Gòtic radiant

Gòtic radiant (rayonnant en francès) és la denominació historiogràfica d'una de les fases de l'art gòtic, encunyada específicament per a l'arquitectura gòtica de França i coincident en gran manera amb el regnat de Lluís IX (1226-1270).

Rosassa de la catedral de Notre-Dame de París

La Sainte Chapelle

Un dels primers edificis que establiren els patrons d'aquest estil fou la Catedral de Beauvais, que assolia una alçada de les voltes tan imponent (48 metres) que no fou igualada a cap altre edifici gòtic. La Sainte-Chapelle de París, concebuda com una mena de reliquiari de vidre, constitueix el paradigma perfecte de l'estil radiant.

A l'interior d'aquests edificis la llum es converteix en l'element predominant, i en funció d'ella i el seu significat simbòlic i espiritual es conceben la resta d'elements arquitectònics. S'intenta alliberar els murs de la seva funció sostenidora per col·locar-hi vidrieres més grans i molt decorades. Pot ser mitjançant rosasses radials (d'on li ve el nom) o d'obertures de mida més gran que abans, que es decoren amb vidrieres, sobretot de color blau fosc i vermell. Els edificis tendeixen també a guanyar alçada i verticalitat.

La teoria evolutiva dels estils artístics ha denominat aquest estil com gòtic manierista, en representar l'estadi intermedi entre l'anterior gòtic clàssic (o ple) i el posterior gòtic barroc (o tardà -gòtic florit, gòtic flamíger-).

Altres exemples

• La capçalera de la basílica de Saint-Nazaire (basílica dels sants Nazari i Cels, a Carcassona).
• Basílica de Saint-Urbain de Troyes.
• La capçalera de l'església del priorat de Saint-Thibault, a Saint-Thibault (Côte-d'Or).

• 

  Saint-Nazaire

• 

  Saint-Thibault

• 

  Saint-Urbain

• 

  Saint-Pierre (catedral de Beauvais).