Gabriela Bustelo Tortella
Gabriela Bustelo (Madrid, 1962) és una escriptora, filòloga i traductora espanyola.
  | |
| Nom original | (es) Gabriela Bustelo |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Gabriela Bustelo 18 maig 1962 (61 anys)Madrid |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
| Activitat | 1996 – |
| Gènere | Novel·la |
Inclosa en la generació neorealista espanyola, Gabriela Bustelo va iniciar la seva carrera literària amb Veo Veo (Anagrama, 1996). Escrita entre 1991 i 1992, es va publicar després d'enviar el 1995 el manuscrit a l'editor Jorge Herralde. Bustelo comparteix amb autors com José Ángel Mañas, Ray Loriga i Lucía Etxebarria un estil literari influït per la cultura comercial i les noves tecnologies, així com un llenguatge naturalista que sovint juga amb l'ortografia i la sintaxi.
A Espanya, el seu descobridor va ser Francisco Umbral, que en llegir Veo Veo al maig de 1996 va quedar favorablement sorprès. Umbral tenia el costum de tirar a una piscina –de casa a Majadahonda (Madrid)– tot llibre que no aconseguís entretenir des de les primeres pàgines. No obstant això, va assegurar haver salvat i llegit en poques hores la primera novel·la de Gabriela Bustelo, de qui va lloar el seu "domini magistral i feliç de l'espanyol".
En l'assaig Spanish Fiction in the Digital Age (Palgrave-Macmillan, 2011), l'acadèmica nord-americana Christine Henseler inclou Bustelo –amb Mañas, Loriga, Gabi Martínez i Fernández-Mallo– en el grup dels cinc escriptors més representatius de l'avantguarda espanyola dels últims 20 anys. Segons Henseler, Gabriela Bustelo i Lucía Etxebarria són les dues úniques dones espanyoles incloses en el corrent literari anomenat generació X, que a la resta del món també és majoritàriament masculí: des de Douglas Coupland, Bret Easton Ellis, Jonathan Franzen, David Foster Wallace i Jeffrey Eugenides, fins a Junot Diaz, Dave Eggers i Augusten Burroughs.
Biografia modifica
Nascuda a Madrid el 1962, és filla del polític Carlos Bustelo i la historiadora Teresa Tortella, que es van conèixer sent nens en el col·legi Estudio, associat a la Institució Lliure d'Ensenyament. Pel costat patern, és neboda del segon president de la democràcia espanyola, Leopoldo Calvo-Sotelo, de l'empresari Rafael del Pi i del polític Fernando Morán. Pel costat matern, és neta de l'editor i advocat Gabriel Tortella, fundador de l'editorial Tecnos, i neboda del catedràtic emèrit Gabriel Tortella Casessis, Premio Rei Juan Carlos I d'Economia, i del polític Luis Gámir. A causa del treball del seu pare en l'OCDE a París i el FMI a Washington DC, va passar gran part de la seva infància fora d'Espanya. La seva educació, iniciada en el col·legi episcopalià de Saint Patrick’s de Washington, continuaria a Madrid en el col·legi Basi i en el CEU Sant Pablo.
Després de llicenciar-se en filologia anglesa a la Universitat Complutense, va estudiar un màster en direcció comercial en l'Institut d'empresa, que va completar amb un curs al Centre d'Estudis Econòmics i Comercials (CECO). A mitjan carrera, es va estrenar en la seva professió de traductora amb diverses novel·les negres. A la seva traducció el 1987 dels dos volums del Llibre de la selva, de Kipling, avui reeditada per una desena de segells espanyols, va seguir una llarga llista de clàssics anglosaxons, rematada amb un assaig inèdit de George Eliot, publicat el 2012. Anaya, Espasa-Calp, Alfaguara, Taurus, Aguilar, Siruela, Aliança Editorial, Planeta, Mondadori, Temes d'Avui, Duomo i Turner són algunes de les editorials en les quals ha col·laborat durant dècades com a editora, traductora i correctora.
Després d'haver treballat en l'empresa privada des de 1987 –editora i encarregada de drets estrangers en Salvat, editora de la Biblioteca Castro d'autors clàssics espanyols, editora de continguts del Pavelló d'Espanya de l'Exposició Universal de Sevilla 1992, executiva del departament internacional de Warner i directora editorial de l'Anuari i l'Atles Encarta de Microsoft, labor compaginada amb la traducció de literatura, assaig i cinema–, en l'actualitat es dedica a l'escriptura (novel·la, premsa, edició).
Obra modifica
Publicacions modifica
Narrativa
- Veo Veo, Anagrama, Barcelona, 1996.[1]
- Planeta Hembra, RBA, Barcelona, 2001.[2]
- After Hours: una muestra de 'cult fiction', coordinació de Javier Calvo. Reservoir Books. Mondadori. Abril 1999.[3]
- Frasco, "El Extramundi. Los Papeles de Iria Flavia", fundada por Camilo José Cela. Diciembre de 1998.[4]
- La historia de siempre jamás, Ediciones El Andén, Barcelona, 2007.[5]
- Tolerancia. Publicado en La narración que ríe para no llorar. Semana de las Letras en Español. Instituto Cervantes de Roma. 2011. [10] Arxivat 2012-06-30 a Wayback Machine. [11] Arxivat 2012-11-07 a Wayback Machine.
Traducció
Charles Dickens, Edgar Allan Poe, George Eliot, Rudyard Kipling, Oscar Wilde, Mark Twain, Raymond Chandler, Muriel Spark, Margaret Atwood, entre molts d'altres. Darreres publicacions rellevants: