Gòtic valencià

El gòtic valencià és un estil artístic del gòtic mediterrani, amb característiques pròpies que es van donar en el Regne de València entre el segon quart de segle XIII i el XV; és a dir, a la fi de l'Europa gòtica, de la qual obté el seu nom, i el principi de la renaixentista. Suposa el desenvolupament propi i particular en terres valencianes de l'art gòtic, que va deixar la seua influència tant en l'arquitectura dels seus monuments religiosos i edificis civils, com en la pintura i l'escultura valenciana.

Detall de columna i volta de la Llotja de València.
Vista de l'ull de bou del sostre de la Sala de les Columnes de la Llotja de València.
Façana de la Catedral de Sogorb.
Església de la Sang, Llíria
Campanar de la Basílica del Salvador, a Borriana.
Convent de Sant Domènec, a València.

El gòtic valencià va néixer en el segon quart de segle XIII amb gran força, sobre el territori reconquerit. Es va desenvolupar durant el segle XIV i va arribar a la seua maduresa i màxima expressió en el segle XV, durant el gòtic tardà. El gòtic valencià va tenir una particular evolució que va ser duradora en el temps, diversa i variada.[1]

CaracterístiquesModifica

Es poden establir les següents característiques comunes dins del gòtic valencià:

  • Desenvolupament de l'arquitectura per tècniques ja utilitzades en l'arquitectura romana i els països de la ribera de la Mediterrània. Sobre aquestes línies, el Regne de València va rebre la influència que arribava de França.
  • Predominança clara de l'arquitectura de les cultures de la Mediterrània davant de la influència de el gòtic francès.
  • Les proporcions arquitectòniques no canvien amb l'arribada del Renaixement.
  • Divergència amb l'estil del gòtic clàssic.
  • Influència clara del gòtic flamíger tardà, que li confereix singularitat.
  • Revestiment durant els segles XVII al XIX de les obres gòtiques valencianes per estils més nous com el barroc o neoclàssic, de manera que a dia d'avui bona part del gòtic valencià encara roman ocult.
  • Poca repercussió de l'art mudèjar, malgrat les interessants exemples d'arquitectura mudèjar al País Valencià de gran singularitat.

ArquitecturaModifica

El gòtic valencià es caracteritza en l'arquitectura pels seus salons i esglésies de gran amplitud horitzontal amb èmfasi en la part estructural recolzada en contraforts i decoracions mínimes i austeres.

Gairebé tots els edificis importants es troben en poblacions de certa importància, on es van aixecar en els segles xiii i xiv. Cal tindre present que en aquest temps, nombroses zones rurals del Regne de València eren habitades per musulmans. En aquest sentit, hi destaca la nombrosa representació del gòtic en la ciutat de València, i en segon rang, ciutats reials com Xàtiva, Castelló, Alacant, Morella, Oriola, Castellfabib, etc o senyorials com en el cas de Gandia o Sant Mateu.

Els arquitectes més destacats del gòtic valencià són Pere Compte, Francesc Baldomar, Pere Balaguer i Andreu Julià entre altres.

Arquitectura religiosaModifica

El gòtic valencià va ser habitual i comú a tot el Regne de València, sent molt nombrosos els exemples de l'arquitectura gòtica religiosa valenciana. Aquests són alguns dels més destacats:

Comarques de Castelló
Comarques de València
Comarques d'Alacant

Arquitectura civilModifica

Durant el segle XV el gòtic valencià es va emprar profusament amb mestria en l'arquitectura civil. L'exemple més universal és la Llotja de València (1482-1498) de l'arquitecte Pere Compte, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Les obres destacades dins l'arquitectura gòtica civil valenciana són nombroses.

Comarques de Castelló
Comarques de València
Comarques d'Alacant

Arquitectura gòtic-mudèjar valencianaModifica

El gòtic valencià es va caracteritzar per la poca influència que va tenir de l'arquitectura mudèjar. Tot i això, hi ha exemples molt interessants d'arquitectura mudèjar valenciana, que atesa la seua utilització ocasional són d'una gran singularitat.

Comarques de Castelló
Comarques de València

Arts figurativesModifica

Pintura gòtica valencianaModifica

València es convertiria en la seu de l'escola pictòrica més important de la pintura gòtica internacional a la península ibèrica. Al Museu de Belles Arts de València es troba la majoria de la pintura gòtica valenciana, a més de posseir la major col·lecció de pintura gòtica d'Espanya.

L'escola pictòrica del gòtic valencià tindria el seu focus principal a València i estaria composta per mestres com Lluís Dalmau, Llorenç Saragossa (Retaule de Xèrica), Pere Nicolau (retaule de Sarrión), l'alemany Marçal de Sax (gran retaule de Sant Jordi), Gonçal Peris, Miquel Alcanyís, Antoni Peris, Jaume Mateu o Joan Reixac.

A València van treballar també Lluís Alimbrot, de Bruges, coneixedor de l'obra de Jan van Eyck, establert a la capital del Regne de 1439 a 1460, Jacomart, a partir de 1451, autor del retaule de Catí, i Joan Reixac, a qui s'atribueix el retaule de Sant Martí, a la catedral de Sogorb. Així mateix, cal destacar la figura de Rodrigo d'Osona, amb el retaule del calvari de l'església de Sant Nicolau, de 1476, amb una forta influència de Rogier Van der Weyden; és figura clau en la transició cap a la pintura renaixentista, juntament amb Vicent Macip.

Escultura gòtica valencianaModifica

 
Gàrgola de la Llotja de la Seda de València.

En la producció escultòrica del gòtic valencià cal destacar l'obra escultòrica de Pere Compte en edificis com la Llotja de la Seda i el claustre superior del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, entre altres edificis. Un altre exemple destacat és el sepulcre dels Vallterra-Fernández de Heredia a la catedral de Sogorb, que data de l'últim decenni del segle XIV.[2]

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gòtic valencià