Caçó
El caçó (Galeorhinus galeus), també anomenat pastiu, bastiu, ca marí, caralló, pegorella, reig (rossellonès), peix gos o mussola caralló, és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels triàquids, de mida mitjana (no més gran de 2 metres de longitud total) i és molt abundant a les costes catalanes. Als Països Catalans la seva carn és molt apreciada.
Galeorhinus galeus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 55 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 39352 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Carcharhiniformes |
| Família | Triakidae |
| Gènere | Galeorhinus |
| Espècie | Galeorhinus galeus (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Squalus galeus |
| Distribució | |
 | |
Descripció modifica
Té cinc fenedures branquials.
Dues aletes dorsals, la primera més grossa que la segona i situada entre les pectorals i les pelvianes. Les aletes pectorals són amples i convexes. L'aleta caudal és molt característica, consta d'un lòbul dorsal molt desenvolupat amb un d'apical ben delimitat. Aletes ventrals i anal menudes.
Presenta espiracle i els orificis nasals esquinçats cap endarrere.
Dents triangulars amb diverses cúspides.
El dors i els flancs són grisencs; el ventre, blanquinós.
Dieta modifica
És un tauró pelàgic que s'alimenta de peixos i invertebrats.
Reproducció modifica
És ovovivípar.
Ús gastronòmic modifica
La seva carn és molt apreciada als Països Catalans. Al sud de la península Ibèrica es consumeix adobada i arrebossada amb el nom de bienmesabe.
Confusió amb altres espècies modifica
Altres espècies de tauró anomenades mussoles són molt semblants al caçó però de mida més petita i amb la segona aleta dorsal més grossa i similar a la primera. Les espècies que es poden trobar a les costes catalanes són la mussola vera (Mustelus mustelus), que és d'interès pesquer, la mussola gravatja, també anomenada gavatxa o jueva a València i a les Balears respectivament (Mustelus asterias) i la mussola mediterrània (Mustelus punctulatus).
Bibliografia modifica
- Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 64.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caçó |
- Fordham et al (2006). Caçó. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 27 de desembre del 2007 (en anglès). (anglès)