Gòtic radiant
Gòtic radiant (rayonnant en francès) és la denominació historiogràfica d'una de les fases de l'art gòtic, encunyada específicament per a l'arquitectura gòtica de França i coincident en gran manera amb el regnat de Lluís IX (1226-1270).
Construïdes les catedrals del gòtic clàssic, s'alenteix el ritme de construcció però manté la tendència a edificis cada vegada més alts i amb menys matèria en el gòtic radiant, amb traceries reforçades amb metall i els pilars es substitueixen per pilastres formades per feixos de nervis que recullen les voltes i arcs.[1] Un dels primers edificis que establiren els patrons d'aquest estil fou la Catedral de Beauvais, que assolia una alçada de les voltes tan imponent (48 metres) que no fou igualada a cap altre edifici gòtic. La Sainte-Chapelle de París, concebuda com una mena de reliquiari de vidre, constitueix el paradigma perfecte de l'estil radiant.
A l'interior d'aquests edificis la llum es converteix en l'element predominant, i en funció d'ella i el seu significat simbòlic i espiritual es conceben la resta d'elements arquitectònics. S'intenta alliberar els murs de la seva funció sostenidora per col·locar-hi vidrieres més grans i molt decorades. Pot ser mitjançant rosasses radials (d'on li ve el nom) o d'obertures de mida més gran que abans, que es decoren amb vidrieres, sobretot de color blau fosc i vermell. Els edificis tendeixen també a guanyar alçada i verticalitat.
La teoria evolutiva dels estils artístics ha denominat aquest estil com gòtic manierista, en representar l'estadi intermedi entre l'anterior gòtic clàssic (o ple) i el posterior gòtic barroc (o tardà -gòtic flamíger-).
Altres exemples modifica
- La capçalera de la basílica de Saint-Nazaire (basílica dels sants Nazari i Cels, a Carcassona).
- Basílica de Saint-Urbain de Troyes.[2]
- La capçalera de l'església del priorat de Saint-Thibault,[3] a Saint-Thibault (Côte-d'Or).
-
Saint-Nazaire -
Saint-Thibault -
Saint-Urbain -
Saint-Pierre (catedral de Beauvais).
.jpg)
Referències modifica
- ↑ Rosell Colomina, 2001, p. 86.
- ↑ Structurae
- ↑ Christian Freigang, Peter Kurmann, « L'église de l'ancien prieuré de Saint-Thibault-en-Auxois : sa chronologie, ses restaurations, sa place dans l'architecture gothique » inCongrès archéologique de France - Auxois-Châtillonnais - 144e session - 1986, pàg. 271–290, Société française d'archéologie, París, 1989. Prieuré de Saint-Thibault
Bibliografia modifica
- Rosell Colomina, Jaume. Arquitectura, construcció i ciutat en la història d'Occident. Garsineu Edicions, 2001. ISBN 84-95194-32-5.