Obre el menú principal

La Gaceta Médica Catalana, originàriament Gaceta Médica de Cataluña, va ser una revista de medicina escrita en llengua castellana i publicada entre el 1878 i el 1921 a Barcelona.

Infotaula de publicacions periòdiquesGaceta Médica Catalana
Gacetamdicacata00unkngoog 0009 (cropped).jpg
Tipus revista
Fitxa
Llengua castellà
Data de publicació 1878
Data de dissolució 1921
Publicat a Barcelona
Estat Espanya
Característiques
Tema principal medicina
Modifica les dades a Wikidata

Fundada el 1878 amb el nom Gaceta Médica de Cataluña, va passar a anomenar-se Gaceta Médica Catalana el 1881 i va desaparèixer el 1921.[1] Entre els seus directors hi va haver l'andalús Rafael Rodríguez Méndez (des de la fundació de la revista fins a la seva mort el 1919[2]) i Lleó Formiguera i Soler.[1]

En destaquen els col·laboradors següents: Guillermo Serra y Bennasar,[3] Bartomeu Robert,[4] Ramon Coll i Pujol,[5] Enrique Alabern,[6] Julio Altabás,[7] Félix Antigüedad y Díez,[8] N. Azcarreta,[9] N. Bové y Piqué,[10] Josep Brunet i Bellet,[11] Francesc de Paula Campà i Porta,[12] Narciso Carreras y Piñana,[13] Josep Codina i Castellví,[14] Lluís Comenge i Ferrer,[15] Pere Esquerdo[16] i el seu germà Álvar,[17] Jaume Ferrán,[18] Eduardo García Solá,[19] Juan Heredia,[20] Federico León,[21] Andrés Martínez Vargas,[22] Antonio Muñoz,[23] Jaume Pi i Sunyer,[24] Joan Ribas Perdigó,[25] Antonio Rodríguez-Morini,[26] Santiago Ramón y Cajal,[27] Lluís Suñé[28] o Ramon Turró,[29] entre altres.

Rodríguez Méndez, catedràtic d'Higiene a la facultat de Medicina de la UB, impulsà el corrent higienista propi d'aquells anys. La revista fou la primera en fer arribar a la comunitat científica catalana la reproducció dels informes que Koch enviava a les autoritats alemanyes sobre el Vibrio cholerae i les seves implicacions infeccioses, juntament amb comentaris del seu director (1883-1884). També exposà i avaluà amb molta freqüència els treballs i les idees de Pasteur, absolutament innovadores i motiu de polèmica en aquells temps. Entre 1890 i 1891 publicà diversos articles sobre la tuberculina, les seves utilitats i les complicacions derivades de l'aplicació terapèutica de dit estret microbiològic.[30] Durant anys, 'La Gaceta' fou l'òrgan d'expressió de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.[31]

Entre 1885 i 1906 la revista edità com a secció especial un suplement anomenat Boletín de clínica y terapéutica.[32] D'aquest període cal destacar els articles del pioner de la psiquiatria organicista Joan Giné i Partagàs i del neuròleg Lluís Barraquer i Roviralta.

Josep Antoni Barraquer i Roviralta donà a conèixer en aquesta publicació, sobretot durant els seus primers anys, nombrosos procediments mèdico-quirúrgics i casos clínics relacionats amb l'Oftalmologia.[33]

Francesc Vidal i Careta, metge i compositor,[34] publicà en ella la primera tesi doctoral sobre musicoteràpia (1882) de la que es té constància fins a la dècada de 1940.[35]

L'any 1889, Cajal escrigué en forma de cas clínic[36] un peculiar article sobre la hipnoanalgèsia, fonamentat en els procediments que va aplicar a la seva dona, considerat un dels primers estudis sobre l'ús d'aquest mètode en el part.[37]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Alcaide González, 1999.
  2. Martínez Vargas, 1921, p. 53-54.
  3. Pueyo Fernández; Corbella i Corbella; Pueyo Fernández, 1985, p. 295-298.
  4. Izquierdo Ballester, S «Esbós biogràfic del doctor Robert en el centenari de la seva mort». Cercles: revista d'història cultural, 2002; 5, pp: 116-129. ISSN: 1699-7468 [Consulta: 19 abril 2018].
  5. Pueyo Fernández; Corbella i Corbella; Pueyo Fernández, 1986, p. 299-302.
  6. Ossorio y Bernard, 1903, p. 5.
  7. Ossorio y Bernard, 1903, p. 11.
  8. Ossorio y Bernard, 1903, p. 18-19.
  9. Ossorio y Bernard, 1903, p. 130.
  10. Ossorio y Bernard, 1903, p. 54.
  11. Ossorio y Bernard, 1903, p. 55.
  12. Ossorio y Bernard, 1903, p. 65.
  13. Ossorio y Bernard, 1903, p. 74.
  14. Ossorio y Bernard, 1903, p. 87.
  15. Ossorio y Bernard, 1903, p. 89.
  16. González Esquerdo, A «El doctor Pere Esquerdo (1851-1922), un il·lustre viler». La Marina d'ahir, 2011 Nov 25;, pàgs: 10 [Consulta: 11 maig 2018].
  17. Ossorio y Bernard, 1903, p. 119.
  18. Ossorio y Bernard, 1903, p. 136.
  19. Ossorio y Bernard, 1903, p. 164.
  20. Ossorio y Bernard, 1903, p. 196.
  21. Ossorio y Bernard, 1903, p. 224.
  22. Ossorio y Bernard, 1903, p. 263.
  23. Ossorio y Bernard, 1903, p. 296.
  24. Ossorio y Bernard, 1903, p. 349.
  25. Ossorio y Bernard, 1903, p. 376.
  26. Ossorio y Bernard, 1903, p. 388.
  27. Ramón y Cajal, S «Sobre la existencia de células nerviosas especiales en la primera capa de las circunvoluciones cerebrales» (en castellà). Gaceta Médica Catalana, 1890 Des 15; Any XIII (323), pp: 737-739 [Consulta: 19 abril 2018].
  28. Suñé Molist, L «Osteosarcoma del aparato auditivo». Gaceta Médica Catalana, 1882 Maig 15; Any II (33), pp: 257-259 [Consulta: 19 abril 2018].
  29. Ossorio y Bernard, 1903, p. 455.
  30. Calbet i Camarasa, JM; Ausín i Hervella, JL «La introducció de la tuberculina a Barcelona». Gimbernat, 2004; 42, pp: 145-155. ISSN: 0213-0718 [Consulta: 26 maig 2018].
  31. Roca Rosell, A «Història del Laboratori Municipal de Barcelona: de Ferran a Turró». Ajuntament de Barcelona, Regidoria d'Edicions i Publicacions, 1988, pàgs: 220 ISBN 84-7609-226-1 [Consulta: 1r maig 2018].
  32. Biblioteca de Catalunya «Boletín de clínica y terapéutica: lecciones, discursos, memorias». CCUC/CBUC, 2018; NR b1556057, pàgs: 1 [Consulta: 12 maig 2018].
  33. Barraquer, J «Tratamiento de los abscessos de la córnea» (en castellà). Gaceta Médica Catalana, 1882 Mar 31; Any II (30), pp: 161-166 [Consulta: 14 maig 2018].
  34. COMB «Francesc Vidal i Careta (Barcelona, 1860–Madrid, 1923)». Galeria de Metges Catalans, 2015, pàgs: 3 [Consulta: 30 abril 2018].
  35. Vidal i Careta, F «La música en sus relaciones con la medicina: estudio especulativo, fisiológico, higiénico y terapéutico» (en castellà). La Gaceta Médica Catalana, Estab. Tip. de los Sucesores de N. Ramírez y Cª. Barcelona, 1882, pàgs: 32 [Consulta: 30 abril 2018].
  36. Ramón y Cajal, S «Dolores del parto considerablemente atenuados por la sugestión hipnótica» (en castellà). Gaceta Médica Catalana, 1889 Ag 31; Any XII (16), pp: 484–486 [Consulta: 12 maig 2018].
  37. Lanfranco RC, Canales-Johnson A, Huepe D «Hypnoanalgesia and the study of pain experience: from Cajal to modern neuroscience» (en anglès). Front Psychol, 2014 Set 30; 5, pp: 1126. DOI: 10.3389/fpsyg.2014.01126. PMC: 4179709. PMID: 25324822 [Consulta: 12 maig 2018].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica