Gènere no-binari

conjunt d'identitats de gènere que no són exclusivament masculines o femenines
«Genderqueer» redirigeix aquí. Si cerqueu la novel·la gràfica, vegeu «Gender Queer».

L'expressió gènere no-binari o genderqueer és un terme que engloba identitats de gènere que no són sols masculines o femenines, ‌sinó identitats que es troben fora del binari de gènere;[1][2] és a dir, s'aplica a les persones que no tenen una autopercepció d'home o dona.[3] Les identitats no-binàries es troben sota el paraigua transgènere, ja que les persones no-binàries normalment s'identifiquen amb un gènere que és diferent del sexe assignat,[2] encara que algunes persones no-binàries no es consideren transgènere.[4]

Bandera no-binària

Les persones no-binàries poden identificar-se com un tercer gènere intermedi o separat,[5] identificar-se amb més d'un gènere,[6][7] sense gènere (agènere), o tenir una identitat de gènere fluctuant (gènere fluid).[8] La identitat de gènere està separada de l'orientació sexual,[9] i les persones no-binàries tenen les mateixes orientacions sexuals que les persones cisgènere.[10]

No ha de confondre's amb el terme queer, que designa qualsevol tipus de minoria sexual no-normativa, o intersexual.[11]

Història modifica

El 1776, el Public Universal Friend es va identificar com un evangelista sense gènere i després va evitar tant el nom de naixement com els pronoms de gènere;[12] és la primera referència que es té d'una persona que s'identificava públicament com a no-binària.[13]

L'any 1781, Jens Andersson, de Noruega, assignada dona en el naixement però identificada com a home, va ser empresonada i jutjada després de casar-se amb Anne Kristine Mortensdotter en una església luterana. Quan se li va preguntar sobre el seu gènere, la resposta va ser "Hand troer at kunde henhøre til begge Deele" ("Ell creu que pertany a tots dos").[14]

El 1990, la teòrica del gènere i filòsofa nord-americana Judith Butler va publicar el seu llibre Gender Trouble, en què qüestiona tant la naturalitat com la dicotomia exclusiva del binari masculí/femení. Gender Trouble conclou argumentant que l'ampliació de la comprensió cultural del sexe i el gènere contradiu la idea del sexe i el gènere com a binaris i revela que aquests binaris no són naturals.[15]

A mitjan de la dècada de 1990, el terme "Gènere no-binari" va sorgir en relació amb l'activista nord-americà pels drets de les persones transgènere Riki Wilchins, que el 2002 va coeditar una col·lecció d'articles, GenderQueer: Voices from beyond the Sexual Binary.[16] Wilchins va utilitzar l'expressió ja el 1995 al butlletí In Your Face per argumentar contra la discriminació de gènere.[17] El 1997, Wilchins va anunciar que s'identificava com a gènere no-binari en la seva autobiografia.[18] El 2017, va publicar una col·lecció d'articles titulada Burn the Binary!.[19]

El 1997, l'activista del moviment pels drets de l'autisme Jim Sinclair, un dels fundadors d'Autism Network International (ANI), es va declarar públicament neutre pel que fa al gènere, escrivint: "Segueixo sent oberta i orgullosament neutre, tant físicament com socialment " en la seva autopresentació de 1997 davant la Intersex Society of North America.[20]

Al Japó, l'expressió "gènere X" (x-jendā) s'ha utilitzat des de finals de la dècada de 1990 com una definició de gènere fora del binari de masculí i femení.[21] Entre les persones notables que s'identifiquen com a gènere X s'inclouen els artistes de manga Yūki Kamatani i Yuu Watase.[22]

L'any 2012, es va iniciar el Projecte de reconeixement Intersex & Genderqueer per defensar l'ampliació de les opcions de gènere a la documentació oficial.[23] El 2016, James Shupe va ser la primera persona a tenir un gènere no-binari en els documents oficials dels Estats Units.[24]

El 2015, el legislador Estefan Cortes-Vargas es va declarar de gènere no-binari a l'Assemblea Legislativa d'Alberta durant un debat sobre la inclusió dels drets transgènere en el codi provincial de drets humans.

Identitats diverses modifica

 
Primer Orgull Genderqueer a Madurai, amb Gopi Shankar Madurai, Anjali Gopalan
 
Bandera genderqueer. El color lila representa la identitat de gènere en concordança amb els gèneres binaris o una barreja d'aquests. El verd és el color invers del lila i té la intenció de representar aquelles persones amb identitats que no fan referència al binarisme

Tercer sexe modifica

El tercer sexe o tercer gènere és un concepte utilitzat per referir-se a aquella persona amb identitat de gènere que no es classifica dins la identitat de gènere masculina i/o femenina. Una persona del tercer gènere pot tenir una expressió física que es relacioni amb un gènere determinat, la combinació de tots dos gèneres o un tercer de no relacionat, involucrant una discordança del gènere o un tipus de transició de gènere.

Kathoey modifica

Kathoey (tailandès: กะเทย, IPA: [kaʔtʰɤːj]) és un terme tailandès utilitzat per a referir-se a una dona transsexual o a un home efeminat. Per canviar de gènere, un kathoey feminitza el seu cos a partir de tractaments hormonals, cirurgies i recursos estètics. En altres casos, un kathoey pot estar conforme amb el gènere que li van assignar en néixer i sols desitja una aparença femenina. Un kathoey pertany al tercer gènere.

Bigènere i trigènere modifica

El bigènere és un concepte que descriu la conducta d'una persona que presenta una identitat de gènere en la qual s'identifica a si mateix com a masculí i com a femení, alterant o no la seva percepció de gènere per adaptar-se a les circumstàncies socials.

El trigènere es caracteritza per la mobilitat d'un individu entre el gènere masculí, femení i un tercer gènere (ja sigui un gènere nul, una combinació de masculí i femení o alguna altra identitat), determinat per les circumstàncies que presenta el context en què es trobi l'individu.

Gènere fluid modifica

El gènere fluid és una identitat en què es poden ubicar altres identitats com la identitat binària, el bigènere i la identitat trigènere, concentrant-se tant en la identitat binària com en la nul·la. El gènere fluid estableix períodes de transició imprecisos i variables en els quals l'individu s'identifica amb un gènere i altres períodes en els quals s'identifica amb un altre. El gènere fluid no es determina per la presència de característiques sexuals concretes o per l'orientació sexual, sinó per la recerca constant de conformitat amb la identitat de gènere. S'anomena gènere fluid perquè presenta analogia amb les característiques dels fluids, que romanen en constant moviment.[25]

Pronoms modifica

Algunes persones no-binàries o genderqueer utilitzen pronoms de gènere neutre.

En català no hi ha cap pronom consolidat per a referir-se a les persones no-binàries. Tot i que algunes vegades s'utilitza la forma elli,[26] no és la més acceptada per la societat ni per la filologia, que proposa que es trobi una solució entre la comunitat de parlants en català.[27]

En castellà, en canvi, la forma neutra elle és la forma més estesa per a col·lectius feministes i LGTBIQ+.[28]

En anglès, l'ús de la tercera persona del plural "they", "their" i "them" és el més comú,[29][30] així com pronoms no estàndards, coneguts com a neopronoms,[31] com ara "xe", "ze", "sie", "co".

Reconeixement legal modifica

 
Mapa del món a novembre de 2022
  Opció no binària / tercer gènere disponible com a opció voluntària
  Disponible com a opció voluntària només per a persones intersexuals
  Obligatori per a alguns intersex nadons, i opcional
  Obligatori per a intersexuals
  Opció no binària / tercer gènere no reconegut legalment / sense dades

Moltes persones no-binàries utilitzen el gènere que se'ls va donar en néixer per a la vida quotidiana, ja que moltes institucions i formes d'identificació, com ara passaports i llicències de conduir, només accepten identitats de gènere binàries. Tanmateix, amb l'acceptació creixent de les identitats de gènere no-binàries i l'augment del reconeixement social, això està canviant lentament, ja que un nombre més gran de governs i institucions reconeixen i permeten les identitats no-binàries.[1]

Diversos estats reconeixen legalment classificacions no-binàries o de tercer gènere. Algunes societats no occidentals han reconegut des de fa temps les persones transgènere com un tercer gènere, tot i que això pot no incloure[32] un reconeixement legal formal.

  Austràlia és el primer estat a reconèixer legalment una classificació de sexe fora d'"home" i "dona" en la documentació legal, després del reconeixement de l'estatus d'intersexual d'Alex MacFarlane el 2003.[33] Després del reconeixement de les persones intersexuals el 2003, el reconeixement legal va començar a ampliar-se entre el 2010 i el 2014, amb accions legals iniciades contra el Registre de Naixements, Morts i Matrimonis del Govern de Nova Gal·les del Sud gràcies a l'activista transgènere Norrie May-Welby.

  Argentina va incorporar el gènere no-binari al seu DNI, i ha esdevingut el primer estat d'Amèrica del Sud a reconèixer legalment el gènere no-binari en tota la documentació oficial, el juliol de 2021. Les persones no-binàries del país tenen l'opció de renovar el seu DNI amb la lletra "X" sota el gènere.[34][35]

  Estats Units no reconeix federalment el gènere no-binari. Però hi ha disponible un marcador de gènere "X" als passaports dels Estats Units a partir de l'11 d'abril de 2022.[36] El 2016 Oregon es va convertir en el primer estat a reconèixer una identitat de gènere no-binària. Després d'Oregon, el 2017 Califòrnia va aprovar una llei que permetia als ciutadans identificar-se com a "no binaris" en els documents oficials.[37] A partir del 2019, vuit estats han aprovat actes que permeten designacions "no binàries" o "X" en determinats documents identificatius. Un dels principals arguments en contra de la inclusió d'un tercer identificador de gènere als Estats Units és que faria més difícil l'aplicació de la llei i la vigilància, però els estats que han reconegut oficialment un marcador de tercer gènere no han informat d'aquests problemes.[37] Als Estats Units no hi ha lleis explícites per protegir les persones no-binàries de la discriminació. Tanmateix, d'acord amb el títol VII de la Llei de drets civils de 1964, és il·legal que un empresari exigeixi als empleats que s'ajustin als estereotips de gènere,[38] o que els acomiadi només per ser transgènere.[39]

  Espanya entra a tràmit parlamentari la llei trans que, entre d'altres aspectes, aprovaria "l'autodeterminació del sexe registral amb l'única voluntat de la persona sol·licitant".[40]

  Índia: La Cort Suprema de l'Índia va reconèixer formalment les persones transgènere i no-binàries com un tercer gènere distint el 2014, després de les accions legals iniciades per l'activista transgènere Laxmi Narayan Tripathi.[41]

  Catalunya: l'avantprojecte de llei trans catalana de 2024 inclou el respecte i el ple reconeixement del gènere no-binari en tots els formularis i documentació de la Generalitat de Catalunya i de les administracions públiques i privades de Catalunya. No obstant, no inclou la documentació depenent del govern espanyol (com el passaport o el Document Nacional d'Identitat) per manca de competències en aquests àmbits.[42]

Discriminació modifica

Diversos estats al llarg de la història han criminalitzat les identitats transgènere i no-binàries.[43]

Als Estats Units, la majoria dels enquestats de l'Enquesta Nacional de Discriminació Transgènere van triar "Un gènere que no figura aquí". Els enquestats "no enumerats aquí" eren un 9% més propensos a declarar haver renunciat a l'assistència sanitària per por a la discriminació. El 90% va declarar haver experimentat un biaix antitrans a la feina i el 43% va informar haver intentat suïcidar-se.[44]

La majoria de la discriminació denunciada a què s'enfronten les persones no-binàries sovint inclou el menyspreu, la incredulitat, les interaccions condescendents i la falta de respecte.[45] Les persones no-binàries també es veuen sovint com a part d'una tendència i, per tant, es consideren poc sinceres o que busquen cridar l'atenció.

L'error de gènere (assignar un gènere incorrecte a les persones) també és un problema al qual s'enfronten moltes persones, ja sigui intencionadament o no.[46]

Símbols modifica

S'han utilitzat moltes banderes per representar les persones no-binàries. La bandera de l'orgull genderqueer va ser dissenyada l'any 2011 per Marilyn Roxie: els color lavanda representa l'androgínia, el blanc representa la identitat agènere i el verd representa les identitats no-binàries.

La bandera de l'orgull no-binària va ser creada el 2014 per Kye Rowan:[47] el groc representa les persones no-binàries, el violeta representa aquelles el gènere de les quals és una barreja d'homes i dones; el negre representa les persones que no tenen gènere i el blanc representa aquells que abracen molts o tots els gèneres.[48]

Les persones de gènere fluid, que també cauen sota el paraigua genderqueer, també tenen la seva pròpia bandera: el rosa representa la feminitat, el blanc representa la manca de gènere, el violeta representa el gènere mixt o androgínia, el negre representa tots els altres gèneres i el blau representa la masculinitat.[49]

Les persones agènere, que de vegades també s'identifiquen com a genderqueer, tenen la seva pròpia bandera: les ratlles blanques i negres representen l'absència de gènere i la franja verda els gèneres no-binaris.[50][51]

El 14 de juliol se celebra el Dia Internacional de les Persones no-binàries.

Representació a l'art modifica

Trobar representació LGTBIQ+ a la història de l'art és ben difícil, i encara més quan es tracta de la representació de persones no binàries.

De fet, l'única representació d'un personatge no cis-binari abans del segle 21 és la d'una criatura no-humana anomenada Krazy Kat. Aquest personatge apareixia a un còmic (1913-1944) creat per George Herriman.

Els espais on trobem una major representació de personatges no binaris, genderfluid i agènere són els còmics, les novel·les, els mangas, els dibuixos animats, les pel·lícules d'animació i els mons fantàstics:[52][53][54]

  • Princess Knight (1953) d'Osamu Tezuka
  • Two Stand River (1976) de Keith Maillard
  • Kino’s Journey (2000) de Keiichi Sigsawa
  • The Order of the Stick (2003) de Rich Burlew.
  • bro’Town (2004) d'Elizabeth Mitchell
  • Knights of Sidonia (2009) de Tsutomu Nihei
  • Steven Universe (2013-2020) de Rebecca Sugar
  • Eth’s Skin (2014) de Sfé R.Monster
  • The Dragon Prince (2018) d'Aaron Ehasz
  • Gen: Lock (2019) de Gray Haddock

Una altra forma artística on també podem trobar representacions de persones no-binàries són els musicals:[55]

  • Hedwig and the Angry Inch (2014) de John Cameron Mitchell
  • Head Over Heels (2018) de James Magruder

Quan parlem de pel·lícules i programes de televisió observem que la representació és escassa i, gairebé sempre, recent.[56]

  • Kings of Summer (2013) de Jordan Vogt-Robert
  • The Switch (2016) d'Amy Fox
  • Billions (2016) de Brian Koppelman, es tracta del primer programa de televisió que té un personatge obertament no binari
  • One Day at a Time (2017) de Gloria Calderón Kellett
  • Star Trek: Discovery (2017) de Bryan Fuller
  • The Carmilla Movie (2017) de Spencer Maybee[57][58][59]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Non-binary or genderqueer genders», 26-06-2019. Arxivat de l'original el 2019-06-26. [Consulta: 29 juny 2022].
  2. 2,0 2,1 Sherer, Ilana. Social Transition: Supporting Our Youngest Transgender Children. American Academy of Pediatrics, 2021-05-31, p. 118–119. 
  3. Joan Nestle, Clare Howell, Riki Anne Wilchins. GenderQueer: voices from beyond the sexual binary (en anglès). Alyson Books, 2002. ISBN 1555837301. 
  4. «Trans + Gender Identity – The Trevor Project», 04-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-04. [Consulta: 29 juny 2022].
  5. «glbtq >> social sciences >> Genderqueer», 25-04-2012. Arxivat de l'original el 2012-04-25. [Consulta: 29 juny 2022].
  6. «The Psychology of Sex and Gender - Jennifer K. Bosson, Joseph A. Vandello, Camille E. Buckner - Google Books», 28-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-28. [Consulta: 29 juny 2022].
  7. Whyte, Stephen; Brooks, Robert C.; Torgler, Benno «Man, Woman, “Other”: Factors Associated with Nonbinary Gender Identification» (en anglès). Archives of Sexual Behavior, 47, 8, 01-11-2018, pàg. 2397–2406. DOI: 10.1007/s10508-018-1307-3. ISSN: 1573-2800.
  8. Winter, Claire Ruth. Understanding transgender diversity : a sensible explanation of sexual and gender identities. [Place of publication not identified]: Claire Ruth Winter, 2010. ISBN 978-1-4563-1490-3. 
  9. «GLAAD Media Reference Guide - Transgender Glossary Of Terms | GLAAD», 30-05-2012. Arxivat de l'original el 2012-05-30. [Consulta: 29 juny 2022].
  10. Stryker, Susan. Transgender history. Berkeley, CA: Seal Press, 2008. ISBN 978-1-58005-224-5. 
  11. «Understanding Non-Binary People: How to Be Respectful and Supportive | National Center for Transgender Equality», 06-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-06. [Consulta: 29 juny 2022].
  12. «Pioneer Prophetess: Jemima Wilkinson, the Publick Universal Friend - Herbert A. Wisbey, Jr. - Google Books», 07-06-2020. Arxivat de l'original el 2020-06-07. [Consulta: 29 juny 2022].
  13. «1 gener 2020 through December 31, 2020». A&A Practice, 15, 3, 2021-03, pàg. e01412. DOI: 10.1213/xaa.0000000000001412. ISSN: 2575-3126.
  14. «Et besynderligt givtermaal mellem tvende fruentimmer | Skeivt arkiv», 27-07-2021. Arxivat de l'original el 2021-07-27. [Consulta: 29 juny 2022].
  15. Butler, Judith. "Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity" (en anglès). 1st. Nova York: Routledge, 1990, p. 149. ISBN 0415900433. 
  16. GenderQueer : voices from beyond the sexual binary. First, 2002. ISBN 1-55583-730-1. OCLC 50389309. 
  17. Wilchins, Riki Anne. «In Your Face No. 1 (Spring 1995)», Spring 1995.
  18. «Genderqueer History». [Consulta: 22 novembre 2022].
  19. Wilchins, Riki. Burn the Binary! Selected Writings on the Politics of Trans, Genderqueer and Nonbinary (en anglès). Riverdale, NY: Riverdale Avenue Books, 2017. ISBN 978-1626014077. 
  20. «Brief Biography», 07-02-2009. Arxivat de l'original el 7 febrer 2009. [Consulta: 22 novembre 2022].
  21. «Intersections: An Introduction to X-Jendā: Examining a new gender identity in Japan». [Consulta: 21 novembre 2022].
  22. Watase, Yuu [@wataseyuu_]. «Burogu demo koko demo tsubuyaitakedo, saido. Manga ni mo eikyō shi teru to omoukara. Watashi wa X jendā to ishi ni shindan sa re tete, nakami wa, otoko ni mo on'na ni mo yorerushi otoko demo on'na demonai. Mitame wa chanto (20-dai kōhan kara shakai ni awa sete) dōse yarunara yarude meiku mo oshare mo suru, sore dake. Josei no karada wa hitei shinaiga →» (en japonès).
  23. «About Us - Intersex & Genderqueer Recognition Project (IGRP)», 04-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-04. [Consulta: 29 juny 2022].
  24. «Movement for Third Gender Option 'Exploding' in U.S.», 18-10-2019. Arxivat de l'original el 2019-10-18. [Consulta: 29 juny 2022].
  25. Richard Totman. The third sex: Kathoey : Thailand's ladyboys (en anglès). Souvenir Press, 2003. ISBN 0285636685. 
  26. «El gènere no-binari: quan no t'identifiques amb un gènere masculí o femení», 31-01-2021. [Consulta: 29 juny 2022].
  27. CCMA. «El català acabarà tenint un gènere neutre per a les persones no binàries?», 29-06-2021. [Consulta: 29 juny 2022].
  28. Martín, Carla Fajardo. «Ells, elles, ellis: s’acabarà imposant el llenguatge no binari?», 23-01-2021. [Consulta: 29 juny 2022].
  29. «Gender Census 2021: Worldwide Report», 01-04-2021. Arxivat de l'original el 17 abril 2021. [Consulta: 16 abril 2021].
  30. Hekanaho, Laura. Generic and Nonbinary Pronouns: Usage, Acceptability and Attitudes (tesi) (en anglès). Universitat de Hèlsinki, 08-12-2020, p. 221. ISBN 978-9515168313. 
  31. Marcus, Ezra «A Guide to Neopronouns» (en anglès). The New York Times, 08-04-2021 [Consulta: 30 abril 2021].
  32. «BBC News - Pakistani eunuchs to have distinct gender», 18-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-18. [Consulta: 29 juny 2022].
  33. «Errata: Sociology in America: The Discipline and the Public American Sociological Association, 1988 Presidential Address». American Sociological Review, 54, 2, 1989-04. DOI: 10.2307/2095786. ISSN: 0003-1224.
  34. «Alberto Fernández pone en marcha el DNI para personas no binarias en un paso más por la igualdad de género», 27-07-2021. Arxivat de l'original el 2021-07-27. [Consulta: 29 juny 2022].
  35. «Argentina creates ID for nonbinary people - The Washington Post», 03-10-2021. Arxivat de l'original el 2021-10-03. [Consulta: 29 juny 2022].
  36. «X Gender Marker Available on U.S. Passports Starting April 11».
  37. 37,0 37,1 «They, Them, and Theirs - Harvard Law Review», 05-12-2019. Arxivat de l'original el 2019-12-05. [Consulta: 29 juny 2022].
  38. Cecka, Dale Margolin; Chamallas, Martha. Price Waterhouse v. Hopkins, 490 U.S. 228 (1989). Cambridge: Cambridge University Press, 2016, p. 341–360. DOI 10.1017/cbo9781316411254.020. ISBN 978-1-107-12662-6. 
  39. «Civil Rights Law Protects L.G.B.T. Workers, Supreme Court Rules - The New York Times», 17-06-2020. Arxivat de l'original el 2020-06-17. [Consulta: 29 juny 2022].
  40. «El Gobierno da luz verde a la tramitación de la ley de derechos LGTBI y trans que incluye la autodeterminación del sexo». [Consulta: 29 juny 2022].
  41. «In India, Landmark Ruling Recognizes Transgender Citizens : The Two-Way : NPR», 30-04-2021. Arxivat de l'original el 2021-04-30. [Consulta: 29 juny 2022].
  42. Departament d'Igualtat i Feminismes, Generalitat de Catalunya. «El Departament d'Igualtat i Feminismes ultima l'avantprojecte de la llei trans* catalana». [Consulta: 22 gener 2024].
  43. «New Report Shows Where It’s Illegal To Be Transgender In 2020», 30-04-2021. Arxivat de l'original el 2021-04-30. [Consulta: 29 juny 2022].
  44. Harrison-Quintana, Jack; Grant, Jaime M.; Rivera, Ignacio G. «Boxes of Our Own Creation». TSQ: Transgender Studies Quarterly, 2, 1, 01-02-2015, pàg. 166–174. DOI: 10.1215/23289252-2848949. ISSN: 2328-9252.
  45. «They, Them, and Theirs - Harvard Law Review», 05-12-2019. Arxivat de l'original el 2019-12-05. [Consulta: 29 juny 2022].
  46. «Genderqueer and Non-Binary Genders - Google Libri», 02-03-2021. Arxivat de l'original el 2021-03-02. [Consulta: 29 juny 2022].
  47. «8 Things Non-Binary People Need to Know – Let's Queer Things Up!», 22-12-2016. Arxivat de l'original el 2016-12-22. [Consulta: 29 juny 2022].
  48. «genderweird», 24-06-2018. Arxivat de l'original el 2018-06-24. [Consulta: 29 juny 2022].
  49. «Gender-fluid added to the Oxford English Dictionary / LGBTQ Nation», 25-10-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-25. [Consulta: 29 juny 2022].
  50. «Prepare for International Non-binary Day by learning how to be a better ally», 14-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-14. [Consulta: 29 juny 2022].
  51. «Inclusive Brisbane Party To Mark International Non-Binary Day | QNews Magazine», 14-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-14. [Consulta: 29 juny 2022].
  52. Pastor, Ana. «La invisibilización de los géneros no binarios en el cine y la televisión» (en castellà), 06-07-2019. [Consulta: 14 desembre 2022].
  53. https://repository.arizona.edu/bitstream/handle/10150/238611/azu_etd_12054_sip1_m.pdf?sequence=1PDF
  54. «Gender Isn't A Haircut: How Representation of Nonbinary People of Color Requires More Than White Androgyny | By Treavian Simmons, from Color Bloq's BODY Collection». [Consulta: 14 desembre 2022].
  55. «TRANS AND NON-BINARY CHARACTERS | Queer Musicals» (en anglès). [Consulta: 14 desembre 2022].
  56. «The Importance of Trans and Non-Binary Identity and Representation in Media» (en anglès). [Consulta: 14 desembre 2022].
  57. «La representación de personas de género no binario en las series» (en castellà), 08-05-2017. [Consulta: 14 desembre 2022].[Enllaç no actiu]
  58. https://www.igualdad.gob.es/ministerio/dglgtbi/Documents/Estudio_no_binarios_accesibilidad.pdfPDF
  59. «Trans and NonBinary Representation» (en anglès). [Consulta: 14 desembre 2022].