Gabriele d'Annunzio

Gabriele d'Annunzio (Pescara, 12 de març de 1863 – Llac de Garda, 1 de març de 1938) fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.

Gabriele d'Annunzio
Orde Militar de Savoia

Nom original	(it) Gabriele D’Annunzio
Biografia
Naixement	12 març 1863 Pescara (Regne d'Itàlia)
Mort	1r març 1938 (74 anys) Gardone Riviera (Regne d'Itàlia)
Causa de mort	Causes naturals  (Hemorràgia cerebral )
Sepultura	Vittoriale degli italiani
Diputat del Regne d'Itàlia
5 abril 1897 – 17 maig 1900 Legislatura: 20a legislatura del Regne d'Itàlia
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	Universitat de Roma La Sapienza Internat nacional Francesco Cicognini
Activitat
Lloc de treball	Rijeka
Ocupació	dramaturg, assagista, guionista, aviador, llibretista, escriptor, poeta, periodista, polític, soldat, militar
Activitat	1915  –  1938
Partit	Dreta Històrica Historical Far Left (en) Italian Nationalist Association (en)
Membre de	Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique (1921–1938)
Carrera militar
Branca militar	Regio Esercito
Rang militar	tinent coronel
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Participà en
10 febrer 1918	burla de Bakar
1912	Jocs Olímpics d'Estiu de 1912
Obra
Obres destacables Francesca da Rimini (1889) Il Piacere (1892) The Intruder (1895) Le vergini delle rocce (1897) The Dream of a Spring Morning
Localització dels arxius	Arxius departamentals d'Yvelines, document → carta [ 166J, Ms 593]
Altres
Títol	Prince of Montenevoso (en)
Cònjuge	Maria Hardouin
Parella	Alessandra Carlotti di Rudinì (en) Eleonora Duse (1898–1901) Margherita Besozzi di Castelbarco (1919–)
Fills	Mario D'Annunzio (en)  ( Maria Hardouin) Gabriellino D'Annunzio  ( Maria Hardouin) Ugo Veniero D'Annunzio  ( Maria Hardouin)
Premis  Legió d'Honor  Medalla al Valor Militar  oficial de l'Orde Militar de Savoia  Creu de Guerra  Orde Militar d'Itàlia  Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta,  cavaller de l'Orde Militar de Savoia
Signatura

En política des del 1897, milità en partits d'extrema dreta i després en el socialisme. Posteriorment adoptà la ideologia feixista (era amic de Mussolini). El 1921 va ser escollit membre estranger de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.

Durant quinze mesos tingué sota el seu poder l'enclavament de Fiume, en protesta per la pèrdua de la sobirania d'Itàlia i declarant l'Estat Lliure de Fiume, després de quedar controlat pels aliats a la fi de la Primera Guerra Mundial.

Vittoriale degli italiani

La seva casa Vittoriale degli italiani («monument a la victòria dels italians») al municipi de Gardone Riviera alberga un conjunt de museus, dirigit des de 2008 per l'historiador i publicista Giordano Bruno Guerri.

Novel·les

• Il Piacere, 1889
• Giovanni Episcopo, 1891
• L'innocente, 1892
• Il trionfo della morte, 1894
• Le vergini delle rocce, 1895
• Il fuoco, 1900
• Forse che sì forse che no, 1910.

Obra dramàtica

• Sogno d'un mattino di primavera, 1897.
• Sogno d'un tramonto d'autunno, 1897.
• La gloria, 1899.
• La città morta, 1899.
• La Gioconda, 1899.
• Francesca da Rimini, 1902. Obra a la qual hi posà música el compositor sicilià Antonio Scontrino (1850-1922)
• L'Etiopia in fiamme, 1904.
• La figlia di Jorio, 1904.
• La fiaccola sotto il moggio, 1905.
• Più che l'amore, 1906.
• La nave, 1908.
• Fedra, 1909.
• Le Chèvrefeuille, 1910.
• Il ferro, 1910.
• Le martyre de Saint Sébastien, 1911.
• Parisina, 1912.
• La Pisanelle, 1913.
• Il Fuoco, Obra a la qual hi posà música el compositor florentí Enrico Toselli (1833-1926)

Traduccions al català

• La llàntia de l'odi, traducció de Salvador Vilaregut i Martí de l'obra La fiaccola sotto il moggio. Fou estrenada al Teatre Romea el 10 de gener del 1908, amb Margarida Xirgu com a actriu principal i direcció d'Adrià Gual. Edició del 1908.
• L'innocent. Traducció d'Alba Dedeu. Martorell: Adesiara editorial, 2016