El gal cisalpí és l'idioma que parlaven els pobles cèltics de les zones del nord de la península Itàlica i del sud de Suïssa, que formaven part del grup dels gals cisalpins, com els ínsubres, els cenomans i els sènons, tots ells d'origen indoeuropeu, descendents de la cultura de Golasecca, que des del segle V va patir la influència cultural dels gals que van envair les regions del nord d'Itàlia.[1]

Infotaula de llenguaGal cisalpí
Tipusllengua morta i llengua antiga Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
cèltic
llengües cèltiques continentals
gal Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3xcg Modifica el valor a Wikidata
Glottologcisa1237 Modifica el valor a Wikidata
IETFxcg Modifica el valor a Wikidata

Classificació modifica

És molt probable que els gals cisalpins aprenguessin l'art de l'escriptura dels veïns leponcis, adaptant moltes de les seves peculiaritats ortogràfiques i usant el mateix tipus d'alfabet d'origen etrusc. Fins a l'actualitat hi ha relativament poques inscripcions i troballes en la llengua gala cisalpina i moltes d'elles no són més que d'una o dues paraules, entre altres es pot esmentar un monument de pedra trobat a Briona el 1864, i datat al voltant del segle II a. C. que diu: «Tanotaliknoi Kvitos lekatos Anokopokios Setvpokios Esanekoti anarevis'eos tanotalos karnitvs»

El significat d'aquest test s'interpreta com: "Els fills de Dannotalos, el llegat Quintus i Anokmopokios, i Setupokios fill d'Esankedoto, el sapientíssim, posaren aquesta pedra en memòria de Dannotalos".[2] En general es consideren inscripcions en gal cisalpí totes les que es troben a una distància de 50 quilòmetres de la ciutat de Lugano, ja que dins d'aquest radi es creu que fan part del llenguatge lepòntic.[3][4]

En l'actualitat hi ha un debat en lingüística entre els que creuen que l'insubre és només un dialecte del gal [5] i els que pensen que es tracta d'una evolució històrica del lepòntic.[6] En qualsevol cas, el terme gal cisalpí s'utilitza per fer referència no tant a una sola llengua, sinó a un sistema lingüístic homogeni en contraposició al gal transalpí, és a dir a les llengües celtes parlades més enllà dels Alps.

Referències modifica

  1. Mountain, Harry. The Celtic Encyclopedia, 1998, pp. 183-184
  2. Percivaldi, Elena. I Celti: una civiltà europea, pag. 80
  3. Kruta, Venceslas. Thames and Hudson. The Celts, 1991. 
  4. Stifter, David. Old Celtic Languages, 2008. 
  5. Schumacher, Stefan; Schulze-Thulin, Britta; aan de Wiel, Caroline. Institut für Sprachen und Kulturen der Universität Innsbruck. Die keltischen Primärverben. Ein vergleichendes, etymologisches und morphologisches Lexikon (en alemany), 2004. ISBN 3-85124-692-6. 
  6. Eska, Joseph F. e Evans, Ellis D. Continental celtic 2010, pag. 27