Gàbals
Els gàbals[1] (en llatí Gabali o Gabales, en grec antic Γαβάλεις, segons Estrabó) van ser un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país muntanyós que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus), i que és l'actual departament de Lozère.
 | |
| Tipus | tribu |
|---|---|
| Part de | clients dels arverns |
| Grups relacionats | cadurcs, rutens, helvis i segusiaves |
La seva capital era, segons Claudi Ptolemeu, Anderitum o Anderidum més tard Gabalum que correspon a la moderna Javoux, prop de Mende, que va ser una seu episcopal fins al segle iv quan es va transferir a Mende (Mimate). En temps de Juli Cèsar estaven sotmesos als arverns i es van unir a la revolta de Vercingetorix[2] l'any 52 aC per mediació de Lucteri. El seu territori tenia mines d'argent segons Estrabó i els seus formatges, sobretot els del Lesorae Gabalicique pagi, eren famosos a Roma, segons Plini el Vell. El Lesora és la muntanya de Lozère.[3]
Altres llocs del territori esmentats als itineraris van ser Ad Silanum, entre Anderitum i Segedunum (moderna Rodez), prop de la moderna Treslans. Gregori de Tours esmenta el castell de Grèzes (Castellum Gredonense).
Referències modifica
- ↑ Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.2». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico VI, 44
- ↑ Smith, William (ed.). «Gabali». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 4 agost 2022].