Galeazzo Ciano

polític italià

Gian Galeazzo Ciano, comte de Cortellazzo i Buccari (Liorna, 18 de març de 1903Verona, 11 de gener de 1944), va ser un polític i diplomàtic italià, ministre del govern de Benito Mussolini, de qui era gendre. Era fill de l'almirall Costanzo Ciano, heroi de la Marina italiana durant la Primera Guerra Mundial i fundador del partit feixista italià.

Infotaula de personaGian Galeazzo Ciano
Galeazzo Ciano01.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Galeazzo Ciano Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 març 1903 Modifica el valor a Wikidata
Liorna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 1944 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Verona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Afusellament Modifica el valor a Wikidata)
  Ministre d'Afers Exteriors
9 de juny de 1936 – 6 de febrer de 1943
Dades personals
NacionalitatFlag of Italy.svg italià
Activitat
OcupacióPolític
PartitPartit Nacional Feixista
Membre de
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Italoetíop Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEdda Mussolini
PareCostanzo Ciano Modifica el valor a Wikidata
ParentsBenito Mussolini (sogre)
Rachele Guidi (sogra)
Vittorio Mussolini (cunyat)
Bruno Mussolini (cunyat)
Romano Mussolini (cunyat)
Anna Maria Mussolini (cunyada) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Galeazzo Ciano Signatur.jpg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 45550430 Modifica el valor a Wikidata

El 1930 es casà amb Edda, la filla menor de Mussolini, i aviat se n'anà a Xangai on va ser cònsol d'Itàlia.

Després d'uns anys va tornar a Itàlia i va ser nomenat ministre de propaganda, càrrec des del qual va justificar la invasió italiana d'Etiòpia (1935-36). Gràcies a aquesta feina va ser nomenat ministre d'afers estrangers (1936), càrrec des del qual va participar en la preparació de la Segona Guerra Mundial. Després de 1939 es va desencisar del nazisme alemany i ja preveient la invasió aliada de Sicília, pugnà per la sortida d'Itàlia del conflicte bèl·lic, motiu pel qual Mussolini el destituí i el nomenà ambaixador davant la Santa Seu.

El 24 de juliol de 1943 es reuní el Gran Consell Feixista i una de les qüestions posades a votació fou la possibilitat que Mussolini perdés el poder i el recuperés el rei d'Itàlia. La resolució, que es va guanyar, va tenir el vot favorable de Ciano. Poc després Mussolini va ser arrestat, però els nazis l'alliberaren i a Salò, al nord d'Itàlia, va fundar a la República Social Italiana, un estat titella d'Alemanya.

Ciano, que havia estat destituït de tots els càrrecs pel nou govern del mariscal Pietro Badoglio, cercà refugi a Alemanya, però els agents nazis el van retornar a la República de Salò on va ser arrestat gràcies a una traïció. Sotmès a judici sumaríssim per altra traïció a Verona, juntament amb quatre altres membres del Gran Consell que també havien votat en contra de Mussolini, fou condemnat a mort i afusellat immediatament.

Des de 1939 fins al seu assassinat, Ciano va escriure un diari personal en què recull les seves relacions amb Mussolini i altres dirigents polítics.

CondecoracionsModifica

  Cavaller de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació (1939)
  Gran Creu de Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer (1939)
  Gran Creu de Cavaller de l'Orde de la Corona d'Itàlia (1939)
  Medalla de Plata al Valor Militar (2)
  Medalla Commemorativa de les Operacions Militars a l'Àfrica Oriental 1935-36
  Medalla Commemorativa de la Marxa sobre Roma
  Orde de l'esperó d'or (Santa Seu) (1939)
  Gran Creu de l'orde de Pius IX (Santa Seu) (1937)
  Gran Creu de l'orde eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem (Santa Seu)
  Gran Creu Magistral de l'orde de Malta
  Orde de la Besa
  Orde de l'Àliga Blanca (Polònia) (1938)
  Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica (Espanya) (1938)
  Orde de l'Àliga Alemanya (Tercer Reich)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galeazzo Ciano