Gabriele d'Annunzio

escriptor, poeta, periodista i dramaturg italià

Gabriele d'Annunzio Gabriele d'Annunzio (italià: Gabriele D’Annunzio) (Pescara, 12 de març de 1863 - Gardone Riviera, 1 de març de 1938) fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.

Infotaula de personaGabriele d'Annunzio
Orde Militar de Savoia Modifica el valor a Wikidata
Gabriele D’Annunzio (1916).png
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Gabriele D’Annunzio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 març 1863 Modifica el valor a Wikidata
Pescara (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 1938 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Gardone Riviera (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Hemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaVittoriale degli italiani Modifica el valor a Wikidata
Diputat del Regne d'Itàlia
5 abril 1897 – 17 maig 1900
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia Itàlia
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza
Internat nacional Francesco Cicognini Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Rijeka Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódramaturg, escriptor, assagista, guionista, aviador, periodista, militar, poeta, polític, llibretista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1915 Modifica el valor a Wikidata –  1938 Modifica el valor a Wikidata
PartitDreta Històrica
Historical Far Left (en) Tradueix
Italian Nationalist Association (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarRegio Esercito Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent coronel
soldat ras Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
10 febrer 1918burla de Bakar
1912Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Altres
TítolPrince of Montenevoso (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Hardouin Modifica el valor a Wikidata
ParellaAlessandra Carlotti di Rudinì (en) Tradueix
Eleonora Duse (1898–1901)
Margherita Besozzi di Castelbarco (1919–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMario D'Annunzio (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Hardouin)
Gabriellino D'Annunzio
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Hardouin)
Ugo Veniero D'Annunzio
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Hardouin) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
D'Annunzio signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Arms of the house of D'annunzio.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0195339 Allocine: 16202 Allmovie: p86514 IBDB: 5734
Musicbrainz: 8c184461-06e7-4db4-a0a5-f3a8cd9ae978 Discogs: 855536 IMSLP: Category:D'Annunzio,_Gabriele Find a Grave: 21833 Modifica el valor a Wikidata

En política des del 1897, milità en partits d'extrema dreta i després en el socialisme. Posteriorment adoptà la ideologia feixista (era amic de Mussolini).[1] El 1921 va ser escollit membre estranger de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.[2]

Durant quinze mesos tingué sota el seu poder l'enclavament de Fiume, en protesta per la pèrdua de la sobirania d'Itàlia i declarant l'Estat Lliure de Fiume, després de quedar controlat pels aliats a la fi de la Primera Guerra Mundial.

Vittoriale degli italianiModifica

La seva casa Vittoriale degli italiani («monument a la victòria dels italians») al municipi de Gardone Riviera alberga un conjunt de museus, dirigit des de 2008 per l'historiador i publicista Giordano Bruno Guerri.[3][4]

Novel·lesModifica

  • Il Piacere, 1889
  • Giovanni Episcopo, 1891
  • L'innocente, 1892
  • Il trionfo della morte, 1894
  • Le vergini delle rocce, 1895
  • Il fuoco, 1900
  • Forse che sì forse che no, 1910.

Obra dramàticaModifica

  • Sogno d'un mattino di primavera, 1897.
  • Sogno d'un tramonto d'autunno, 1897.
  • La gloria, 1899.
  • La città morta, 1899.
  • La Gioconda, 1899.
  • Francesca da Rimini, 1902. Obra a la qual hi posà música el compositor sicilià Antonio Scontrino (1850-1922)[5]
  • L'Etiopia in fiamme, 1904.
  • La figlia di Jorio, 1904.
  • La fiaccola sotto il moggio, 1905.
  • Più che l'amore, 1906.
  • La nave, 1908.
  • Fedra, 1909.
  • Le Chèvrefeuille, 1910.
  • Il ferro, 1910.
  • Le martyre de Saint Sébastien, 1911.
  • Parisina, 1912.
  • La Pisanelle, 1913.
  • Il Fuoco, Obra a la qual hi posà música el compositor florentí Enrico Toselli (1833-1926)[6]

Traduccions al catalàModifica

ReferènciesModifica

  1. Sidera, Alba. Feixisme persistent : radiografia de la Itàlia de Matteo Salvini. Primera edició. Barcelona: Saldonar, febrer del 2020. ISBN 978-84-17611-30-9. 
  2. van Nuffel, Robert. «Gabriele D'Annunzio» (en francès). Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique. [Consulta: 4 abril 2022].
  3. «I primi 10 anni di Giordano Bruno Guerri al Vittoriale degli Italiani» (en italià). Garda Post, 08-10-2018 [Consulta: 4 abril 2022].
  4. «Cultura, Giordano Bruno Guerri riconfermato alla guida del "Vittoriale degli Italiani» (en italià). Secolo d'Italia, 01-12-2021. [Consulta: 4 abril 2022].
  5. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 869 (ISBN 84-239-4554-5)
  6. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 62, pàg. 1575 (ISBN 84-239-4562-6)
  7. «Noticias de espectáculos». La Vanguardia, 10-01-1908, pàg. 9.

Enllaços externsModifica