Gabriele d'Annunzio
Gabriele d'Annunzio (Pescara, 12 de març de 1863 – Llac de Garda, 1 de març de 1938) fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.
En política des del 1897, milità en partits d'extrema dreta i després en el socialisme. Posteriorment adoptà la ideologia feixista (era amic de Mussolini). El 1921 va ser escollit membre estranger de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.
Durant quinze mesos tingué sota el seu poder l'enclavament de Fiume, en protesta per la pèrdua de la sobirania d'Itàlia i declarant l'Estat Lliure de Fiume, després de quedar controlat pels aliats a la fi de la Primera Guerra Mundial.
Novel·lesModifica
- Il Piacere, 1889
- Giovanni Episcopo, 1891
- L'innocente, 1892
- Il trionfo della morte, 1894
- Le vergini delle rocce, 1895
- Il fuoco, 1900
- Forse che sì forse che no, 1910.
Obra dramàticaModifica
- Sogno d'un mattino di primavera, 1897.
- Sogno d'un tramonto d'autunno, 1897.
- La gloria, 1899.
- La città morta, 1899.
- La Gioconda, 1899.
- Francesca da Rimini, 1902. Obra a la qual hi posà música el compositor sicilià Antonio Scontrino (1850-1922)[1]
- L'Etiopia in fiamme, 1904.
- La figlia di Jorio, 1904.
- La fiaccola sotto il moggio, 1905.
- Più che l'amore, 1906.
- La nave, 1908.
- Fedra, 1909.
- Le Chèvrefeuille, 1910.
- Il ferro, 1910.
- Le martyre de Saint Sébastien, 1911.
- Parisina, 1912.
- La Pisanelle, 1913.
- Il Fuoco, Obra a la qual hi posà música el compositor florentí Enrico Toselli (1833-1926)[2]
Traduccions al catalàModifica
- La llàntia de l'odi, traducció de Salvador Vilaregut i Martí de l'obra La fiaccola sotto il moggio. Fou estrenada al Teatre Romea el 10 de gener del 1908, amb Margarida Xirgu com a actriu principal i direcció d'Adrià Gual. Edició del 1908.[3]
- L'innocent. Traducció d'Alba Dedeu. Martorell: Adesiara editorial, 2016
ReferènciesModifica
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 869 (ISBN 84-239-4554-5)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 62, pàg. 1575 (ISBN 84-239-4562-6)
- ↑ «Noticias de espectáculos». La Vanguardia, 10-01-1908, pàg. 9.