Gacrux (Gamma de la Creu del Sud / Gamma Crucis) és la tercera estrella més brillant en la constel·lació de la Creu del Sud (Crux Australis), darrere de Acrux (α Crucis) i Mimosa (β Crucis). Defineix l'extrem superior de la «creu», i amb una magnitud aparent +1,63 és la vintisesena estrella més brillant del cel nocturn. El seu nom és un acrònim de Gamma Crucis, probablement donat pels navegants dels mars del sud al referir-se a aquesta estrella, ja que només és visible al sud del Tròpic de Càncer i no va ser batejada pels antics.

Infotaula objecte astronòmicGacrux
Tipusestrella doble òptica, estrella de navegació, estrella amb alt moviment propi, estrella variable, estrella doble i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M3.5III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCreu del Sud Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra88 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Radi84 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,52 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)1,64 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa3 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva3.400 K Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi36,83 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−265,08 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)28,23 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial21 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)12h 31m 9.9596s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-58° 53' 12.4316''[3] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat1.500 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Contel·lació de Crux. Gacrux està situada a la part superior de la creu.

Característiques físiques

modifica

Gacrux és una gegant vermella de tipus espectral M3.5III amb una temperatura superficial de 3.400 K. Amb un radi 113 vegades el radi solar, si estigués al lloc del Sol la seva superfície s'estendria fins a la meitat de l'òrbita terrestre. Visualment, té una lluminositat 140 vegades més gran que la del Sol, però si s'inclou la radiació infraroja emesa per l'estrella, la seva lluminositat és 1.500 vegades més gran. Amb una massa estimada igual o menor a tres masses solars, l'estat evolutiu de Gacrux és incert. Des de la seva superfície bufa un fort encara que variable vent estel·lar. Més evolucionada que altres gegants properes com Pòl·lux (β Geminorum) o Capella (α Aurigae), el més probable és que estigui acabant la fusió d'heli en el seu nucli, incrementant la seva lluminositat per segona vegada (el primer augment en lluminositat té lloc en finalitzar la fusió de l'hidrogen, en l'etapa de seqüència principal). El fet que sigui una Variable semiregular, amb una fluctuació en la seva brillantor d'unes dècimes de magnitud, recolza aquesta hipòtesi

Situada a 88  anys llum de distància, Gacrux és la gegant vermella més propera al sistema solar.

Possibles acompanyants

modifica

A 2 minuts d'arc de Gacrux es pot observar una estrella acompanyant de magnitud +6,4 i tipus A3 que pot ser resolta amb binocles. Encara que està catalogada com a Gacrux A (HD 108.925), en realitat està quatre vegades més allunyada i, per tant, no està gravitacionalment unida a Gacrux

No obstant això, Gacrux pot tenir una companya real, ja que és considerada com una estrella de bari «lleu». En aquestes estrelles, la presència de bari s'associa a vents procedents d'una companya que va evolucionar fora de la seqüència principal primer; aquesta companya, probablement una nana blanca, és de difícil detecció. Aquesta hipotètica acompanyant podria ser avui diversos centenars de vegades menys lluminosa que el Sol, amb una massa entre 0,6 i 1,4 masses solars i un diàmetre inferior a l'1% el del Sol.

Referències

modifica
  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.

Vegeu també

modifica