El futbol gaèlic (irlandès: Peil Ghaelach; nom curt, Peil[1] o Caid) és una mena de barreja entre el rugbi i el futbol, amb elements diversos del bàsquet i del voleibol. No obstant això, és més antic que els tres,[cal citació] més dinàmic, més ràpid que el rugbi i més físic que el futbol.[2]

Infotaula d'esportFutbol gaèlic
Tipusfutbol i jocs gaèlics Modifica el valor a Wikidata
Autoritat esportivaAssociació Atlètica Gaèlica Modifica el valor a Wikidata
País d'origenIrlanda Modifica el valor a Wikidata
Durada70 min Modifica el valor a Wikidata
Tyrone v. Kerry.
Campo de futbol gaèlic.

Cap a finals del segle xix, va esdevenir el passatemps dels gaèlics. Avui dia es juga a Irlanda i a qualsevol lloc on hi hagin immigrat irlandesos, principalment als Estats Units i la Gran Bretanya. Espanya és un dels països on també ha acabat arribant. Tot i que a l'Estat espanyol hi ha diversos equips de futbol gaèlic, els equips més potents estan establerts a Galícia (Keltoi Vigo GAA, Estrela Vermelha Compostela GAA, Fillos de Breogan A Coruña GAA, entre altres), a la Comunitat de Madrid (Madrid Harps GAA), Andalusia (Éire Óg Sevilla GAA, Costa Gaels Marbella GAA, Celta Málaga GAA), València (Sant Vicent-Valencia GAA) i Catalunya (Barcelona Gaels i el Sitges GAA), essent els Barcelona Gaels l'equip més antic de l'Estat espanyol creat el 2001. També hi ha equips en fase d'organització i de creació com són el Zaragoza GAA, el Bilbo Gaels GAA i el St.Patrick's Gasteiz GAA. Per altra banda, altres equips no han tingut continuïtat i actualment estan inactius com el Valls GAA, el Gaélicos do Gran Sol de Barcelona, el Pamplona-Iruña GAA o el Girona Shamrocks. Catalunya té una selecció oficial des del 2022 hi ha participat als campionats europeus celebrats a Pontevedra el mateix 2022 i els jocs mundials (GAA World Games) de Derry del 2023 on va guanyar la categoria de plata.

El futbol gaèlic es juga en un camp de gespa natural i utilitza unes regles semblants a les del futbol australià. La història diu que tant el futbol com el rugbi i el futbol australià provenen del futbol gaèlic. El futbol australià es va crear gràcies als moltíssims militars que van ser deportats o que van immigrar cap a Austràlia a mitjans del Segle XIX.

Els esports gaèlics són esports amateurs molt populars en tot el món (hi ha més de 7.000 clubs a nivell mundial). Són els esports oficials d'Irlanda. Hi ha diversos esports com el futbol gaèlic, el hurling, camogie (hurling femení), handball (similar a la pilota basca) i el rounders (un joc semblant al beisbol). El més popular és el futbol gaèlic (on els jugadors poden utilitzar les mans per portar la pilota) i el hurling (el joc més ràpid del món que utilitza un tipus d'estick anomenat "hurley" i una pilota semblant a la de beisbol que es diu "Sliothar").

Reglament modifica

La pilota que es fa servir per a la pràctica del futbol gaèlic és com la pilota de futbol, però més petita i de més pes. Es pot passar amb el peu o amb la mà. No pot ser recollida directament de terra sinó que s'ha d'utilitzar el peu per elevar-la lleugerament fins a poder-la recollir amb les mans; aquesta acció és l'única regla que diferencia el joc dels nois del de noies. Mentre els nois estan obligats a ajudar-se del peu per recollir la pilota, a les noies no els cal fer-ho.[3]

La pilota no es pot llençar, sinó que s'ha de passar colpejant-la amb el puny. Es pot portar sense botar fins a un màxim de 4 passes, tot seguit s'ha d'efectuar el bot (anomenat "hop") o pot ser colpejat amb el peu novament fins a les mans (anomenat "solo"). És il·legal botar la pilota dues vegades seguides en una mateixa possessió de pilota. L'oponent no pot bloquejar el contrincant amb la part inferior del cos, sempre ho farà amb les parts superiors (però només utilitzant una sola mà). És permès el contacte d'espatlla contra espatlla i es pot bloquejar amb les mans una passada de la pilota.

Camp modifica

 
82.000 persones al final de la campionat d'Irlanda a Croke Park, Dublín, 2004.

Tant el futbol gaèlic com el hurling es practica en un camp de 137 metres de llargada i 82 d'amplada. Les porteries tenen forma de "H", semblants a la de rugbi. La barra transversal està col·locada a una altura inferior que la barra horitzontal del rugbi i lleugerament més amunt que el travesser de la porteria de futbol. En aquesta part inferior també hi va una xarxa de futbol.

Quan la pilota entra a la porteria és gol, equival a 3 punts. Quan la pilota va per sobre el travesser, i entre els dos pals, es diu que és punt, equivalent a 1 punt. Al final del partit es fa la suma de gols i punts i qui té una suma superior de punts totals és qui guanya el partit.[4]

Arbitratge modifica

L'arbitratge d'un partit està format per un àrbitre principal, dos àrbitres assistents o "linesmen" que assenyalen quan la pilota surt del camp i per marcar les faltes lliures des dels 45 metres, i 4 àrbitres que assenyalen els gols i punts, assisteixen a l'àrbitre principal ajudant a controlar el joc i assisteixen els "linesmen" en la col·locació dels llançaments lliures de 45 metres.

Si aixequen una bandera verda, col·locada a l'esquerra de la porteria, assenyalen Gol. Si aixequen una bandera blanca, col·locada a la dreta de la porteria, assenyalen punt. Un tir lliure des de 45 metres, equivalent als corners del futbol o "soccer", es concedeix a l'equip que ataca quan un membre de l'equip contrari fa sortir la pilota per la línia de porteria del camp defensat pel seu propi equip, i és assenyalat per l'àrbitre que aixeca el seu braç.

Quan un jugador atacant entra a l'àrea petita de la porteria contrària abans de rebre la pilota és un 'square-ball' i el seu resultat és un tir lliure per l'equip defensor. Sempre és falta quan un defensor placa al contrincant amb els dos braços. Tan sols es pot defensar amb un braç. També és falta agafar la pilota del terra amb les mans, quan està parada o rodolant, ja que el jugador s'ha d'ajudar del peu per poder-la recollir a posteriori amb les mans.

Orígens modifica

Encara que ha existit durant segles, es va organitzar de manera formal en el segle xix gràcies a les regles establertes per l'Associació Atlètica Gaèlica (Gaelic Athletic Association GAA). La GAA fou una associació que entengué la recuperació dels esports cèltics com una mesura de lluita vers l'imperialisme i la colonització britànica. Existeixen lligues i altres competicions masculina i femenina, tant a nivell local com regional.[5][6][7][8]

Sembla que el futbol gaèlic existeix des del segle xiii, i era una forma de disputa pacífica entre les localitats i les regions irlandeses.

Campionat d'Ibèria modifica

Des de l'any 2006 se celebra anualment un campionat regional, el de la península Ibèrica, que aplega equips de tots els seus territoris per determinar quins equips opten a jugar al campionat europeu de clubs.[9][10]

Palmarès:

  • 2005: Madrid Harps GFC
  • 2006: Marbella-Costa del sol GAA
  • 2007: Barcelona Gaels GAA Club
  • 2008: Madrid Harps GFC
  • 2009: Barcelona Gaels GAA Club
  • 2010: Madrid Harps GFC
  • 2011: Sant Vicent València GAA
  • 2012: Madrid Harps GFC
  • 2013: Barcelona Gaels GAA Club[11]
  • 2014: Madrid Harps GFC
  • 2015: Madrid Harps GFC
  • 2016: Madrid Harps GFC

Referències modifica

  1. Ireland, T.E.C.. Irish-English/English-Irish Easy Reference Dictionary. Roberts Rinehart, 2000, p. 197. ISBN 9781461660316 [Consulta: 7 desembre 2014]. 
  2. «The Biggest Traditional Irish Sports». [Consulta: 12 abril 2012].
  3. «GAA Official Guide 2016, Part 2, Rule 4.4 ii (p.16)». Arxivat de l'original el 2017-01-03. [Consulta: 19 març 2017].
  4. «GAA pitch size». BBC News, 11-10-2005 [Consulta: 18 setembre 2009].
  5. Corry, Eoghan. The GAA Book of Lists. Hodder Headline Ireland, 2005, p. 238. 
  6. Corry, Eoghan. The History of Gaelic Football. Gill & MacMillan Ireland, 2010, p. 16. ISBN 978-0-7171-4818-9. 
  7. Mahon, Jack. A History of Gaelic Football. Gill &MacMillan, 2001. ISBN 0-7171-3279-X. 
  8. Orejan, Jaime «The History of Gaelic Football and the Gaelic Athletic Association». Sport Management and Related Topic Journal, 2, 2, Spring 2006, pàg. 46 [Consulta: 3 gener 2017].
  9. Cuadernos de Futbol Gaélico
  10. revista over the bar sobre el futbol gaèlic a Espanya
  11. Mañana el campeón ibérico de fútbol gaélico se mide en Barcelona a un equipo de Dublín

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Futbol gaèlic