Gabriele d'Annunzio

Gabriele d'Annunzio (Pescara, 12 de març de 1863 – Llac de Garda, 1 de març de 1938) fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.

Gabriele d'Annunzio
Orde Militar de Savoia

Nom original	(it) Gabriele D’Annunzio
Biografia
Naixement	12 març 1863 [[d:Special:EntityPage/Q3867751 (en) |Birthplace of Gabriele D'Annunzio Museum (en) ()]]
Mort	1r març 1938 (74 anys) Gardone Riviera (Regne d'Itàlia)
Causa de mort	Causes naturals  (Hemorràgia cerebral )
Lloc d'enterrament	Vittoriale degli italiani (en)
Diputat del Regne d'Itàlia
5 abril 1897 – 17 maig 1900
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	Universitat de Roma La Sapienza C/O Convitto Nazionale Cicognini (en)
Activitat
Ocupació	Dramaturg, polític, soldat, poeta, periodista, escriptor, assagista, guionista i aviador
Activitat	1915  –
Partit	Historical Right (en) The Extreme (en) Italian Nationalist Association (en)
Membre de	Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique (1921–1938)
Carrera militar
Branca militar	Regio Esercito
Rang militar	tinent coronel
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Participà en
10 febrer 1918	burla de Bakar
1912	Jocs Olímpics d'estiu de 1912
Obra
Obres destacables Francesca da Rimini (en) (1889) Il Piacere (en) (1892) The Intruder (en) (1895) Le vergini delle rocce (en) (1897) The Dream of a Spring Morning (en)
Altres
Títol	Prince of Montenevoso (en)
Parella	Alessandra Carlotti di Rudinì (en) Eleonora Duse (1898–1901)
Fills	Mario D'Annunzio (en) Gabriellino D'Annunzio (en) Ugo Veniero D'Annunzio
Premis  Legió d'Honor  Medalla al Valor Militar  oficial de l'Orde Militar de Savoia  Creu de Guerra  Orde Militar d'Itàlia  Orde Sobirà i Militar de Malta  cavaller de l'Orde Militar de Savoia
Signatura

En política des del 1897, milità en partits d'extrema dreta i després en el socialisme. Posteriorment adoptà la ideologia feixista (era amic de Mussolini). El 1921 va ser escollit membre estranger de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.

Durant quinze mesos tingué sota el seu poder l'enclavament de Fiume, en protesta per la pèrdua de la sobirania d'Itàlia i declarant l'Estat Lliure de Fiume, després de quedar controlat pels aliats a la fi de la Primera Guerra Mundial.

Obra dramàtica

• Sogno d'un mattino di primavera, 1897.
• Sogno d'un tramonto d'autunno, 1897.
• La gloria, 1899.
• La città morta, 1899.
• La Gioconda, 1899.
• Francesca da Rimini, 1902. Obra a la qual hi posà música el compositor sicilià Antonio Scontrino (1850-1922)
• L'Etiopia in fiamme, 1904.
• La figlia di Jorio, 1904.
• La fiaccola sotto il moggio, 1905.
• Più che l'amore, 1906.
• La nave, 1908.
• Fedra, 1909.
• Le Chèvrefeuille, 1910.
• Il ferro, 1910.
• Le martyre de Saint Sébastien, 1911.
• Parisina, 1912.
• La Pisanelle, 1913.
• Il Fuoco, Obra a la qual hi posà música el compositor florentí Enrico Toselli (1833-1926)

Traduccions al català

• La llàntia de l'odi, traducció de Salvador Vilaregut i Martí de l'obra La fiaccola sotto il moggio. Fou estrenada al Teatre Romea el 10 de gener del 1908, amb Margarida Xirgu com a actriu principal i direcció d'Adrià Gual. Edició del 1908.