Gai Duili (cònsol)
Gai Duili (en llatí: Gaius Duilius) va ser un magistrat romà. Era probablement net del tribú de la plebs Marc Duili. Formava part de la gens Duília, una antiga gens romana d'origen plebeu.
| Nom original | (la) C. Duillius M.f.M.n.  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle III aC antiga Roma |
| Mort | segle III aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 260 aC – 260 aC Juntament amb: Gneu Corneli Escipió Asina | |
| Dictador romà | |
| Censor romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Batalla de Miles i Primera Guerra Púnica |
| Família | |
| Pares | valor desconegut i valor desconegut |
Va ser elegit cònsol l'any 260 aC juntament amb Gneu Corneli Asina. En aquell any els cartaginesos assolaven les costes d'Itàlia i contra els atacs els romans no podien fer res, ja que no disposaven de naus. Va construir llavors una flota d'un centenar de Quinquerrems i uns vint trirrems, prenent per model un vaixell cartaginès que havia quedat varat a la costa. La quantitat de naus construïdes varien segons els autors: Orosi diu que van ser 130 vaixells i Florus parla de 160. S'haurien construït en un curt espai de temps (Joan Zonaràs i Aureli Víctor diuen en seixanta dies). El comandament es va atorgar a Gai Duïli, o segons Polibi al seu col·lega Gneu Corneli Escipió. Polibi diu que Corneli va anar cap a Messana amb 17 naus i després es va desviar cap a Lipara on va ser fet presoner pels cartaginesos. La resta de la flota va anar a Sicília on li va sortir al pas Anníbal, l'almirall cartaginès, amb 50 vaixells, però fou derrotat i es va haver d'escapar després de perdre molts vaixells. Va ser en aquell moment, segons Polibi que el comandament de la flota es va donar a Duïli que fins llavors tenia el comandament a terra.
Duïli es va assabentar que els cartaginesos estaven atacant la zona de Miles a Sicília i es va dirigir allí on es va trobar amb la flota cartaginesa de 50 vaixells (Diodor de Sicília diu 200) i la batalla de Miles va acabar amb una gran victòria romana. En el primer atac els cartaginesos van perdre 30 naus i en el segon 50, i Anníbal es va escapar amb dificultat en una barca. Eutropi i Orosi la pèrdua de naus cartagineses no va ser tan gran com diu Polibi.
Duïli va desembarcar a Sicília, va fer aixecar el setge d'Egesta, que els cartaginesos portaven a terme, i va ocupar Macella per assalt, així com una altra ciutat el nom de la qual no es menciona. Va visitar als aliats de Roma a Sicília entre ells Hieró II de Siracusa. Quan anava a sortir del port de Siracusa els cartaginesos el van voler bloquejar però no ho van aconseguir.
Al seu retorn a Roma va celebrar un esplèndid triomf, ja que era la primera victòria naval dels romans, i la seva memòria es va perpetuar en una columna erigida al Fòrum, que es va ornar amb els rostra de les naus conquerides. Duïli va erigir en agraïment un temple a Janus al Forum olitorium. A més, va rebre l'honor de ser acompanyat per un herald i una torxa (portada per un portador de torxes) quan assistís a un banquet nocturn.
En el seu consolat el senat va prohibir enterrar als morts romans dins de la ciutat. Duïli també va ser censor l'any 258 aC segons els Fasti Capitolini i el 231 aC va ser breument dictador amb la missió única de celebrar els comicis.[1]
Referències Modifica
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 1091.