Gabriel Bacquier

Gabriel Bacquier (Besiers, 17 de maig de 1924 Lestre, 13 de maig de 2020) fou un baríton francès.

Infotaula de personaGabriel Bacquier
Biografia
Naixement17 maig 1924 modifica
Besiers (França) modifica
Mort13 maig 2020 modifica (95 anys)
Lestre (França) modifica
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris modifica
Activitat
OcupacióCantant i cantant d'òpera modifica
OcupadorConservatoire de Paris modifica
AlumnesJean-Luc Chaignaud modifica
VeuBaríton modifica
InstrumentVeu modifica
Premis

IMDB: nm0045865 Allocine: 28381 Allmovie: p3173
Spotify: 3dbwXJ0Cmz5tm7KqfE1Ywa Musicbrainz: 3a36b2b8-5450-4464-9bee-d7a0ab6dd255 Discogs: 835968 Allmusic: mn0001475134 Modifica els identificadors a Wikidata

Es formà en el conservatori de París, però realitzà el seu debut a Brussel·les amb Il barbiere di Siviglia, que li va merèixer un contracte per a tres anys en la Monnaie/Munt de la capital belga. Posteriorment va formar part de la companyia de l'Opéra-Comique i de l'Òpera de París.

El LiceuModifica

El 1962 es presentà en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb Don Giovanni. Va destacar especialment en Le nozze di Figaro del Festival de Glyndebourne de l'any 1962, i poc temps després en l'Òpera de Viena on canta l'Scarpia de Tosca, entre altres rols.

Des de llavors fou considerat una de les grans figures de la lírica internacional. Va actuar a La Scala de Milà, el Covent Garden de Londres (on va cantar, entre altres papers, el de Riccardo Forth de I puritani i el de Gouland de Pelléas et Mélisandre) i en el Metropolitan de Nova York, on presentà el 1964. La seva carrera va tenir moments estel·lars, com la interpretació de Falstaff, de Verdi, que fou enregistrada en vídeo en la producció de Götz Friedrich.

La seva carrera discogràfica va tenir el mateix alt nivell. Va ser professor del Conservatori de París i va rebre nombroses distincions franceses i internacionals.

Discografia seleccionadaModifica

  • Marc-Antoine Charpentier: Louise amb Cotrubas, Domingo, Berbié, Sénéchal i la New Philharmonia dirigida per Georges Prêtre
  • Claude Debussy: Pelléas et Mélisandre amb Dormoy, Soyer, Command i l'Orchestre de Lyon dirigida per Baudo
  • Charles Gounod: Mireille amb Freni, Rhodès, Vanzo, van Dam i l'Orchestre National du Capitole de Tolouse, dirigida per Michel Plasson
  • Charles Gounod: Roméo et Juliette amb Burles, Malfitano, Qilico, Kraus, van Dam i l'orchestre Ntional du Capitole de Tolouse dirigida per Michel Plasson
  • Jules Massenet: Don Quichotte amb Ghiaurov, Crespin, i l'Orchestre de la Suisse Romande dirigida per Kord
  • Jules Massenet: Manon amb Sills, Gedda, Souzay i la New Philharmonia Orchestra dirigida per Julius Rudel

ReferènciesModifica

  • La Discoteca Ideal de Interpretes, pag. 34. Enciclopedias Planeta

Enllaços externsModifica