Gabriel Miró i Ferrer

escriptor alacantí

Gabriel Miró Ferrer (Alacant, l'Alacantí, 28 de juliol de 1879 - Madrid, 27 de maig de 1930) va ser un escriptor espanyol d'origen valencià.

Infotaula de personaGabriel Miró i Ferrer
Gabriel Miró.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Gabriel Miró Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 juliol 1879 Modifica el valor a Wikidata
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Mort27 maig 1930 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València
Universitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor i funcionari Modifica el valor a Wikidata
MovimentGeneració de 1914 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Firma de Gabriel Miró.png Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1834330 Find a Grave: 14317102 Modifica els identificadors a Wikidata

Fou el segon dels fills d'Encarnación Ferrer i Juan Miró, enginyer d'obres públiques. Va estudiar entre 1887 i 1892 amb el seu germà Juan com alumne intern dels jesuïtes del Colegio de Santo Domingo a Oriola, on li van concedir el seu primer premi literari amb un treball de redacció escolar titulat Un día de campo. El seu delicat estat de salut va fer moure els seus pares a traslladar-lo al Instituto de Alicante, i després va marxar amb la seva família a Ciudad Real, com reflectirà a la seva novel·la Niño y grande. Allà acabà el batxillerat. A l'octubre de 1895 va començar a estudiar dret a la Universitat de València i a la de Granada, on es va llicenciar l'any 1900.

La infància i joventut de Gabriel Miró en un ambient catòlic i tradicionalista el varen modelar profundament com a home malenconiós i introvertit, era un cristià essencial i pur de sentiments, però la seva experiència formativa amb els jesuïtes el va convertir en anticlerical a la manera de Clarín. Home senzill, humil i bondadós, Gabriel Miró va tenir un temperament hiperestèsic, una sensibilitat exacerbada a colors, aromes, textures i sons que reflecteix en les seves obres, de tempo lent i morós i caràcter molt líric i descriptiu; el seu estil, molt elaborat, es troba esmaltat de paraules castisses, arcaismes i sinestèsies. Entre els seus pocs amics va tenir al compositor Òscar Esplà i l'escriptor José Martínez Ruiz, Azorín, que era de la seva mateixa terra i, durant la seva estada a Barcelona (1914-1920), els músics Enric Granados i Baldomer Cateura. El 1919 fou nomenat cronista oficial de Barcelona per encàrrec exprés de la secció de Cultura de la Generalitat de Catalunya (per redactar la història de Barcelona del segle XIX), càrrec del qual fou cessat el 1922.[1]

Nebot seu fou el pintor i arquitecte Miquel Abad Miró (1912-94).

ObresModifica

Es varen editar dues vegades unes Obres completes de Gabriel Miró, a Madrid, 1931, pels «Amics de Gabriel Miró» i també a Madrid, 1942, en un sol volum, per Biblioteca Nova. Recentment. Han aparegut unes Obres completes en tres volums, edició, estudis introductoris i bibliografia de Miquel Àngel Lozano Marco, Madrid, Biblioteca Castro, Fundació José Antonio de Castro, 2006-2008. Recullen les dues primeres novel·les i diversos textos que no hi figuren en l'edició de Biblioteca Nova.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gabriel Miró i Ferrer