Obre el menú principal

GAFAM és una acrònim, sovint usat amb connotació negativa, per a indicar les 5 empreses multinacionals més grans de les TIC al món occidental: Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft. Tot i que aquestes multinacionals competeixen directament entre si per béns i serveis oferts, la seva elecció forçada, gairebé dictatorial, les vincula i identifica fent-les objecte de crítica social a causa de l'abús de posició dominant, dels beneficis fiscals dels quals gaudeixen, i de la interferència en la vida privada de les usuàries.[1]

Contingut

Origen del fenomenModifica

Durant la tercera revolució industrial operada per la indústria informàtica a occident, van sorgir 5 empreses predominants i monopolístiques, que es van expandir ràpidament. L'acrònim neix per la necessitat d'indicar de forma ràpida i específica el complex tecnològic de les TIC que determina la vida de milers de milions de persones. L'acrònim neix en els entorns de codi obert que promouen la consciència crítica sobre la distorsió política-econòmica que les GAFAM provoquen.

És, però, a l'Estat francès que aquest acrònim està associat a una campanya de sensibilització contra els abusos de concentració. El 2001 va néixer Framasoft, una associació sense ànim de lucre que va sorgir dins del sistema educatiu amb l'objectiu de promoure i difondre una cultura informàtica alternativa basada en el programari lliure. L'acrònim es converteix en un mem inspirat en els còmics i en la història de la resistència d'Astèrix. Aquesta campanya, que és molt activa, implica milions d’usuaris[2] i té ressò en la premsa estrangera.[3][4]

El gegantisme comúModifica

EconòmicModifica

Potència Econòmica multinacionals GAFAM
Societat Creació Producte Ingressos principals (el 2017) [5] Usuaris (Mil milions)[6] Capitalització (en mil milions de dòlars - 2018)[7] Adquisicions
Google (Alphabet) 1998 Motor de recerca, Posicionament a cercadors, Publicitat, Intel·ligència artificial Publicitat (86%) 1,42 719 ReCAPTCHA, Waze, DoubleClick, YouTube, Android
Apple 1976 Ordinador personal Maquinari (81%) 0,85 851[8] Beats Electronics
Facebook 2005 Xarxa Social, Publicitat, Intel·ligència Artificial Publicitat (98%) 2,13 464 Instagram, WhatsApp, Oculus
Amazon 1994 Comerç electrònic, Informàtica en núvol Comerç en línia (82%) 0,244 701 Whole Foods Market
Microsoft 1975 Sistema operatiu, Informàtica en núvol Programari (62%) 1 703 Hotmail, Nokia, Skype, LinkedIn, GitHub

PolíticModifica

Els punts crítics comunsModifica

LobbyModifica

El 2017, GAFAM va distribuir un rècord de 50 milions de dòlars al govern dels EUA. Activitat realitzada regularment a la Unió Europea (UE). El 2019 es va fer pressió a la UE per fer coincidir amb les eleccions europees la regulació de les fake news.[9]

L'elusió fiscalModifica

L'elusió fiscal no és la seva prerrogativa exclusiva, però les empreses GAFAM se serveixen a Europa i al món de tots els instruments possibles d’evasió fiscal.[10] Des de fa anys, l'ONG Oxfam ha estat monitorant i recollint les dades i les dimensions del problema i en denuncia les conseqüències.

La cooptació dels serveis secretsModifica

El cas PRISM palesa la posició de les multinacionals GAFAM com a compiladores monopolístiques del flux de dades occidental com va desvelar Edward Snowden.[11]

A la Xina aquestes funcions són dutes a terme, presumiblement, per multinacionals interiors al sistema estatal (Baidu, Alibaba, Tencent, Xiaomi). A Rússia, el fundador de VK, Pàvel Dúrov, va denunciar les pressions i les ingerències de l'estat. Va ser obligat a dimitir, deixar el país i va fundar Telegram.[12]

 
Llista de les multinacionals cooptades pel projecte PRISM segons Edward Snowden

Abusos sociopolíticsModifica

L’enorme quantitat de dades personals recollides per aquestes empreses i la seva posició dominant poden influir en la política d’una nació sencera, com a exemple el cas de Cambridge Analytica. O bé, reduir els elements que es van considerar negativament pel ministeri de defensa dels EUA, com The Intercept.[13] L'ús de la bombolla de filtre[14] o la mineria de dades en són també exemples.

Acrònims de diferents àrees geogràfiquesModifica

Per a les àrees d’influència xinesa, s’utilitza l’acrònim BATX: Baidu, Alibaba, Tencent, Xiaomi. Al món rus el monopoli va ser establert per indústries com Yandex i Vkontakte. A Amèrica Llatina hi predomina Hi5.

BibliografiaModifica

Nikos Smyrnaios, Les GAFAM contre la internet, éditions Ina, 2017 (ISBN 2869382421)

ReferènciesModifica