Obre el menú principal
La Sainte Chapelle

Gòtic radiant (rayonnant en francès) és la denominació historiogràfica d'una de les fases de l'art gòtic, encunyada específicament per a l'arquitectura gòtica de França i coincident en gran manera amb el regnat de Lluís IX (1226-1270).

Un dels primers edificis que establiren els patrons d'aquest estil fou la Catedral de Beauvais, que assolia una alçada de les voltes tan imponent (48 metres) que no fou igualada a cap altre edifici gòtic. La Sainte-Chapelle de París, concebuda com una mena de reliquiari de vidre, constitueix el paradigma perfecte de l'estil radiant.

A l'interior d'aquests edificis la llum es converteix en l'element predominant, i en funció d'ella i el seu significat simbòlic i espiritual es conceben la resta d'elements arquitectònics. S'intenta alliberar els murs de la seva funció sostenidora per col·locar-hi vidrieres més grans i molt decorades. Pot ser mitjançant rosasses radials (d'on li ve el nom) o d'obertures de mida més gran que abans, que es decoren amb vidrieres, sobretot de color blau fosc i vermell. Els edificis tendeixen també a guanyar alçada i verticalitat.

La teoria evolutiva dels estils artístics ha denominat aquest estil com gòtic manierista, en representar l'estadi intermedi entre l'anterior gòtic clàssic (o ple) i el posterior gòtic barroc (o tardà -gòtic florit, gòtic flamíger-).

Altres exemplesModifica

NotesModifica

  1. Structurae
  2. Christian Freigang, Peter Kurmann, « L'église de l'ancien prieuré de Saint-Thibault-en-Auxois : sa chronologie, ses restaurations, sa place dans l'architecture gothique » inCongrès archéologique de France - Auxois-Châtillonnais - 144e session - 1986, pàg. 271–290, Société française d'archéologie, París, 1989. Prieuré de Saint-Thibault