Galera Reial

Galera Reial del segle XVI

La Galera Reial, construïda a Barcelona, va ser la gran galera del seu temps i el vaixell insígnia de Joan d'Habsburg a la Batalla de Lepant (1571), la major batalla que coneixem de la història de les galeres, en la qual la flota de la Lliga Santa, l'aliança de les potències cristianes del Mediterrani, va derrotar la flota de l'Imperi Otomà sota el comandament de Müezzinzade Ali Paşa.

Infotaula de vaixellGalera Reial
Rèplica construïda al Museu Marítim de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
DrassanaDrassanes Reials de Barcelona[1]
Historial
Autoritzat15 gener 1568
Avarament1568[1]

  
1569 – abans 10 març 1572
Serveivaixell insígnia de la flota de la Lliga Santa
Característiques tècniques
Tipusgalera Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament237 t en buit
Eslora60 m
Aparell2 pals
veles llatines
691 m² de velam[2]
Tripulació400 mariners i soldats
290 remers
Característiques militars
Armament
3 canons pesats
6 canons lleugers
Notes
Dades i dates sobre el vaixell.[3]

Història modifica

 
Rèplica construïda al Museu Marítim de Barcelona.

La Real i la galera turca Sultana, insígnia de Müezzinzade Ali Paşa, es van enfrontar en un combat directe. La Sultana va ser abordada i capturada, després d'una hora i mitja de sagnant combat, amb el suport de dos vaixells amb reforços de les seves respectives flotes.[4] Ali Pasha va ser greument ferit per un mosquet, i al caure sobre coberta, va ser decapitat per un soldat espanyol, i mostrat el seu cap amb una pica, fet que va afectar greument la moral de les seves tropes. La Real va capturar la "Gran bandera del califa" i es va convertir en el símbol de la victòria de Lepant.

Durant la batalla de Lepant, per ajudar a maniobrar el gran vaixell durant la batalla, dues galeres l'empenyien per la popa.

La galera, pel fet de ser el vaixell insígnia, estava luxosament ornamentada i pintada de vermell i or. A la popa hi duia nombroses escultures, baixos relleus i altres ornaments, molts d'ells inspirats en temes religiosos, el disseny dels quals va ser encarregat a Juan de Mal Lara, comissió que va complir a més a més detallant-la en la Descripció de la popa de la galera reial del sereníssim senyor Joan d'Àustria, capità general de la mar.

La galera es va enfonsar probablement a la rodalia de Messina a principis de 1572, quan Felip II de Castella va informar al seu germà Joan d'Àustria que s'estava construint una nova galera reial.[3]

400è Aniversari modifica

El 1971, per commemorar el 400è Aniversari de la batalla, i per iniciativa del llavors director del Museu Marítim de Barcelona, José María Martínez-Hidalgo, es va construir una rèplica de La Reial a partir de l'estudi fet per ell mateix. Dita rèplica es troba a una de les naus del Museu, i pot ser visitada en visites guiades.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Visions de la monarquia hispànica Escrit per Víctor Minués
  2. Museu marítim de Barcelona
  3. 3,0 3,1 Édouard, Sylvène «Argo, la galera real de Don Juan de Austria en Lepanto» (PDF) (en castellà). Reales Sitios. Revista de Patrimonio Nacional, XLIV, 172, 2007. Arxivat de l'original el 2016-09-11 [Consulta: 23 novembre 2015].
  4. «La batalla de Lepant (V)». Arxivat de l'original el 2010-12-05. [Consulta: 31 maig 2010].

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

  • Currey, E. Hamilton, "Sea-Wolves of the Mediterranean", John Murrey, 1910
  • Bicheno, Hugh, "Crescent and Cross: The Battle of Lepanto 1571", Phoenix, 2003, ISBN 1 84212 753 5

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galera Reial