Gagaús

llengua turquesa

El gagaús és una llengua turquesa parlada per unes 200.000 persones (gagaüsos) a Moldàvia (on s'ha creat la república autònoma de Gagaúsia), a Bulgària i a Romania principalment. És considerada per alguns experts un dialecte del turc. La llengua gagaüsa o gagavuz pertany al grup meridional (oguz) de les parles turques, i és propera al turc osmanlí, a l'àzeri i al turcman, però amb nombrosos préstecs eslaus i romanesos.[1]

Infotaula de llenguaGagaús
Gagauz dili Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius148.720 Modifica el valor a Wikidata (2014 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton dedistricte de Basarabeasca, Districte de Cahul, districte de Criuleni, districte de Cantemir, Gagaúsia, districte de Leova i districte de Taraclia Modifica el valor a Wikidata
EstatMoldàvia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües altaiques
llengües turqueses
llengües turqueses comunes
llengües turqueses sudoccidentals
Western Oghuz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí i alfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3gag Modifica el valor a Wikidata
Glottologgaga1249 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuegag Modifica el valor a Wikidata
UNESCO354 Modifica el valor a Wikidata
IETFgag Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3406 Modifica el valor a Wikidata

Tot i que es va establir com a llengua escrita el 1957, Gagauz no es va fer servir al currículum fins al 1959.[2] El gagauz és una llengua derivada del turc gagauz balcànic; La lingüística balcànica va ser la primera a veure les conseqüències del contacte lingüístic com a normals en lloc de corruptes.[3] El terme "llengua gagauz" i la identificació de la llengua pròpia com a "gagauz" es van establir simultàniament o fins i tot després de la creació de l'autoconsciència nacional.[4] Al voltant de 150.000 gagauzos van residir a Moldàvia el 1986, on vivien en assentaments dins dels raigs Komratskii, Chadyr-Lungskii i Vulkaneshtskii.[5] Juntament amb la majoria de gagauzos que viuen a Moldàvia, hi ha altres quatre ciutats de Bulgària a les quals resideixen els gagauzos.[6]

DialectesModifica

Es divideix en dos dialectes:

Tanmateix, té nombroses característiques fonètiques, la totalitat de la sintaxi i la fraseologia, així com bona part de la morfologia i del lèxic, que la fan ben diferenciada:

  • Utilitza l'alfabet ciríl·lic més els sons ä, ö i ÿ. Antigament havia utilitzat l'alfabet grec.
  • Iotització de les vocals altes i mitjanes a principi de paraula.
  • Palatalització llarga de les consonants inicials.
  • Ordre de la frase lliure
  • Presència de les vocals llargues secundàries.
  • Diftongació.
  • Aparició dels sufixos del gènere –ka, -yka.
  • Sintaxi fortament eslavitzada.
  • Lèxic amb elements grecs, romanesos i eslaus.
  • Afluixament de les consonants davant les vocals anteriors

Fins al 1957 no es va fer un alfabet ciríl·lic adoptat per a ells (fins aleshores havien escrit en alfabet grec o llatí a l'estil dels romanesos), ja que entre el 1918-1932 s'usà el ciríl·lic típic rus i del 1932 al 1957 l'alfabet llatí. Però el 1996 l'abandonaren per adoptar l'alfabet llatí, com els turcs osmanlins. Majoritàriament pertanyen a l'església ortodoxa russa.

Exemple de gagaús amb traducció al català:

Yazı 1 – Insannar hepsi duuêrlar serbest hem birtakım kendi kıymetindä hem haklarında. Onnara verilmiş akıl hem üz da läazım biri-birinä davransınnar kardaslık ruhuna uygun.

Article 1 – Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

ReferènciesModifica

  1. «Language Family Trees: Altaic, Turkic, Southern, Turkish». Ethnologue: Languages of the World. Dallas, TX: SIL International, 2009. [Consulta: 29 abril 2011].
  2. Menz, Astrid. «Indirectivity in Gagauz». A: Johanson, Lars. Evidentials: Turkic, Iranian and Neighbouring Languages. Walter de Gruyter, 2000, p. 103. ISBN 978-3-11-080528-4. 
  3. Friedman, Victor A. «The Balkan Languages and Balkan Linguistics». Annual Review of Anthropology, vol. 40, 2011, pàg. 275–291. DOI: 10.1146/annurev-anthro-081309-145932. JSTOR: 41287733.
  4. Kvilinkova, E. N. «The Gagauz Language Through the Prism of Gagauz Ethnic Identity». Anthropology & Archeology of Eurasia, vol. 52, 2013, pàg. 74–94. DOI: 10.2753/AAE1061-1959520105.
  5. Varsahr, A. M.; Spitsyn, V. A.; Bychcovscaya, L. S.; Kravchuk, O. I. «To the research of the gene pool of the Gagauz population of Moldavia». Anthropologischer Anzeiger, vol. 59, 1, 2001, pàg. 11–17. DOI: 10.1127/anthranz/59/2001/11. JSTOR: 29540987. PMID: 11360805.
  6. Chinn, Jeff; Roper, Steven D. «Territorial Autonomy in Gagauzia». Nationalities Papers: The Journal of Nationalism and Ethnicity, vol. 26, 1, 1998, pàg. 87–101. DOI: 10.1080/00905999808408552.
Hi ha una edició en gagaús
de la Viquipèdia
Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gagaús