El gàlban (del llatí galbănu) és una goma resina, semblant a l'asafètida, que s'extreu per incisió de l'arrel d'una umbel·lífera asiàtica Ferula gummosa o Ferula galbaniflua (originària, aquesta, de Pèrsia). Aquestes plantes habiten a l'Aràbia, Síria, l'Iran, l'Afganistan i en alguns punts de l'Índia. Té una tija força dreta a l'extrem de la qual en surten unes panotxes que n'enclouen la llavor, de forma i mida semblant a les llenties. Les fulles són amples i dentades.[1]

Infotaula de compost químicGàlban
Galbanum1.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Substància químicaResina (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Producte natural deFerula gummosa i Ferula galbaniflua (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ferula galbanífera

Aquesta droga s'usa en Medicina i entra a la composició de molts emplastres. Té propietats expectorants i balsàmiques.[2] El gàlban ja era conegut a l'Egipte cap a l'any 2000 aC on se'n fa referència en una recepta de pastilles per a perfumar l'alè. Diversos autors grecs l'esmenten com un analgèsic eficaç. L'oli essencial té propietats tonificants i donen energia al mateix temps que representa un antiinflamatori actiu. També està indicat en l'àmbit esportiu. En perfumeria s'utilitza particularment en les tonalitats verdes, de tipus Xipre i herbàcies.[3]

ReferènciesModifica

  1. Boy, Jaime. «Gálbano». Diccionario teórico, práctico, histórico y geográfico de comercio, Volumen 3. Junta y Consulado de Comercio. [Consulta: 5 novembre 2015].
  2. «gàlban». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 novembre 2015].
  3. «Gàlban». Museu del Perfum. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2016. [Consulta: 5 novembre 2015].