Gahnita

mineral òxid

La gahnita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Va rebre el seu nom l'any 1807 per Baron Karl Marie Ehrenbert von Moll en honor del químic i mineralogista suec Johan Gottlieb Gahn. Aquest nom va reemplaçar el seu nom anterior, automalita, posat per Anders Gustav Ekeberg.

Infotaula de mineralGahnita

Cristalls de gahnita d'Amity, Nova York (Estats Units)
Fórmula químicaZnAl₂O₄
EpònimJohan Gottlieb Gahn Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Falun, Falun, Dalarna, Suècia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.BB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/B.01a Modifica el valor a Wikidata
Dana7.2.1.4
Heys7.5.5
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 8,062Å;
Grup puntualm3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Grup espacialgrup espacial 227 Modifica el valor a Wikidata
Colorverd-blau fosc, groc, marró, negre
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa7,5 a 8
Lluïssorvítria
Color de la ratllagris
Densitat4,62 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Impureses comunesFe, Mg
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1807
SímbolGhn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La gahnita és un òxid de fórmula química ZnAl₂O₄. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 7,5 i 8. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'espinel·la, i una altra amb l'hercynita.[2][3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gahnita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Varietats

modifica

Es coneixen fins a quatre varietats de gahnita. La gahnita cúprica és una varietat que conté coure, que va ser descoberta a les fumaroles del volcà Tolbàtxik, a Rússia.[4] La kreittonita és una varietat de gahnita amb ferro, amb una relació Zn:Fe de 1,64:1.[5] La limaïta és una varietat estannífera, trobada a Ponte de Lima, a Viana do Castelo (Portugal).[6] La gahnita mangànica és una varietat que, com el seu nom indica, conté manganès.[7]

Formació i jaciments

modifica

És un mineral accessori en granits i pegmatites de granit. Es troba també en roques metamòrfiques de mig i alt grau, i en dipòsits de sulfurs de metalls metamorfosats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: rhodonita, franklinita, calcita, andradita, wil·lemita, corindó, pirrotina, högbomita, nigerita, flogopita, estaurolita, cordierita, pirita o calcopirita.[8] Va ser descoberta l'any 1807 a la mina Falun, a Falun (Dalarna, Suècia). Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Cap de Creus (Alt Empordà)[9] i a la mina Victoria (Arres, Vall d'Aran).[10]

Referències

modifica
  1. «Gahnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 abril 2016].
  2. «Gahnite-Spinel Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 abril 2016].
  3. «Gahnite-Hercynite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 abril 2016].
  4. «Cuprian Gahnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 abril 2016].
  5. «Kreittonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 abril 2016].
  6. «Limaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 abril 2016].
  7. «Manganoan Gahnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 abril 2016].
  8. «Gahnite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 25 abril 2016].
  9. Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 14 gener 2024]. 
  10. Cugerone, Alexandre; Oliot, Emilien; Chauvet, Alain; Gavaldà Bordes, Jordi; Laurent, Angèle; Le Goff, Elisabeth; Cenki-Tok, Bénédicte «Structural Control on the Formation of Pb-Zn Deposits: An Example from the Pyrenean Axial Zone». Minerals, 8, 11, 11-2018, pàg. 489. DOI: https://doi.org/10.3390/min8110489 [Consulta: 17 gener 2024].