Obre el menú principal

Gabriel Jackson (Mount Vernon (Nova York), 10 de març de 1921 – Ashland, Oregon, 3 de novembre de 2019) fou un historiador i hispanista estatunidenc.[1] Víctima del Maccarthisme,[2] es va graduar en Història i Literatura en 1942 al Harvard College i es va doctorar en la Universitat de Tolosa amb una tesi sobre el regeneracionisme de Joaquín Costa. El 1960-1961 va obtenir una beca Fulbright i des del 1965 fou professor a la Universitat de Califòrnia a San Diego.

Infotaula de personaGabriel Jackson
Gabrieljackson.jpg
Biografia
Naixement 10 març 1921
Mount Vernon (Nova York)
Mort 3 novembre 2019 (98 anys)
Ashland Tradueix
Formació Universitat Harvard . Bachelor of Arts (–1942)
Universitat de Stanford . Master of Arts (–1950)
Universitat de Tolosa . doctorat (–1952)
Activitat
Director de tesi Jacques Godechot
Ocupació Historiador i hispanista
Ocupador UC San Diego (1965–1983)
Knox College (1962–1965)
Wellesley College (1955–1960)
Goddard College (1952–1955)
The Putney School (1946–1949)
Interessat en Joaquín Costa Martínez, història contemporània d'Espanya, Segona República Espanyola i Guerra Civil Espanyola
Participà en
30 abril 1997Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya
Premis
Modifica les dades a Wikidata

És considerat deixeble tant de Jaume Vicens i Vives com de Pierre Vilar i durant molt anys ha col·laborat amb el diari El País. També és considerat autoritat en el període de la Segona República Espanyola i la Guerra Civil Espanyola. Resideix al costat de la seva filla en l'estat d'Oregon després de viure 26 anys en Barcelona.

Va reflexionar sobre els problemes econòmics d'entreguerres, l'auge del feixisme i el conflicte entre democràcia i totalitarisme. Va entrar en contacte, per casualitat, amb la cultura espanyola a causa dels exiliats republicans a Mèxic, en la dècada de 1940. Va rebre el Premi Elio Antonio de Nebrija de la Universitat de Salamanca (2003).[3] En jubilar-se, el 1983, es traslladà a Barcelona, on visqué fins al 2010. En 1997, Jackson va donar el seu suport al Foro Babel, col·lectiu centrat en la defensa d'un major ús del castellà a Catalunya, en el qual es van alinear també Albert Boadella, Rosa Maria Sardà i Rosa Regàs.

L'any 2009 va rebre el Premi Internacional Terenci Moix al millor llibre d'assaig de l'any, per Juan Negrín, médico, socialista y jefe de gobierno de la II República.[4]. El 2010 marxà a viure a casa de la seva filla a Ashland (Oregon, EUA), on morí.

ObresModifica

  • The Spanish Republic and the Civil War 1931-39. Princeton (N.J.): Princeton University Press, 1965
    • La República Española y la Guerra Civil: 1931-1939. Barcelona: Crítica, 1999
    • --do.--[Esplugues de Llobregat]: Orbis, 1985
    • --do.--Barcelona: Mundo Actual de Ediciones, 1978
  • The Spanish Civil War: Domestic Crisis or international Conspiracy. Boston: D. C. Heath, 1966
    • --do.--Chicago: Quadrangle Books, 1972
    • Histoire de la Guerre civile de l'Espagne. Paris: Ruedo Ibérico, 1974
  • Historian's Quest. New York: Knopf, 1969
    • Historia de un historiador. Madrid: Anaya & Mario Muchnik, cop. 1993
  • A Concise History of the Spanish Civil War. London: Thames and Hudson, 1974
  • Breve historia de la Guerra Civil Española. Barcelona : Grijalbo, 1986
  • --do.--[Paris]: Ruedo Ibérico, 1974
  • Civilization & Barbarity in 20th Century Europe
  • Civilización y barbarie en Europa del siglo XX. Barcelona: Planeta, 1997
  • Fighting for Franco: International Volunteers in Nationalist Spain During the Spanish Civil War, 1936-39 by Judith Keene and Gabriel Jackson. Leicester University Press, 2001
    • Luchando por Franco: voluntarios europeos al servicio del España fascista. [Barcelona]: Salvat, 2002
  • Making of Mediaeval Spain (Library of European Civilization)
  • Juan Negrín: physiologist, socialist and Spanish Republican war leader. Cañada Blanch Centre for Contemporary Spanish Studies; Brighton: Sussex Academic Press, 2010
  • Costa, Azaña, el Frente Popular y otros ensayos. Barcelona: Crítica, 2008

--do.--Madrid: Turner, 1976

  • Memoria de un historiador. Madrid: Temas de Hoy, 2001
  • Ciudadano Jackson: visiones de la mundo contemporáneo. Barcelona: Martínez Roca, 2001
  • Origines de la Guerra fría. Madrid: Información e Historia, 1993
  • El Kapellmeister Mozart. Barcelona: Empúries, 1991
    • Mozart. Barcelona: Empúries, 1991
    • El difunto Kapellmeister Mozart. Barcelona: Muchnik, 1991
  • Catalunya republicana i revolucionària: 1931-1939. Barcelona: Grijalbo, 1982
  • La Guerra civil española: antologia de los principals cronistas de guerra americanos en España (editor) Barcelona: Icaria, 1978
  • The Making of Medieval Spain. London: Thames and Hudson, 1972
    • --do.--[New York]: Harcourt Brace Jovanovich, 1972
    • Introducción a la España medieval; ed. 3a. Madrid: Alianza, 1979

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica