El sentiment antigallec o la galegofòbia és l'aversió per Galícia, per la cultura i llengua gallega o pels mateixos gallecs. Malgrat que el terme no és recollit en cap diccionari de cort acadèmic, es tracta d'una denominació genèrica i popular per anomenar aquest fenomen tant als mitjans de comunicació com a la societat.

La política vasca Rosa Díez fou autora de nombrosos comentaris despectius amb relació a la identitat gallega. La fotografia pertany a una manifestació del col·lectiu Galicia Bilingüe, a favor del ús del castellá al territori gallec.

La primera vegada que es va tindre constància del seu ús fou un article signat per Villar Ponte i datat a 1916.[1]

Les primeres manifestacions de galegofòbia van esser pronunciades per coneguts literats en llengua castellà (Miguel de Cervantes, al seu Quixote,[2] com a exemple destacat), però també és possible trobar-la a la historiografía nacionalista espanyola (amb la seva figura paradigmàtica de Menéndez Pidal) o al mateix àmbit político o televisiu[3] o contemporani.[4]

Vegeu també

modifica

Altres articles

modifica

Enllaços externs

modifica

Referències

modifica
  1. FREITAS JUVINO, María Pilar. A represión lingüística en Galiza no século XX'. Aproximación cualitativa á situación sociolingüística de Galiza. Vigo, Xerais, 2008.
  2. MURADO LÓPEZ, Miguel Anxo. Otra idea de Galicia, Ed. Debate, 2008: ... En cuanto al Quijote genuino, los gallegos tampoco salen mucho mejor parados [...]. Los llamados yangüeses en la edición definitiva del texto, los malvados pastores que mantean a Sancho y le roban, eran originariamente gallegos. [...] Pero detengámonos un momento: ¿no estaremos cayendo en ese pecado mortal de los historiadores periféricos, el victimismo? Desgraciadamente, la respuesta es que no. El caso de Galicia es especial. Alcanza tal grado de agresividad y violencia que apenas puede compararse con el trato dado a los gascones en Francia y a los irlandeses en Inglaterra, y aun en esto hay una diferencia considerable.
  3. La coruñesa de ´Gran Hermano´ y su lengua, notícia a La opinión o 15 de febreiro de 2011. (castellà)
  4. ... así pois, a galegofobia que se desatou en Castela e tamén en Portugal após o período medieval por a Galiza ficar politicamente anulada e economicamente empobrecida, coas súas manifestacións nos textos literarios dos grandes autores, constitúe unha das bases principais para o desenvolvemento do fenómeno do autoodio, en A lingua tiveran por lingua d'escravos. O autoodio como concepto sociolingüístico (p.128), artigo aparecido en Estudos de lingüística galega 6 (2014), de Xosé Ramón Freixeiro Mato.