Gai Duili (cònsol)

Gai Duili (en llatí: Gaius Duilius) va ser un magistrat romà. Era probablement net del tribú de la plebs Marc Duili. Formava part de la gens Duília, una antiga gens romana d'origen plebeu.

Infotaula de personaGai Duili
Nom original(la) C. Duillius M.f.M.n. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
260 aC – 260 aC
Dictador romà
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBatalla de Miles i Primera Guerra Púnica Modifica el valor a Wikidata
Família
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Va ser elegit cònsol l'any 260 aC juntament amb Gneu Corneli Asina. En aquell any els cartaginesos assolaven les costes d'Itàlia i contra els atacs els romans no podien fer res, ja que no disposaven de naus. Va construir llavors una flota d'un centenar de Quinquerrems i uns vint trirrems, prenent per model un vaixell cartaginès que havia quedat varat a la costa. La quantitat de naus construïdes varien segons els autors: Orosi diu que van ser 130 vaixells i Florus parla de 160. S'haurien construït en un curt espai de temps (Joan Zonaràs i Aureli Víctor diuen en seixanta dies). El comandament es va atorgar a Gai Duïli, o segons Polibi al seu col·lega Gneu Corneli Escipió. Polibi diu que Corneli va anar cap a Messana amb 17 naus i després es va desviar cap a Lipara on va ser fet presoner pels cartaginesos. La resta de la flota va anar a Sicília on li va sortir al pas Anníbal, l'almirall cartaginès, amb 50 vaixells, però fou derrotat i es va haver d'escapar després de perdre molts vaixells. Va ser en aquell moment, segons Polibi que el comandament de la flota es va donar a Duïli que fins llavors tenia el comandament a terra.

Duïli es va assabentar que els cartaginesos estaven atacant la zona de Miles a Sicília i es va dirigir allí on es va trobar amb la flota cartaginesa de 50 vaixells (Diodor de Sicília diu 200) i la batalla de Miles va acabar amb una gran victòria romana. En el primer atac els cartaginesos van perdre 30 naus i en el segon 50, i Anníbal es va escapar amb dificultat en una barca. Eutropi i Orosi la pèrdua de naus cartagineses no va ser tan gran com diu Polibi.

Duïli va desembarcar a Sicília, va fer aixecar el setge d'Egesta, que els cartaginesos portaven a terme, i va ocupar Macella per assalt, així com una altra ciutat el nom de la qual no es menciona. Va visitar als aliats de Roma a Sicília entre ells Hieró II de Siracusa. Quan anava a sortir del port de Siracusa els cartaginesos el van voler bloquejar però no ho van aconseguir.

Al seu retorn a Roma va celebrar un esplèndid triomf, ja que era la primera victòria naval dels romans, i la seva memòria es va perpetuar en una columna erigida al Fòrum, que es va ornar amb els rostra de les naus conquerides. Duïli va erigir en agraïment un temple a Janus al Forum olitorium. A més, va rebre l'honor de ser acompanyat per un herald i una torxa (portada per un portador de torxes) quan assistís a un banquet nocturn.

En el seu consolat el senat va prohibir enterrar als morts romans dins de la ciutat. Duïli també va ser censor l'any 258 aC segons els Fasti Capitolini i el 231 aC va ser breument dictador amb la missió única de celebrar els comicis.[1]

Referències Modifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 1091.