Gabriel Torrent de la Goula

bandoler

Gabriel Torrent de la Goula (Manlleu, segle XVI - Barcelona, 1616) fou bandoler vinculat al bàndol dels cadells. Va ser conegut amb el sobrenom de Trucafort.

Infotaula de personaGabriel Torrent de la Goula
Biografia
Naixementsegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Manlleu Modifica el valor a Wikidata
Mort1616 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióBandoler Modifica el valor a Wikidata

Era fill d'en Toni Torrent, segons va donar fe en Miquel Arau de Sant Bartomeu Sesgorgues el 1611.[1] Era un home jove petitonet i barbarrós.[1] Cosa que desmenteix la teoria d'en Soler Terol i Mossèn Fortià Solà que en Trucafort en els seus inicis va ser un perseguidor de lladres.[1]

Els orígens de la seva família són a Sant Martí Sescorts per després establir-se com a masovers al mas La Goula, cap a finals del segle XVI ja seran els propietaris.[2] L'hereu de La Goula fou el seu germà gran Bernat, àlies Galant de la Goula, membre dels cadells. El qual s'uní amb els Coixard de Manlleu, fou capturat el 8 de desembre de 1605, per ser torturat i penjat a Vic a finals del mateix any. Aleshores en Gabriel i un altre germà, en Pau, entraren a formar part de la quadrilla del Coixard. Posteriorment cap al 1611, quan els Coixard van marxar cap el vescomtat de Bas, encapçalaren la facció a la Plana de Vic. Van ser coneguts amb el nom de la quadrilla d’en Trucafort. El 1612 disposava d’una força d'aproximadament uns cinquanta homes. L’any següent robà a masies situades entre Barcelona i Montcada; perseguit per les autoritats, es refugià a la Pobla de Lillet, on les autoritats locals el protegien.[3] Durant cinc anys varen aconseguir ser els bandolers més buscats del Principat. El 22 d'octubre de 1615 es va produir una batussa a la Masia de la Vall, a Mura, entre la quadrilla d'en Gabriel Torrent de la Goula i la quadrilla d'en Jeroni Ramona.[4] Finalment, el mes de juny de 1616 va ser capturat en una masia de Sant Esteve d’En Bas, fou dut a Barcelona on fou executat a tall d'exemple, la sentència era "llevar los punys" que eren cremats davant el pres, per seguidament ser assotat i esquarterat públicament[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 SENA, Frederic «FIGURES DE BANDOLERS DE. PRINCIPIS DEL SEGLE XVII. A LA VEGUERIA DE VICH». AUSA, Volum 4. Número 43, 1963, pàg. 330-334.
  2. TORRES I SANS, Xavier. La Vall de Torelló als segles XVI i XVII : una història de paraires i bandolers.. Eumo, 1995. ISBN 9788476022337. 
  3. «Gabriel Torrent de la Goula | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 30 octubre 2016].
  4. 4,0 4,1 FERRANDO i ROIG, Antoni. Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç de Munt - Serra de l'Obac). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, p. 82-88. ISBN 84-8415-353-3.