Gabriel Siscar i Siscar
Gabriel Siscar i Siscar[1] (Oliva, Safor, 17 de març de 1760 – Gibraltar, 12 d'agost de 1829) fou un mariner, polític i matemàtic valencià, germà del també mariner Francesc Siscar i Siscar i nebot dels il·lustrats Gregori Maians i Siscar i Joan Antoni Maians i Siscar.
.jpg) Gabriel Siscar. (Museu Naval de Madrid)  | |
| Nom original | (es) Gabriel Císcar y Císcar |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 17 març 1760 Oliva |
| Mort | 12 agost 1829 (69 anys) Gibraltar |
 Ministre de Marina | |
| 31 gener 1810 – 1r novembre 1810 ← Nicolás Ambrosio de Garro y Arizcun – José Vázquez de Figueroa → | |
 Governador militar de Cartagena | |
| 2 març 1809 – 8 febrer 1810 – Francisco Javier de Uriarte y Borja → | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, Armada Espanyola, matemàtic, militar |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra del Francès |
Començà a estudiar dret a la Universitat de València, però ho deixà el 1777 per a ingressar a l'Armada Espanyola com a guàrdia marina, participant a diverses campanyes a Alger i al setge de Gibraltar. El 1784 fou ascendit a tinent de fragata i el 1788 fou nomenat director i catedràtic de nàutica i de matemàtiques a l'Acadèmia de Guàrdies Marines de Cartagena. El 1792 fou ascendit a capità de fragata i el 1796 destinat a la fragata Soledad, amb la que participà en la defensa de la rada de Toló. També va presidir la comissió espanyola que va col·laborar a París el 27 d'agost de 1798 en l'establiment de l'actual sistema mètric decimal. Al seu retorn fou ascendit a capità de navili i el 1805 ascendit a brigadier. El 1807 va rebre la Gran Creu de l'Orde de Carles III.[2]
Amb l'esclat de la Guerra del Francès formà part de la Junta de Defensa de Cartagena, qui el nomenà governador civil i militar de Cartagena (1809-1810), secretari d'estat i de marina a la Junta Suprema Central i membre de la Regència el 1810-1812 i el 1813-1814. El 1810 fou nomenat Ministre de Marina per les Corts de Cadis.
Per les seves simpaties liberals, a l'arribada de Ferran VII el 14 de maig de 1814 fou arrestat i confinat, primer, a Múrcia i Cartagena i, finalment, a Oliva. Es va mantenir marginat fins a l'arribada del Trienni Liberal. Fou elegit diputat a les Corts Espanyoles el 1820-1821, ascendit a tinent general i nomenat membre de la regència provisional que el 1823 obligà al rei a passar de Sevilla a Cadis. Amb l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i el restabliment de l'absolutisme, fou condemnat a mort, però aconseguí fugir a Gibraltar, on va rebre suport econòmic del duc de Wellington.[3]
Obres modifica
- Tratado de cosmografía (1796), reeditat sovint fins al 1860
- Ensayos poéticos (1825)
- Métodos para hallar las longitudes en el mar
- Memoria de los nuevos pesos y medidas fundados en la naturaleza
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gabriel Siscar i Siscar |
- ↑ «Gabriel Siscar i Siscar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.. Altres fonts el registren com Gabriel Ciscar i Ciscar
- ↑ Biografia
- ↑ «Biografies de polítics valencians». Arxivat de l'original el 2006-02-14. [Consulta: 5 abril 2012].