Gabriele d'Annunzio

escriptor, poeta, periodista i dramaturg italià

Gabriele d'Annunzio Gabriele d'Annunzio (italià: Gabriele D’Annunzio) (Pescara, 12 de març de 1863 - Gardone Riviera, 1 de març de 1938) fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.

Plantilla:Infotaula personaGabriele d'Annunzio
Orde Militar de Savoia Modifica el valor a Wikidata

(1922) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Gabriele D’Annunzio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 març 1863 Modifica el valor a Wikidata
Pescara (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 1938 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Gardone Riviera (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVittoriale degli italiani Modifica el valor a Wikidata
Diputat del Regne d'Itàlia
5 abril 1897 – 17 maig 1900
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia Itàlia
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza
Internat nacional Francesco Cicognini Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Rijeka Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódramaturg, escriptor, assagista, guionista, aviador, periodista, militar, poeta, polític, llibretista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1915 Modifica el valor a Wikidata - 1938 Modifica el valor a Wikidata
PartitDreta Històrica
Extrema Esquerra Històrica
Italian Nationalist Association (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarRegio Esercito Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent coronel
soldat ras Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
10 febrer 1918burla de Bakar
1912Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Altres
TítolPrince of Montenevoso (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Hardouin Modifica el valor a Wikidata
ParellaMargherita Besozzi di Castelbarco (1919–)
Eleonora Duse (1898–1901)
Alessandra Carlotti di Rudinì
Maria Gravina Cruyllas Modifica el valor a Wikidata
FillsMario D'Annunzio
 () Maria Hardouin
Renata D'Annunzio
 () Maria Gravina Cruyllas
Ugo Veniero D'Annunzio
 () Maria Hardouin
Gabriellino D'Annunzio
 () Maria Hardouin
Gabriele Cruillas
 () Maria Gravina Cruyllas Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0195339 Allocine: 16202 Allmovie: p86514 IBDB: 5734 TMDB.org: 36015
Musicbrainz: 8c184461-06e7-4db4-a0a5-f3a8cd9ae978 Discogs: 855536 IMSLP: Category:D'Annunzio,_Gabriele Find a Grave: 21833 Project Gutenberg: 9030 Modifica el valor a Wikidata

En política des del 1897, milità en partits d'extrema dreta i després en el socialisme. Posteriorment adoptà la ideologia feixista (era amic de Mussolini).[1] El 1921 va ser escollit membre estranger de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.[2]

Durant quinze mesos tingué sota el seu poder l'enclavament de Fiume, en protesta per la pèrdua de la sobirania d'Itàlia i declarant l'Estat Lliure de Fiume, després de quedar controlat pels aliats a la fi de la Primera Guerra Mundial.

Vittoriale degli italiani

modifica

La seva casa Vittoriale degli italiani («monument a la victòria dels italians») al municipi de Gardone Riviera alberga un conjunt de museus, dirigit des de 2008 per l'historiador i publicista Giordano Bruno Guerri.[3][4]

Novel·les

modifica
  • Il Piacere, 1889
  • Giovanni Episcopo, 1891
  • L'innocente, 1892
  • Il trionfo della morte, 1894
  • Le vergini delle rocce, 1895
  • Il fuoco, 1900
  • Forse che sì forse che no, 1910.

Obra dramàtica

modifica
  • Sogno d'un mattino di primavera, 1897.
  • Sogno d'un tramonto d'autunno, 1897.
  • La gloria, 1899.
  • La città morta, 1899.
  • La Gioconda, 1899.
  • Francesca da Rimini, 1902. Obra a la qual hi posà música el compositor sicilià Antonio Scontrino (1850-1922)[5]
  • L'Etiopia in fiamme, 1904.
  • La figlia di Jorio, 1904.
  • La fiaccola sotto il moggio, 1905.
  • Più che l'amore, 1906.
  • La nave, 1908.
  • Fedra, 1909.
  • Le Chèvrefeuille, 1910.
  • Il ferro, 1910.
  • Le martyre de Saint Sébastien, 1911.
  • Parisina, 1912.
  • La Pisanelle, 1913.
  • Il Fuoco, Obra a la qual hi posà música el compositor florentí Enrico Toselli (1833-1926)[6]

Traduccions al català

modifica

Referències

modifica
  1. Sidera, Alba. Feixisme persistent : radiografia de la Itàlia de Matteo Salvini. Barcelona: Saldonar, febrer del 2020. ISBN 978-84-17611-30-9. 
  2. van Nuffel, Robert. «Gabriele D'Annunzio» (en francès). Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique. [Consulta: 4 abril 2022].
  3. «I primi 10 anni di Giordano Bruno Guerri al Vittoriale degli Italiani» (en italià). Garda Post, 08-10-2018 [Consulta: 4 abril 2022].
  4. «Cultura, Giordano Bruno Guerri riconfermato alla guida del "Vittoriale degli Italiani» (en italià). Secolo d'Italia, 01-12-2021. [Consulta: 4 abril 2022].
  5. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 869 (ISBN 84-239-4554-5)
  6. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 62, pàg. 1575 (ISBN 84-239-4562-6)
  7. «Noticias de espectáculos». La Vanguardia, 10-01-1908, pàg. 9.