Gaetano Fraschini

Gaetano Fraschini (Pavia, 16 de febrer de 1816Nàpols, 23 de maig de 1887) fou un tenor italià. Figura polièdrica i molt famosa en el món de l'òpera del segle XIX, recordat en particular pels seus rols en eles òperes de Verdi.

Infotaula de personaGaetano Fraschini
Gaetano Fraschini.jpg
modifica
Biografia
Naixement16 febrer 1816 modifica
Pavia (Itàlia) modifica
Mort23 maig 1887 modifica (71 anys)
Nàpols (Itàlia) modifica
Activitat
OcupacióCantant d'òpera i cantant modifica
VeuTenor modifica
InstrumentVeu modifica

Començà a cantar, quan era quasi un nen, en el cor de la Capella de Sant Felicià de Pavia. Al finalitzar els seus estudis debuta en la seva vila natal amb Gemma di Vergy de Donizetti, i amb rols importants en Anna Bolena i Belisario. Actuà amb èxit en moltes ciutats italianes fins que el 1848 amb obres de Mercadante (Il bravo) i, Donizetti, portant a l'èxit algunes òperes del jove Verdi (Oberto, Hernani, I due Foscari). A Venècia, on havia assolit un gran èxit amb Hernani, Verdi l'elegí per la <prima> d'Attila, en La Fenice el 1846. L'any següent debutà en el Covent Garden, on cantà Robert le diable i Norma. Verdi el tornà a elegir com a primer intèrpret de Il corsaro a Trieste el 1848, i de La bataglia de Legnano a Roma el 1849.

La predilecció de Verdi el portà a dedicar-se de manera quasi exclusiva al repertori del gran músic, presentant les seves òperes en els més importants teatres d'Europa, aconseguint èxits molts grans a Madrid i París, principalment. Encara que havia cantat òperes com el primer Simone, Un ballo in maschera, I vespri siciliani i La forza del destino, tan sols al final de la seva carrera cantà Rigoletto i La traviata. Actuà per última vegada en l'Apolo de Roma, el 1873, amb Lucrezia Borgia.

La preferència que tingueren per Fraschini, Verdi i Donizetti és la confirmació implícita de les rares qualitats d'aquest tenor, també confirmades pels cronistes de l'època, els quals apreciaren la seva poderosa i amplia veu, així com una gran habilitat per fer-la més lleugera i doblegar-la a les íntimes exigències del fraseig.

BibliografiaModifica