifica

Les característiques de l'aparell digestiu de les fures, són les següents:

  • Cavitat oral: les fures tenen una cavitat oral molt característica:
    • Tenen 3 incisives + 3 premolars + 1 molar a dalt i 2 a baix.
    • Tenen dents de llet o dents decídues que surten al cap de 25 dies d'edat i les dents permanents que surten cap al dia 70.
    • Tenen 5 parells de glàndules salivals en lloc de 4 (paròtide, zigomàtica, molar, sublingual i mandibular)
  • Estómac: el seu estómac és molt expansible (pot acumular una gran quantitat d'aliments) i té un càrdies poc muscular que li permet vomitar (abans de l'anestèsia li cal aplicar un dejuni de 24h)
  • Intestí prim: és molt curt i això fa que el seu temps de trànsit sigui només de 3-4 hores
  • Intestí gros: no té cec

Aparell cardiovascularModifica

Del cor (que se situa entre la 6a i la 8ª costella), en surt l'arc aòrtic, del qual en deriva cranialment una única artèria braqueocefàlica (així quan es doblega no s'oclueix mai) que a nivell del coll es divideix en 2 artèries caròtides.

Aparell respiratoriModifica

El pulmó esquerre té 2 lòbuls (cranial i caudal) i el pulmó dret en té 4 (cranial, caudal, medial i accessori)

Aparell genitourinariModifica

Les característiques més rellevants són:

  • La bufeta de l'orina és molt petita (10mL)
  • Al ser un carnívor estricte té un pH urinari molt àcid (si li donem elements vegetals basificarem el pH i augmentarà el risc d'infeccions urinàries)
  • Els mascles tenen os penià i la pròstata localitzada a la base de la bufeta urinària
  • Les fures arriben a la maduresa sexual a 6 mesos
  • Les femelles són polièstriques estacionals (primavera-estiu), amb ovulació induïda, una gestació de 40 dies amb una mitjana de 8 cries altricials per part (a Catalunya, les darreres fures neixen a final de juliol).

ReferènciesModifica