El Gabinet Simons va formar el govern de Luxemburg des del 23 de setembre de 1853 al 26 de setembre de 1860.

Charles-Mathias Simons, Primer ministre de Luxemburg entre 1853 i 1860.

Organització del gabinet

modifica

En un principi solament constava de tres membres del Govern, als quals es van afegir dos més el 23 de setembre 1854.

Es va reorganitzar el 24 de juny de 1856, i novament el 2 de juny de 1857, quan Paul de Scherff va ser posat a càrrec dels ferrocarrils, i Guillaume-Mathias Augustin es va fer càrrec de la seva cartera d'Obres Públiques.

El 29 de novembre 1857 n'hi va haver una tercera reorganització, i una quarta el 12 de novembre de 1858. Del 23 juny a 15 juliol 1859 Charles-Mathias Simons i Jean Ulveling van ser els únics membres del govern, i després d'això Édouard Thilges es va afegir novament.[1]

Composició

modifica

A partir de 23 de setembre 1854, a més a més:

24 de juny de 1856 a 2 de juny de 1857

modifica

2 de juny al 29 de novembre de 1857

modifica

29 de novembre de 1857 a 12 de novembre de 1858

modifica

12 de novembre de 1858 a 23 de juny de 1859

modifica

23 de juny de 1859 a 15 de juliol de 1859

modifica
  • Charles-Mathias Simons: President del consell de govern, Administrador general d'Afers Exteriors i provisionalment de Justícia i Obres Públiques
  • Jean Ulveling: Administrador general de l'Interior i provisionalment d'Hisenda

15 de juliol de 1859 a 26 de setembre de 1860

modifica

Política

modifica

Durant el temps que fou cap de govern va revisar la constitució que el Gran Duc havia impulsat en contra els desitjos del parlament, ja que retallava els seus poders, i imposava el Consell d'Estatal com a mecanisme de control en el parlament ja debilitat. Aquest període també va veure l'obertura de la primera línia de ferrocarril de Luxemburg -4 d'octubre de 1859- i la fundació dels primers bancs, el Banque Internationale à Luxemburg i el Banque et Caisse d'Épargne de l'État.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Les gouvernements du Grand-Duché de Luxembourg depuis 1848. Èdition 2011» (PDF) (en francès) p. 20-26. [Consulta: 8 desembre 2015].